La Generalitat bloqueja el lliurament de les ajudes a Air Nostrum fins que Brussel·les resolga la investigació

L’aerolínia irlandesa Ryanair ha obert una guerra contra la valenciana Air Nostrum per les ajudes del Govern valencià. La low cost irlandesa va denunciar davant la Comissió Europea una possible vulneració de les lleis de competència per una subvenció de tres milions d’euros a Air Nostrum perquè renovara la seua flota amb avions menys contaminants. Brussel·les s’ha pronunciat dimarts i ha acordat obrir una investigació.

La subvenció s’integra en el pla de transformació del model econòmic valencià i ve justificada per les retallades en les emissions de CO2 dels nous aparells adquirits. El 2017, el president Ximo Puig va subscriure un conveni amb l’aerolínia pel qual s’acordava invertir nou milions d’euros anuals en un projecte avalat pel Banc Europeu d’Inversions, d’un total de 340 milions d’euros.

La conselleria d’Hisenda coneix la denúncia de Ryanair des de fa mesos i, segons asseguren a eldiario.es, la secretària autonòmica Maria José Mira ha anat unes quantes vegades a la capital europea per facilitar informació. La Generalitat Valenciana no ha fet cap pagament a la companyia, tot esperant la resolució de la Comissió Europea. De fet, en els pròxims pressupostos, que es presentaran dijous, no s’inclourà la subvenció directa a Air Nostrum i les ajudes s’atorgaran sota el sistema de concurrència competitiva.

L’aerolínia valenciana ha defensat en un comunicat que l’acord “respecta la legislació” tant autonòmica, nacional i comunitària i ha recordat que el Banc Europeu d’Inversions ja va donar suport a aquest projecte al juliol del 2017. Mentrestant, en Presidència destaquen que el conveni va portar mesos de treball minuciós perquè no comportara cap problema legal. “Confiem que es resoldrà a favor nostre i es podran pagar les ajudes, que tenen els dictàmens favorables de l’Advocacia, Intervenció i Ajudes d’Estat”, explica Hisenda.

La primera introducció de l’ajuda en els pressupostos va generar una baralla considerable entre els socis de Govern. Podem va presentar una esmena amb el PP per a retirar-la i destinar els tres milions a finalitats socials, i advertia que podria suposar una vulneració de les lleis de competència. El diputat de Podem, llavors, David Torres va considerar que aquest tipus d’ajudes “generen greuges comparatius amb altres sectors” i va mostrar els seus dubtes respecte si aqueixa ajuda pot vulnerar la legislació europea sobre competència. Les ajudes es van mantindre amb els vots de PSPV, Compromís i Ciutadans i la baralla es va repetir el 2018 per als pressupostos vigents, amb el mateix resultat.

El socialista José Muñoz va justificar la línia nominativa amb què el Consell cofinança l’1% d’un projecte de 340 milions encaminat a aconseguir una flota d’aeronaus “més eficients i sostenibles” en un sector estratègic per a la Comunitat que aporta “ocupació qualificada” i “alt valor afegit”.

L’aposta del Govern de Ximo Puig va ser de tal calibre que el president va viatjar al Canadà amb una delegació comercial per visitar, entre altres llocs, la fàbrica Bombardier, que assorteix d’avions Air Nostrum. Va acudir al viatge una delegació d’empresaris valencians, entre ells, el mateix Carlos Bertomeu, president de la companyia.

Ajudes similars a Europa

“El sector del transport ja ha comptat amb aquest tipus d’ajudes dissenyades per a afavorir inversions que minimitzen l’efecte mediambiental en les seues flotes”, ressalta Air Nostrum, que afig que, fins al moment, “no ha cobrat cap de les ajudes autoritzades”.

La Generalitat defensa que en altres països europeus s’han donat ajudes similars i es va fixar en aquest model per dissenyar aquestes subvencions. Com a exemples, esmenten la renovació de flota d’autobusos ecològics a Alemanya (amb 107 milions de finançament); un projecte a Budapest per a substituir 3.200 autobusos antics per uns altres amb menys impacte, amb un finançament de 147 milions, el 18,28% del total del projecte, per part del Govern); a Rotterdam, un projecte de modernització de les flotes i infraestructures de transport públic de la ciutat (autobús, metro i tramvia), amb un finançament públic de 115 milions, el 44% del total del projecte.

El precedent de la Ciutat de la Llum

Si hi ha una sanció per vulneració de les lleis de competència que es recorda a la Comunitat Valenciana és la de la Ciutat de la Llum. Les ajudes públiques per a la construcció del macroprojecte del PP d’un centre audiovisual i d’oci van ser declarades il·legals per la Comissió Europea i es va ordenar a Espanya que recuperara una inversió de 265 milions d’euros. La Ciutat de la Llum va acumular entre els anys 2004 i 2010 pèrdues per un valor de 84 milions d’euros i la Generalitat va autoritzar que es dissolguera i passara a mans privades per poder recuperar els diners.