Els correus electrònics del cunyat de Rita Barberá amb la trama: l’objectiu prioritari de les defenses per a tombar el cas Azud

La jutgessa instructora del cas Azud, la titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València, manté sota secret de sumari cinc peces que sumarien, almenys, huit terabytes d’informació sobre la presumpta trama de corrupció urbanística que pivota al voltant del lletrat José María Corbín, cunyat de la difunta alcaldessa Rita Barberá, i del presumpte corruptor Jaime Febrer.

En aquesta part encara secreta, intueixen fonts jurídiques, estarien els correus electrònics de José María Corbín del domini del seu despatx que la instructora va ordenar incorporar al procediment. La magistrada Pepa Tarodo, en una interlocutòria de l’11 d’abril de 2017, quan la causa encara estava sota secret de sumari, va ordenar sol·licitar a Telefónica i a una empresa informàtica catalana la informació acollida en servidors, les còpies de seguretat i els serveis “tipus cloud” de Corbín (la contrasenya dels quals era “Franco36”).

La jutgessa recorda en la interlocutòria que els correus electrònics són “la font habitual de comunicació en l’actualitat”. En la peça principal del cas Azud apareixen de reüll correus electrònics del cunyat de Barberá, reexpedits per altres investigats de la trama, però l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil no al·ludeix al gros de les comunicacions de l’advocat. No obstant això, hi ha fins a mitja desena de peces que encara romanen sota secret.

Així doncs, la defensa d’un dels principals investigats, el presumpte corruptor Jaime Febrer, ha recorregut contra la interlocutòria de la jutgessa que ordenava intervindre els correus electrònics i, per tant, demana el sobreseïment lliure de les actuacions i l’anul·lació de les mesures cautelars i dels decomissos als investigats. El lletrat Manolo Mata, exportaveu del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, sosté que la interlocutòria de la instructora contamina “en la seua integritat tota la causa” i suposa una “greu vulneració dels drets fonamentals dels investigats”.

El recurs de la defensa de Febrer titla la decisió de la jutgessa de sol·licitud “extravagant”, “inexplicablement acordada per la instructora”. “Accedir al contingut íntegre de tots els correus electrònics d’una persona o més durant dècades”, argumenta, “està expressament prohibit”.

La sol·licitud, afig, pretén esbrinar l’activitat de Corbín “en dues dècades”. “Es vol saber qui són totes i cadascuna de les persones, tot el que s’han escrit mútuament i tots els fitxers intercanviats”, afig. El penalista Manolo Mata cita una jurisprudència cridanera: una interlocutòria de la Sala Segona del Tribunal Suprem sobre el cas Naseiro, en què l’anul·lació de les escoltes va lliurar un jove Eduardo Zaplana de veure’s immers en el seu primer procés judicial.

“No es pot accedir als correus electrònics d’una persona durant dècades, dedicar anys a la seua anàlisi i lectura, seleccionar els que es considera que mereixen ser investigats i arrossegar tercers perjudicats per la intervenció invasiva”, abunda el recurs.

A més, l’escrit subratlla que els correus electrònics només poden ser conservats durant un període d’un any, amb una pròrroga excepcional d’un altre any. La defensa de Jaime Febrer recorda que les úniques dades que podria subministrar la companyia i l’empresa informàtica són els noms dels usuaris i els destinataris, la data i l’hora de la connexió del correu electrònic, així com el servei d’Internet utilitzat i les dades per a identificar l’equip utilitzat. En definitiva, sosté Mata, la interlocutòria de la instructora “suposa la invasió il·legítima, prospectiva i general a la cerca de fets delictius”.