La portada de mañana
Acceder
4,2 millones de personas no se han vacunado todavía en España
El futuro de Juan Carlos I incomoda al Gobierno
El nuevo centro de gravedad de la geopolítica mundial es el Indopacífico

España 2000, la llarga trajectòria del grupuscle ultra després de la marxa homòfoba de Chueca

José Luis Roberto, en la manifestació de Madrid.

España 2000, un dels grupuscles que va participar en la polèmica marxa homòfoba en el barri madrileny de Chueca, arrossega una llarga trajectòria de manifestacions en zones amb àmplia presència de població migrant o amb tradició esquerrana, com *Russafa o *Benimaclet, a València. Les seues marxes, que solen comptar amb unes poques desenes d’assistents, propicien sistemàticament un ampli desplegament policial i un rebuig generalitzat per part dels veïns. En definitiva, la provocació emparada en el dret constitucional a la manifestació com a estratègia política. 

El grup ultra ha contestat les declaracions de Santiago Abascal, el líder de Vox que va adjudicar la marxa a una pretesa “claveguera socialista”. Així doncs, el líder d’España 2000, l’empresari valencià José Luis Roberto, va acusar Abascal de copiar els seus lemes. “Vosté sí que fa pudor de claveguera oportunista”, va etzibar al líder de Vox. 

El grupuscle valencià, un dels convocants de la marxa a Madrid contra l’Agenda 2030, investigada per la Fiscalia per un presumpte delicte d’odi, va enviar els seus militants en un autobús i Roberto va fer un discurs a la Puerta del Sol de Madrid. L’empresari és advocat, propietari de la firma Levantina de Seguridad i ha estat vinculat a l’Associació Nacional d’Empresaris de Locals d’Alternació (ANELA), una mena de patronal de clubs de cambreres. 

El líder ultra, que arrossega un reduït grup de fidels, ha sigut investigat per un presumpte delicte d’odi arran d’un acte contra l’islam. Amb una llarga trajectòria en el si de l’extrema dreta valenciana, Roberto ha protagonitzat nombroses manifestacions en barris amb una forta presència de població migrant. A més, exerceix d’advocat en la defensa d’algun dels processats per les greus agressions del 9 d’Octubre del 2017 a València. 

El 2002, una manifestació convocada contra la immigració al barri de Russafa, a València, es va saldar amb greus incidents. Una contramanifestació antifeixista es va enfrontar a les càrregues de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) i hi hagué 22 detinguts. Mentrestant, els ultres desfilaven amb torxes pel barri amb l’habitual parafernàlia: banderes franquistes, caps rapats, braços enlaire i abundant simbologia feixista. Anys després, una altra manifestació idèntica es va reproduir al mateix barri. 

El 12 d’octubre passat, la formació d’extrema dreta va convocar una marxa al barri de Benimaclet, amb un fort teixit associatiu i un dels epicentres dels moviments socials valencians. Els contramanifestants van ser perimetrats per la Policia Nacional mentre que unes poques desenes d’ultres desfilaven pel barri. Dues dones van ser multades per la Generalitat Valenciana per exhibir simbologia franquista.

Fa més poc, l’1 de maig passat, la formació va desfilar pel cèntric barri del Carme davant l’estupefacció de passejants i veïns. La Policia Nacional va encapsular els manifestants antifeixistes a l’altra banda de l’antic llit del riu, a la plaça de Santa Mònica. En el seu discurs al final de la marxa, Roberto va elogiar la legislació laboral d’Adolf Hitler i Benito Mussolini. 

Hores després de la manifestació, un grup d’ultres van agredir un jove en els voltants de la seu d’España 2000, al carrer del Serpis de València. La jutgessa considera que l’agressió, al crit de ‘Sieh Heil’, no va ser un delicte d’odi.

Etiquetas
Publicado el
21 de septiembre de 2021 - 22:31 h

Descubre nuestras apps

stats