“La gran banca especula mentre penalitza la majoria de la població”

Joan Ramon Sanchis Palacio acaba de publicar ¿Es posible un mundo sin bancos? La revolución de las finanzas éticas y solidarias. Com en llibres anteriors –La banca que necesitamos–, el professor hi fa un al·legat contra la rapacitat del sistema financer actual i a favor d’una banca de proximitat guiada per un fort compromís cívic.

És possible un món sense bancs?

Es pot viure sense bancs, però no es pot viure sense la funció de captació d’estalvi i de concessió de préstecs i de crèdits que proporcionen els bancs i que és la que permet generar activitat econòmica i ocupació. Si els bancs no exerceixen correctament aquesta funció perquè es dediquem més a l’especulació o penalitzen la majoria de la població amb comissions i condicions cada vegada més dures, cal buscar altres alternatives, bé siga mitjançant bancs ètics i socials, bé siga mitjançant opcions no bancàries com les cooperatives de serveis financers, les comunitats autofinançades o les finances col·laboratives.

La contrareforma del sistema financer a Espanya, que consisteix a tancar bancs i oficines i acomiadar treballadors, va incrementant cada vegada més l’exclusió financera, de manera que com més va més persones hi ha que no tenen accés als bancs o a determinats serveis financers bàsics. Això va obligant la societat civil a buscar alternatives als bancs convencionals com les que he descrit.

La banca ha de ser un instrument al servei de les persones. Si no ho fóra ja, encara que parcialment, no es quedaria sense clients?

La banca no és un instrument al servei de les persones; si ho fóra, no anirien incrementant les comissions bancàries de la manera com ho fan (l’última la de l’ús dels caixers automàtics d’altres entitats diferents de la de la targeta que s’utilitze) ni col·locarien entre persones amb poca cultura financera productes com les participacions preferents o la permuta financera. De fet, la imatge i el prestigi de la banca a Espanya ha caigut exponencialment durant aquests últims anys. Perquè no es queden sense clients? Perquè a Espanya hi ha una gran tradició d’ús dels bancs (la dependència n’és molt alta, a l’entorn d’un 90 %) i un gran desconeixement dels bancs no convencionals. Històricament no hi ha hagut banca ètica i els bancs cooperatius (cooperatives de crèdit) han tingut una quota de mercat molt reduïda (del 5 %); han estat els grans desconeguts del sistema bancari espanyol. Afortunadament, això ha anat canviant durant aquests últims anys i cada vegada hi ha més ciutadans que aposten per aquesta altra banca social més enfocada al servei de les persones.

Vosté aposta pel coneixement, per la consciència i pel consum financer socialment responsable. Explique-ho…

El missatge principal del meu llibre és que la societat civil, en general, i el consumidor bancari, en particular, tenen molt més poder del que pensem. Però, per a exercir aquest poder, calen tres condicions bàsiques, les tres C que plantege en el meu llibre: coneixement, consciència i consum financer responsable. El coneixement s’adquireix llegint, preocupant-se per obtenir informació sobre altres opcions diferents de la de la banca convencional. El meu llibre aporta una part d’aquest coneixement. La consciència s’aconsegueix quan el coneixement adquirit comporta una visió crítica de la realitat i es reconeix que no tots els bancs són iguals, que hi ha bancs que especulen i obtenen beneficis econòmics ben suculents amb els nostres diners i que no cal treballar ni tenir relació amb aquests tipus de bancs. Finalment, el consum financer responsable és una decisió personal de cada un de nosaltres i significa transformar en acció el nostre pensament, la nostra visió crítica, apostant pels bancs més socials i ètics. És fer el pas definitiu i donar suport a una altra banca que sí que està al servei dels ciutadans. I llavors s’aconsegueix el poder per a canviar el món, per a canviar el sistema financer.

Com seria aquesta “revolució silenciosa” mundial de les finances que vosté defensa?

En la mesura que cada vegada hi haja més ciutadans que aconseguim aquesta consciència i fem el pas envers aquest consum financer socialment responsable, el nostre poder serà més alt davant dels grans bancs. Els bancs tenen el suport dels poders polítics i de les grans institucions internacionals, com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l’OCDE o la Unió Europea, però hi ha milers de milions de ciutadans repartits arreu del planeta. Si deixàrem d’aportar depòsits a aquests bancs i els col·locàrem en bancs ètics i bancs cooperatius, aconseguiríem que la gran banca reduïra enormement les seues operacions especulatives, de blanqueig de diners negres, de col·locació de deute dels estats, etc. Al món hi ha milions de persones que no tenen accés als bancs i hi ha milers de persones que busquen alternatives diferents per a obtenir finançament. La revolució financera silenciosa tindrà èxit quan un nombre considerable de ciutadans hagen adquirit la consciència i hagen pres la decisió de convertir-se en consumidors financers responsables.

Les caixes d’estalvis estaven controlades pels poders públics i molt apegades als seus territoris.

Desgraciadament, a Espanya ja no hi havia pràcticament caixes d’estalvis. La contrareforma del sistema financer duta a terme pel govern del Partit Popular les ha relegades a una posició testimonial amb només dues entitats, amb una quota de mercat que ni tan sols arriba a l’1% del total dels depòsits i dels crèdits del sistema bancari espanyol. Les caixes d’estalvis cobrien el buit que en altres països cobreix la banca ètica, amb la seua obra social i amb un negoci enfocat a les classes populars i a les petites i mitjanes empreses. Però tot això va desapareixent. El negoci de les caixes d’estalvis se l’ha quedat la gran banca privada després d’haver-lo sanejat amb milers de milions d’euros obtinguts de les arques públiques i del rescat bancari de la Unió Europea. Això de les caixes d’estalvis a Espanya ha estat la crònica d’una mort anunciada per interessos particulars.

Quins avantatges té una “cooperativa bancària” davant d’un banc multinacional que cotitza en borsa?

La contrareforma bancària, de moment, no ha fet desaparéixer les cooperatives de crèdit, encara que també pateixen a hores d’ara una desfeta important, no per la crisi, que no les ha afectades perquè no van entrar en el negoci de la construcció ni estan controlades pels poders públics, sinó per les mesures del Banc d’Espanya i del Ministeri d’Economia enfocades a una concentració del sistema financer a través de les fusions bancàries. Les cooperatives de crèdit representen la banca de proximitat, la banca arrelada al territori que necessiten els ciutadans i les petites i mitjanes empreses. En la majoria dels països de la Unió Europea (Alemanya, Holanda, Àustria, Itàlia…) tenen un pes significatiu i impliquen un contrapés important davant de la gran banca privada. Mentre els grans bancs societats anònimes es dediquen a l’especulació financera i a operar amb grans empreses i grans fortunes gestionant els seus patrimonis a través de SICAV, per exemple, els bancs cooperatius es dediquen a finançar l’economia productiva, l’economia real, aportant fons als emprenedors, a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses. A Espanya, mentre la gran banca va tancant oficines i deixant sense serveis financers poblacions menudes perquè no són prou rendibles, les cooperatives de crèdit van obrint oficines i concedint préstecs, això sí, de manera controlada i equilibrada, amb una bona gestió del risc, per a evitar crisis financeres com les de les caixes d’estalvis. D’aquesta manera, els bancs cooperatius contribueixen a la inclusió financera, mentre que els grans bancs generen més exclusió financera, apartant dels circuits de finançament una gran majoria de la població.