A través d’un escrit demolidor i jalonat de detalls funeraris sorprenents, la Fiscalia ha demanat l’obertura de judici oral a l’Audiència Provincial d’Alacant per als dos acusats pel cas del cementeri de Calp: l’exregidor del PP Bernardo Moll, responsable del fossar la legislatura passada, i el cap de Recursos Humans de l’Ajuntament calpí, Antonio Cabrera.
Als dos la fiscal els acusa d’un presumpte delicte de prevaricació “en concurs medial amb el delicte contra la memòria dels morts”, cosa que implicaria per a cadascun la imposició d’una pena de 13 anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. I a més a l’antic regidor del PP també li demana la pena d’un any de presó per un presumpte delicte d’assetjament laboral contra la funcionària que s’oposava a les actuacions dels dos acusats i a qui a més Moll hauria d’indemnitzar amb 30.000 euros.
El febrer del 2020 la Guàrdia Civil ja havia advertit greus irregularitats en el cementeri de Calp i ara la Fiscalia les confirma i tix una crònica sobre el que hi va ocórrer fins al matís més mínim i esborronador, incloent-hi l’exhumació del cos d’un ciutadà alemany del seu nínxol per la via ràpida i l’abandó de les seues restes mortals en una fossa comuna i del seu fèretre a un contenidor.
Interés sobre un nínxol
Segons aquest escrit a què ha tingut accés elDiario.es, els fets es van produir entre abril del 2018 i març del 2019. En aquest període de temps, “la família de l’acusat Antonio Cabrera es va interessar per l’estat d’un nínxol situat dins del cementeri de Calp, ja que estava situat just al costat d’un altre nínxol on descansaven les restes del seu avi difunt”. La raó d’aquest interés radicava en el fet que l’àvia, Francisca, “estava malalta, temien que faltara en dates pròximes i volien enterrar-la-hi”.
Aquest interés –segueix la fiscal– li va ser comunicat a Bernardo Moll per ser en aquesta època l’edil del Cementeri. I al seu torn Moll va demanar informació sobre el nínxol a la funcionària responsable, que acabaria sent la perjudicada en tota aquesta història, ja que després dels esbrinaments oportuns va concloure que el sepulcre no podia ser adjudicat a la família d’Antonio Cabrera perquè estava ocupat per les restes de Herman August Wilhelm Klatt des de la seua defunció el 1973, i que gaudia del dret a usar-lo “a perpetuïtat”, això és, durant 99 anys. Tant la funcionària perjudicada com la seua superiora jeràrquica van comunicar la negativa a Moll.
Però el regidor no s’hi va conformar. La fiscal afig que “no obstant l’anterior i sent ja imminent la defunció de l’àvia de l’acusat Antonio Cabrera, el coacusat Bernardo Moll va tornar a insistir a la perjudicada que intentara per tots els mitjans atribuir l’ús del nínxol a la família de Cabrera amb la finalitat de poder enterrar-hi les restes de la seua àvia al costat d’on descansaven les del seu avi”. La funcionària interpel·lada va tornar a contestar que no era possible.
“Cal fer-ho sí o sí”
Moll va continuar insistint i, segons la fiscal, “de manera persistent i insidiosa va requerir a la perjudicada perquè fera el que calguera per a la concessió, forçant-la a actuar contra la seua voluntat i fins i tot contra la legalitat amb expressions com ara que calia fer-ho sí o sí” que donara una ordre verbal i mirara cap a una altra banda“ o que no calia posar portes al camp”.
Malgrat les “pressions rebudes”, la funcionària perjudicada “es va mantindre ferma en la seua negativa a donar les instruccions per al buidatge del nínxol i el seu atorgament a la família de l’acusat Antonio Cabrera”. I això va provocar, una vegada que ja havia mort la seua àvia, que “entre els dies 22 i 23 de gener de 2019 els dos acusats idearen de comú acord la manera d’aconseguir el seu objectiu prescindint de la perjudicada”.
Va ser llavors que Cabrera, “prevalent-se del seu càrrec de cap de Recursos Humans i extralimitant-se’n va procedir a redactar una provisió que en realitat corresponia a un expedient administratiu sense relació amb els fets en què va ordenar que es procedira a l’exhumació i la reducció de restes de Herman August Wilhelm Klatt per al seu trasllat al nínxol comú”. Com a ordenant apareixia el mateix Moll en la seua qualitat d’edil del Cementeri i com a destinataris, lògicament, els soterradors. Per si no fora prou, Moll va signar aquesta provisió en presència de la funcionària perjudicada.
“Restes cadavèriques en una bossa”
Els soterradors van complir les ordres “desconeixent la il·legalitat del mandat” i així “van llevar la làpida del nínxol de Klatt, van trencar la paret de l’algeps que el tancava, van traure el fèretre que contenia el seu cos, el van obrir i van introduir les restes cadavèriques del mort en una bossa, que després van portar a un nínxol comú del mateix recinte, i van tirar finalment el fèretre del difunt a un contenidor”. I, “complint les instruccions de tots dos acusats, van procedir tan sols unes hores després d’aquesta exhumació a enterrar el cos de l’àvia de l’acusat Antonio Cabrera en el nínxol de Herman Klatt ja buidat”.
I ací ve la part més contundent del relat de la Fiscalia, que considera que els dos acusats van ordenar totes dues operacions (l’exhumació de Klatt i la inhumació posterior de l’àvia de Cabrera en la mateixa sepultura) “amb plena consciència de la il·licitud dels actes que feien pel fet de ser àmpliament sabedors que no estaven emparats per la normativa vigent, amb total inobservança dels pressupostos legals per a l’execució d’aquestes pràctiques funeràries, sense seguir els protocols en matèria d’exhumació ni adoptar les mesures necessàries per a garantir la salut pública i la deguda consideració i respecte que mereixen les restes humanes i amb el més absolut menyspreu cap a la memòria del difunt Herman August Wilhelm Klatt i els drets funeraris dels seus pacients i familiars”.
La Fiscalia subratlla que, al contrari del que va afirmar al principi l’Ajuntament calpí, no es va intentar localitzar amb anterioritat els familiars de Klatt i es va arrabassar “el mort del seu nínxol i del seu fèretre de manera urgent, clandestina i subreptícia, vilipendiant el seu dret a descansar-hi i aconseguint així el seu objectiu final que era enterrar-hi l’àvia de l’acusat Antonio Cabrera de manera igualment il·legítima”.
“Que vaja a comptar gavines”
L’escrit de la fiscal recorda que una vegada “perpetrats els fets, aquests van transcendir als mitjans de comunicació”. Efectivament, La Marina Plaza va publicar aquell “desallotjament exprés” del cementeri de Calp el 25 de gener de 2019. La Fiscalia subratlla que aquella publicació “va provocar l’enuig de l’acusat Bernardo Moll contra la perjudicada, a qui culpava d’aquesta filtració» i contra la qual va començar a fer ”de manera reiterada i pública declaracions clarament hostils i de menyspreu davant de tercers“.
Així doncs, Moll va amenaçar la funcionària amb “tirar-la del seu càrrec o de degradar-la laboralment amb expressions com ara que ‘La tia eixa a veure com la puc putejar’ que intentaria despatxar-la abans que acabara el seu mandat, que si no podia tirar-la a veure si podia enviar-la a la terrassa de dalt de l’Ajuntament ‘a comptar gavines’ o que tant de bo continue de baixa molt més temps”.
El regidor popular va llançar aquestes acusacions a companys de faena de la perjudicada “amb la finalitat d’humiliar-la públicament”. Tot això, “sumat a les pressions rebudes prèviament per part de Moll per a aconseguir el buidatge del nínxol, va provocar en la perjudicada una situació de gran estrés i afectació psicològica que va desembocar en una hipertensió arterial per la qual va haver d’acudir al centre de salut i sol·licitar la baixa laboral”.
Qui ha de declarar en el judici
A l’hora de demanar la celebració del judici oral, la fiscal demana l’interrogatori dels dos acusats i la testificació de la funcionària perjudicada de la causa, de la seua superior jeràrquica i de diversos testimonis més, entre ells els agents de la Guàrdia Civil que en el seu moment van fer els atestats.