Els zombis d’Alfonso Rus: l’expresident de la Diputació de València s’enfronta al seu primer judici del cas Taula

Alfonso Rus, expresident ‘popular’ de la Diputació de València, s’enfronta dilluns al seu primer judici pel cas Taula. Es tracta de la peça separada B relativa a la contractació en l’empresa pública de la institució provincial d’assessors que en realitat treballaven per al partit, incloent-hi mestresses de casa i fins i tot un jugador de futbol del club de Rus, l’Olímpic de Xàtiva.

Alfonso Rus, juntament amb Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i exgerent d’Imelsa, va crear una mena d’empresa temporal d’ocupació per a fer favors a persones pròximes que, a manera de zombis, cobraven de l’empresa pública i prestaven els seus serveis en altres menesters.

En el banc també s’asseurà el socialista Rafael Rubio, exconseller de l’empresa pública Imelsa i ex-sotsdelegat del Govern a València investigat també en el cas Assut. El judici, que es desenvoluparà fins al pròxim 15 de març davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València en 26 sessions, acumula també la peça separada F, relativa a les contractacions irregulars en l’empresa autonòmica Ciegsa, encarregada en el seu moment de la construcció de col·legis públics.

També hi figura com acusat Máximo Caturla, exconseller delegat de la firma pública que va contractar l’alcalde pel PP de Llosa de Ranes llavors Evaristo Aznar seguint indicacions de l’expresident de la Diputació de València. Caturla, a més, està processat en les peces G i I del cas Taula. També va entrar en la plantilla de Ciegsa Manuel Gómez Pérez, regidor popular de l’Ajuntament de Requena entre el 1987 i el 1995 i primer tinent d’alcalde fins al 2003.

Rus, el seu cap de gabinet Emilio Llopis i Marcos Benavent van utilitzar Imelsa “en benefici propi” per als seus “interessos personals i particulars”, segons va concloure la jutgessa instructora. En la causa s’investiguen els presumptes delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malversació de cabals públics, frau en la contractació pública i falsedat documental.

En el banc també s’asseuen María Gracia Escrihuela, directora de Recursos Humans de l’empresa i encarregada de fer les contractacions, malgrat que sabien que no havien d’exercir les funcions encomanades, i José Enrique Montablanch, director financer i responsable que hi haguera prou dotació pressupostària per al pagament d’aquests salaris pretesament fraudulents.

A falta d’una relació de llocs de treball i de normativa per a la contractació de personal, els acusats van aprofitar aquest buit per a colar a nombrosos amics o aliats polítics. El ionqui dels diners va col·locar José Estarlich, que va percebre un sou d’Imelsa, malgrat que no hi anava a treballar. Estarlich va confessar en el judici de la peça J del cas Taula que havia sigut el testaferro de Marcos Benavent en operacions de blanqueig.

El jugador de futbol Miguel Ángel Mullor també va ser contractat, sense que hi fera cap faena, coincidint amb dues temporades que va jugar per a l’Olímpic de Xàtiva (el club d’Alfonso Rus). Eva Luis Sarrión, una mestressa de casa que passava per dificultats econòmiques, va ser contractada durant quasi tres anys com a assessora del diputat provincial del PP Salvador Enguix Morant, que va certificar que la dona va prestar els seus serveis, malgrat que no hi va fer cap faena. La dona va explicar que havia demanat ajuda a Benavent.

Un altre acusat, Francisco José Antequera, figurava com a assessor d’Emilio Llopis, a pesar que, segons va reconéixer en la seua declaració durant la fase d’instrucció, coneixia el seu pretés cap “només de vista”.

Juan Antonio Sanz Núñez va ser contractat “per portar el tema de les xarxes socials” com a assessor de Juanjo Medina, llavors vicepresident de la Diputació de València, sense que haja pogut acreditar la faena que va fer en Imelsa. L’alcalde del PP de Cofrents llavors, Raúl Mateo Ángel Balufo, va cobrar entre salaris i indemnitzacions 109.441 euros sense haver prestat cap faena en Imelsa.

En el banc dels acusats també s’asseu Rafael Rubio, exconseller socialista d’Imelsa, que va contractar com a assessores durant tres mesos Carolina de Miguel i María Teresa Gimeno, a pesar que no van complir la seua comesa laboral, segons la instrucció. Francisco Javier Cañizares, excandidat socialista a Bellús, va ser contractat com a conseller del diputat Antonio Gaspar, actual president de la Diputació de València, malgrat que no prestava els seus serveis en la seu d’Imelsa.