Els “discursos d’odi”, a debat en el Consell Valencià de Cultura

Dimarts 18 de juny es commemora el Dia Internacional per a Contrarestar el Discurs d’Odi, creat per les Nacions Unides l’estiu del 2021 amb l’objectiu de “promoure el diàleg, la tolerància cultural i religiosa, així com per a condemnar l’atac als drets de les minories que es duen a terme a través dels denominats ‘discursos d’odi’”. Aquesta és cada dia desperta més interés en tots els àmbits socials “perquè reflecteix la crisi ideològica i econòmica, la inseguretat cultural i social”, expliquen des del Consell Valencià de Cultura, que en aquest context organitzen una jornada amb el lema ‘Diàlegs contra els discursos d’odi“.

L’arribada de la ultradreta a les institucions (la Generalitat, les Corts, les diputacions provincials o els ajuntaments) ha provocat que cada vegada vegem més exemples de discursos d’odi llançats per representants públics, o com la diversitat va sent arraconada.

En trobem uns quants exemples, com el de la regidora de Vox en el consistori valencià Cecilia Herrero, a qui la Fiscalia ha obert una investigació per un possible delicte d’odi pel contingut de tint racista de les seues publicacions en xarxes socials. En aquests últims mesos també hem vist que el Partit Popular i Vox eliminaven el premi que concedia el parlament autonòmic contra els delictes d’odi que portava el nom de l’antifeixista valencià Guillem Agulló o com el PP assenyalava en X els diputats socialistes, un per un, que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez.

I n’hi ha més exemples. L’inspector de Policia Ricardo Ferris va alimentar la faula que “la pràctica totalitat” de delinqüents “són estrangers” en un acte de Vox, unes declaracions que van provocar que la Fiscalia demane per a ell tres anys de presó per un pretés delicte d’odi. De la mateixa manera, el col·lectiu Sense Llar va alertar dels delictes d’odi contra les persones que viuen al carrer a la ciutat de València i advertia: “No són fets aïllats”.

Quatre ‘diàlegs’ contra els discursos d’odi

Al llarg de dijous se celebren quatre col·loquis amb la cultura com a motor d’acció i un mateix format: dos convidats moderats per un membre del Consell Valencià de Cultura (CVC). La cita, en la seu de la institució, al Palau de Forcalló, en el barri valencià del Carme.

El primer d’aquests ‘diàlegs’, que té lloc des de les 10 i està moderat pel periodista i escriptor Xavier Aliaga, porta per títol “La gestió cultural com a estratègia’, i comptarà amb José Ayelo, president de l’Associació de Gestors Culturals Valencians, i María José Martínez de Pisón, directora de l’Àrea d’Acció Cultural de la Universitat Politècnica de València. Posteriorment, a les 12, la dramaturga i actriu Núria Vizcarro moderarà la trobada sobre ‘La creació de ficció com a mitjà’, en què participen Patricia Pardo, dramaturga i guionista, i Adeline Flau, actriu i directora escènica, fundadora de Tinta Negra.

En horari vespertí, a partir de les 16, serà el torn per a ‘L’educació i la mediació com a via’, amb Vicent Ballester, professor de filosofia i membre de l’equip de mediació de l’IES Isabel de Villena de València, i Clara Boix, impulsora de Permea, màster experimental en educació a través de l’art i la mediació cultural. Aquesta trobada compta amb Dolors Pedrós com a moderadora.

Finalment, a les 18, la catedràtica d’escultura de la Universitat Politècnica de València Amparo Carbonell moderarà la taula ‘El llenguatge com a eina’, que tindrà com a intervinents Susana Gisbert, fiscal de delictes d’odi, i Andrés Gascón, investigador de l’institut de drets humans de la Universitat de València.

Per a acabar la jornada, els moderadors de les quatre xarrades presentaran unes conclusions de la jornada, que clausura Dolors Pedrós, presidenta en funcions de l’organisme. Al migdia, a les 13.30, Maribel Peris, membre del Consell Valencià de Cultura, presentarà una publicació amb els últims informes de les institucions relacionats amb els drets humans.

El Consell Valencià de Cultura

El Consell Valencià de Cultura “és una institució consultiva i assessora de la Generalitat sobre qualsevol matèria referida a la cultura valenciana, i l’encarregada de defensar i promoure els valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat Valenciana”.

Està compost per 21 membres de “prestigi rellevant o mèrit intel·lectual reconegut”, a proposta dels grups parlamentaris i triats per majoria de dos terços de les Corts, que són nomenats pel president de la Generalitat per a un període de sis anys i amb la possibilitat de ser reelegits.

És consultat de manera preceptiva per altres institucions de l’Administració en la incoació d’expedients referents al patrimoni cultural valencià, “però també pot ser-ho de manera no preceptiva”, i també pot fer-los arribar les seues recomanacions a iniciativa pròpia o assumint demandes d’entitats o ciutadans.

Actua mitjançant informes i dictàmens elaborats per les seues comissions informatives permanents o per ponències puntuals, que aprova o assumeix col·legiadament el ple de la institució, i la seua acció es concreta, a més, en l’organització de jornades d’estudi sobre la cultura valenciana i en les seues publicacions divulgatives o d’investigació.