Què diu el primer protocol aprovat per una autonomia per a la tornada al col·le en l’era COVID

A mesura que s’acosta la tornada al col·le, la comunitat educativa conté l’alé davant un inici de curs imprevisible marcat irremeiablement per la pandèmia de la COVID-19. El Govern central ha convocat per al pròxim 27 d’agost una reunió mixta entre els ministres i consellers autonòmics de Sanitat i Educació per a abordar l’inici tan delicat del curs escolar. A aquesta trobada, l’executiu autonòmic valencià assistirà amb el primer protocol impulsat per una autonomia, signat el 31 de juliol passat per la consellera de Sanitat Ana Barceló i pel conseller d’Educació Vicent Marzà, i que marca les regles del curs escolar 2020-2021 en col·legis i instituts. Marzà va anunciar la contractació de 4.374 mestres i professors per al curs que ve i el seu departament ha arribat a acords amb sindicats i amb els representants de l’escola concertada.
El protocol, el primer establit a Espanya i que ja han secundat més d’una quinzena d’autonomies, pretén assegurar el compliment dels “objectius educatius i de sociabilitat” i oferir un “entorn segur” per a l’alumnat i els treballadors. “No està demostrat que el tancament d’escoles com a mesura restrictiva per al control de l’epidèmia siga més efectiva que altres mesures, com el tancament d’empreses o el control d’una altra mena d’interaccions socials”, assenyala el document.
A la informació sobre la COVID-19 i les mesures preventives se sumen la limitació o el control del contacte interpersonal. Només estaran exemptes d’acudir al centre educatiu les persones que presenten qualsevol simptomatologia associada al coronavirus (no podran tornar fins que un professional sanitari confirme l’absència de risc) o que hagen estat en contacte estret amb una persona afectada. Els treballadors vulnerables només podran tornar a la faena quan la seua condició clínica estiga “controlada i ho permeta”.
Els grups de convivència estables per a l’alumnat menor d’edat és l’“opció que millor pot garantir la traçabilitat i la gestió dels casos de contagis” i la possibilitat que els menuts puguen socialitzar i jugar entre ells. En educació infantil i en primer i segon de l’educació primària aquests grups seran, com a màxim, de 20 escolars (en infantil podran configurar-se amb alumnes de fins a tres nivells educatius i en els dos primers cursos de primària, de dos nivells). En educació infantil de primer cicle, s’hauran de canviar diàriament els llençols i els coixins dels matalafets que usen els més menuts per a dormir la migdiada. Després del canvi de bolquers, es desinfectarà el canviador.
En tercer, quart, cinqué i sisé de primària també tindran un màxim d’una vintena d’alumnes i podran ajuntar dos nivells educatius consecutius. Així doncs, “les persones membres dels grups de convivència podran socialitzar i jugar entre si, sense haver de mantindre la distància interpersonal de manera estricta ni usar màscara”, diu el protocol de la Generalitat Valenciana, que també recomana evitar la interacció entre els diferents grups o limitar al màxim els contactes. Els centres d’educació especial s’hauran d’organitzar per tutories i crearan “nuclis de convivència” per etapes (com a màxim de 20 alumnes) o segons el criteri que establisca la direcció de cada centre.
La màscara és obligatòria a partir de l’educació secundària i en el transport escolar. En infantil no és obligatòria i tampoc en primària, sempre que es tracte d’un mateix grup de convivència estable. Per al professorat d’infantil i primària, l’ús de la màscara amb el grup de convivència estable és voluntari, mentre que a partir de la secundària és obligatori (a més de la distància interpersonal d’1,5 metres).
El protocol preveu un “espai COVID-19” separat per a “possibilitar l’aïllament de qualsevol persona que inicie símptomes compatibles” amb el coronavirus. La sala tindrà bona ventilació i la persona adulta que detecte el cas haurà d’acompanyar l’alumne fins que un familiar o tutor legal l’arreplegue. “El centre es posarà a la disposició dels serveis assistencials i de salut pública per facilitar la informació que es requerisca per organitzar la gestió adequada de possibles casos i l’estudi i el seguiment de contactes”, assenyala el document.
Quant a les zones comunes, el protocol aposta per prioritzar la utilització d’espais a l’aire lliure i mesures de distanciament al pati, com l’escalonament dels horaris de descans o el reforç de la vigilància, entre altres. A més, els centres hauran de reduir les interaccions amb el personal extern. En el cas de l’alumnat amb necessitats específiques, l’assistent personal només podrà tindre contacte amb el grup d’alumnes, haurà d’utilitzar màscara i mantindre la distància interpersonal d’1,5 metres.
En entrar i en eixir del menjador escolar, els alumnes hauran de fer una “llavada de mans correcta amb aigua i sabó” i el personal encarregat haurà de recordar a les criatures que no han de compartir aliments, utensilis o begudes. El centre ha d’organitzar l’espai del menjador i els horaris “de tal manera que es possibilite el compliment de la distància interpersonal d’1,5 metres, llevat que siga un grup de convivència estable. En el terra s’haurà d’habilitar un circuit, en què serà obligatori l’ús de màscara, per senyalitzar l’entrada i l’eixida del recinte i els espais d’espera, i el menjador haurà de netejar-se i ventilar-se amb ”atenció especial a les superfícies de contacte més freqüents“, segons indica el protocol. El document signat per Educació i Sanitat també preveu l’ús de les aules per a menjar només si es tracta de grups estables.
Els centres hauran de fomentar el transport a peu o pedalant dels seus alumnes i treballadors i promoure, en col·laboració amb els ajuntaments, rutes segures i aparcaments de bicicletes. Dins del centre, la direcció haurà de reduir al màxim els desplaçaments dels escolars i propiciar, mitjançant línies de separació en terra, un trànsit i un accés a les aules ordenats.
Les activitats extraescolars d’aquest curs “s’ajustaran a l’evolució de la pandèmia”. En el transport escolar serà obligatori l’ús de màscares per a majors de sis anys i recomanat en majors de tres anys, llevat de causes justificades, com ara dificultats respiratòries. El protocol també recomana al servei de transport que, en coordinació amb el centre, dispose de màscares en el vehicle per si a algun alumne se li oblida o li cau a terra. L’assignació de seients s’organitzarà de manera que les interaccions físiques es limiten al màxim. Els usuaris del transport escolar hauran de desinfectar-se les mans amb gel hidroalcohòlic i l’empresa contractada s’encarregarà d’assegurar la neteja, la desinfecció i la ventilació dels vehicles.
Els centres hauran de fer atenció especial a la neteja i a la desinfecció de les instal·lacions amb la ventilació diària almenys cinc minuts abans d’iniciar una activitat o el reforçament de la neteja dels filtres d’aire. Almenys una vegada al dia es netejaran i es desinfectaran les instal·lacions, especialment poms, taules d’ús comú, telèfons o ratolins d’ordinador. A més, la roba específica per a activitats del centre (pitets o bates) es recomana que es llave diàriament.
Els centres educatius tenen, segons indica el protocol, “un paper fonamental en el desenvolupament de la infància i de la societat en general”. “El dret a l’educació i el dret a la protecció de la infància han de ser una prioritat en la recuperació després d’una crisi”, conclou.
0