Estrasburg rebutja investigar les denúncies per les tortures del franquisme

Europa rebutja investigar les tortures del règim franquista. Les víctimes de la dictadura han arribat al sostre en la seua batalla jurídica perquè la justícia europea investigara les violacions dels drets humans patides durant el franquisme, després de la carpetada sistemàtica dels tribunals espanyols.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, no ha admés a tràmit el recurs d’11 fundadors de Comissions Obreres a València, així com el sindicat en la seua condició de persona jurídica, al·legant que els fets denunciats són anteriors a la data d’entrada en vigor de la convenció i dels seus protocols a l’Estat espanyol.

El jutge estonià Peeter Roosma assenyala, en un escrit a què ha tingut accés elDiario.es, que les al·legacions dels denunciants són “incompatibles ratione temporis [per raó de temps] amb les disposicions de la Convenció”, signada per Espanya el 24 de novembre de 1977 i ratificada dos anys després. El TEDH “declara inadmissible la sol·licitud”, conclou l’escrit.

Un argumentari idèntic utilitza l’alt tribunal europeu per a no admetre la denúncia de Gerardo Iglesias, exdirigent del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i fundador d’Esquerra Unida. L’exdirigent comunista es va querellar per tortures contra Pascual Honrado de la Fuente, agent de la Brigada Politicosocial (la policia política de la dictadura), condecorat amb dues medalles i mà dreta del comissari Claudio Ramos a Astúries. Iglesias imputava al policia franquista la comissió de delictes de lesa humanitat, en el marc de la persecució per l’Estat dels dissidents polítics.

El Jutjat d’Instrucció número 4 d’Oviedo no va admetre la querella pel fet de considerar que els fets denunciats no constituïen delicte de lesa humanitat i, a més, estarien prescrits per haver transcorregut més de deu anys des de la seua comissió, una decisió confirmada posteriorment per l’Audiència Provincial. El Tribunal Constitucional, per huit vots a tres, va avalar el rebuig a la querella en entendre que no va existir la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i a utilitzar els mitjans de prova pertinents al·legada per Iglesias.

Per part seua, CCOO va recórrer al TEDH per denunciar les tortures patides per 11 antifranquistes durant la detenció després de la reunió fundacional del sindicat a València l’11 de desembre de 1966 en la seu de l’entitat Lo Rat Penal de la plaça de Manises. Per primera vegada el sindicat, com a persona jurídica, es va adherir a les denúncies.

Entre els querellants figuren descendents d’aquells militants de Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV) detinguts i torturats: Mercedes i Carlos Boïls, César Llorca, Enrique Gardó, Daniel Girva, Aurora del Alcázar, Concha Fondo, César Mañas, Ángel García, Francisco Serrano, Vladímir Bataller i Julián López.

Els membres del sindicat, sostenia el recurs elaborat per l’advocat Virgilio Latorre, “van patir una persecució i repressió sistemàtica a base de sancions, acomiadaments, detencions massives, tortures, estats d’excepció i sentències de tribunals militars i del Tribunal d’Ordre Públic (TOP)” en la “pràctica totalitat de les zones industrials en què s’havien desenvolupat les Comissions Obreres”.

Els sindicalistes detinguts aquella vegada, a més d’alguns dels seus descendents, van presentar una querella pel delicte de lesa humanitat en concurs amb un altre de tortures el 23 de juliol de 2020. No obstant això, el Jutjat d’Instrucció número 18 de València va decretar el sobreseïment lliure i l’arxivament de les actuacions argumentant que els delictes de lesa humanitat es van incorporar al Codi penal espanyol amb posterioritat als fets denunciats, a més de la prescripció a conseqüència de la Llei d’amnistia del 1977.

El recurs d’apel·lació va ser desestimat per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València (altres querelles per tortures de la BPS van tindre un recorregut similar). Contra aquesta última resolució, els querellants van formular una demanda d’empara davant el Tribunal Constitucional, que no la va admetre a tràmit. Així doncs, les víctimes van recórrer davant el TEDH argumentant que els fets denunciats són “tortures” i un crim de lesa humanitat que, a més, “gaudeixen de versemblança”, segons el recurs.

La decisió del TEDH suposa una nova jurisprudència. La doctrina del TEDH, explica el lletrat Efraín Latorre, estenia la investigació de tortures “a moments anteriors al tractat, però que eren pròxims a aquella ratificació”.

El recurs, recorda, citava sentències anteriors del TEDH “relatives a fets anteriors a la ratificació del tractat”. “No esperàvem una resposta d’inadmissió, teníem l’esperança que es pronunciara sobre el fons perquè les víctimes veieren algun reconeixement dels seus drets”, afig.

L’“obstacle” de la Llei d’amnistia

Santi Mateu, secretari de Fundacions de CCOO-PV, destaca que la intenció de les denúncies és que “es puga investigar, per saber la veritat i poder denunciar la repressió sistemàtica contra el moviment obrer per part del franquisme”. El sindicat lamenta “profundament” la “falta de sensibilitat humanitària del TEDH per no voler entrar a analitzar la nostra demanda”. Mateu critica que la “interpretació” de la Llei d’amnistia “s’ha convertit en un obstacle i un impediment per a investigar la veritat”. El recurs, postil·la l’advocat Efraín Latorre, plantejava la “possible inconstitucionalitat de determinats preceptes de la Llei d’amnistia”.

El dirigent sindical, per part seua, assenyala el Comité de les Nacions Unides contra la Tortura com a última via per a les víctimes i manté l’esperança en la nova Llei de memòria democràtica perquè “es puga superar l’obstacle de la Llei d’amnistia per a poder investigar” els crims del franquisme.