Debat sobre el futur de Fira València: els seus competidors i els models d’èxit europeus són de gestió pública o mixta amb control estatal

El Govern del Pacte del Botànic es reuneix des de divendres a Xàbia i Dénia, on durà a terme també aquest cap de setmana el tradicional seminari que ha de fixar els objectius dels pròxims sis mesos. En la trobada, segons ha pogut confirmar eldiario.es de diferents fonts, no s’abordarà el futur de Fira València després que la Conselleria d’Hisenda solucionara el problema del deute de 227 milions amb els bonistes, creditors de la institució. D’aquest seminari no eixirà un acord sobre si l’entitat firal ha de ser de gestió privada, pública o mixta, apunten les mateixes fonts.

Malgrat el desinterés en l’executiu valencià, el debat està obert i s’estan començant a posicionar partits i societat civil mentre no hi ha acord entre les conselleries d’Hisenda i Economia, departaments que formen part del patronat. El departament que dirigeix Vicent Soler, del PSPV, opta per una Fira València de gestió privatitzada, mentre que l’equip de Rafa Climent, de Compromís, i Podem advoquen perquè el seu futur siga públic o, almenys, que si hi ha entrada de capital extern el control siga de la Generalitat.

La Cambra de Comerç ha mostrat interés perquè la institució firal es gestione com en l’actualitat per a donar millor servei als interessos dels sectors productius valencians, mentre que la Confederació d’Empresaris Valencians (CEV) manté que s’ha d’obrir a una majoria de capital extern i a una gestió privada, com les fires anglosaxones, per aconseguir més negoci.

Entre els competidors de Fira València i les fires d’èxit europees hi ha models de tota mena, encara que les més similars i les espanyoles tenen un denominador comú: o són públiques o amb un control per part de les administracions que vetlen per l’interés dels sectors productius locals. A Espanya, tant Fira Barcelona –la més important d’Espanya– com la de Bilbao reben importants subvencions públiques, 48,8 milions en tres anys la primera i 35 milions el 2016, i els seus patronats són públics. La institució catalana té un model mixt en què col·labora amb gestors privats.

IFEMA de Madrid és cent per cent pública, encara que el seu director defensa una gestió professionalitzada, similar a l’actual Fira València, per aconseguir “més negoci”. L’avantatge competitiu d’aquesta institució són la capitalitat i el suport del Govern d’Espanya, com per exemple quan fa poc va decidir que la Cimera del Clima de Xile es fera a Madrid. Els òrgans rectors d’aquesta entitat són l’ajuntament de la capital, la comunitat autònoma, la Cambra de Comerç de Madrid i la Fundació Montemadrid.

A Europa, les dues fires potents de Colònia i Frankfurt són de gestió pública. La primera ingressa més de 600 milions d’euros a l’any, mentre que la segona supera els 350 milions. Ambdues tenen una gestió integrada, tant del recinte com de l’organització de fires. Segons l’informe d’AMR Internacional encarregat per Fira València per dirimir el seu futur, en les dues fires la capacitat de desenvolupament corporatiu, la gestió proactiva de certàmens i l’organització són “altes”.

Bolonya, que té una gestió mixta, és més similar a les dimensions de València, però factura 125 milions –20 Fira València–. Col·labora amb la gestió pública GL Events, un dels operadors globals més potents que també gestiona la fira de París.

La fira de París i les dues de Londres –Informa i Red Exhibition– estan cotitzades en borsa. La gestió és privada i en el cas de les britàniques la facturació és de les més altes d’Europa. Els beneficis d’aquestes entitats són altíssims, perquè han de revertir als seus accionistes tots els anys. És molt alta la seua capacitat de desenvolupament econòmic. Aquest model espanta els sectors locals, com la ceràmica, als quals no els agradaria perdre el control del mascaró de proa de Fira València.