La Fiscalia demana cinc anys de presó per a dos responsables d’una entitat pública que va restaurar incunables privats sense cobrar

La restauració en una entitat pública de llibres antics pertanyents a Luis Caruana Font de Mora, cosí germà de l’exgovernador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana, i fill del tinent general Luis Caruana, governador militar de València durant el colp d’estat del 1981, arriba a judici dimarts davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València. En el banc dels acusats s’asseuen Carmen Pérez, exdirectora de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (Ivacor) i la directora actual, Gemma Contreras. La Fiscalia sol·licita per a totes dues penes de cinc anys de presó i nou d’inhabilitació absoluta pels presumptes delictes de prevaricació i frau i malversació de cabals públics.

Entre el 2011 i el 2013, durant els últims anys del Govern del PP en la Generalitat Valenciana, Luis Caruana va sol·licitar a l’Ivacor, un organisme creat per Francisco Camps, la restauració de 12 llibres antics, “procedents de la seua col·lecció particular i amb un valor considerable”, segons l’escrit de conclusions provisionals del ministeri fiscal.

Si bé una part dels lots van ser pressupostats i cobrats per l’entitat pública, dos més es van facturar a Dicarta SC, una societat constituïda per dues restauradores, “seguint les instruccions” de Gemma Contreras i “amb el coneixement ple” de la directora i gerent llavors, Carmen Pérez.

El propietari dels incunables va abonar a l’empresa 11.452 euros per aquestes faenes, a pesar que es van fer “en les dependències i amb les eines” de l’Ivacor, segons indica la Fiscalia. Un segon lot de quatre llibres restaurats també es va abonar a Dicarta SC, per un import total de 4.960 euros i amb factures que incloïen el “concepte genèric de serveis professionals prestats”.

El primer lot de llibres “va seguir el procediment correcte” (facturat i pagat a l’entitat pública) però la resta de les restauracions les va fer la firma privada, malgrat haver sigut lliurades a l’Ivacor i restaurades en les seues dependències, per “afavorir” Caruana eludint així el procediment administratiu previst en la Llei de contractes del sector públic, segons la Fiscalia. “No es va quantificar la restauració conjunta de totes les obres per evitar la licitació si superava els 18.000 euros”, afig l’escrit del ministeri públic.

A més, també “es va eludir” el procediment previst per als contractes menors. Tot això amb la finalitat que la restauració la feren les dues professionals, amb contractes temporals en l’entitat, “a qui van convéncer per a la constitució” de la firma Dicarta SC “si volien continuar treballant en l’institut”.

Carmen Pérez va signar un contracte menor de serveis de restauració amb l’empresa de les dues professionals “amb un objecte indeterminat” que, en cap cas, incloïa els llibres de Caruana. L’exdirectora de l’Ivacor, recorda la Fiscalia, detenia “directament” les facultats per a la contractació, la gestió econòmica o la disposició de despeses i l’ordenació de pagaments.

En definitiva, les obres “van entrar, es van pressupostar, es van restaurar i es van tornar per l’Ivacor”, sosté la Fiscalia. Així doncs, les faenes “mancaven de la cobertura jurídica preceptiva i, malgrat haver-se desenvolupat les faenes en l’Ivacor, aquesta entitat no ha obtingut les quantitats acordades i abonades pel propietari de les obres”.

Les acusades, segons el Ministeri Públic, van causar un perjudici econòmic a l’Ivacor de 12.630 euros, ja que, “malgrat fer-se les faenes en l’institut, aquesta entitat no va obtindre cap contraprestació econòmica”.

La causa, nascuda arran d’una denúncia del sindicat CGT, va ser arxivada pel titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de València. No obstant això, després de sengles recursos de la Fiscalia i de l’acusació popular que exerceix CGT, la secció tercera de l’Audiència Provincial de València va revocar l’arxivament.