El Govern valencià aprova dimarts les primeres ajudes per als afectats pels grans incendis

Una setmana després de donar-se per estabilitzat l’incendi forestal de Begís que ha arrasat 19.000 hectàrees i un perímetre de 140 quilòmetres, el Govern valencià ultima el primer decret d’ajudes que aprovarà dimarts en el ple extraordinari del Consell, també per als afectats de la resta dels grans incendis com el de la Vall d’Ebo.

Durant els últims dies s’han succeït les reunions de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, amb els alcaldes de les zones afectades per a quantificar els danys i, per tant, les aportacions amb l’objectiu que arriben al més prompte possible. Bravo ja va anunciar fa poc la creació de dues oficines de resposta integral a l’emergència que permetran als 26 municipis que han patit els últims incendis tramitar les sol·licituds d’ajudes de les diferents administracions.

La consellera, després de reunir-se amb els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats pels incendis a la Vall d’Ebo i Begís, va conéixer de primera mà les seues necessitats més urgents i va posar a la seua disposició tots els recursos de què disposa l’Administració autonòmica, amb l’objectiu de recuperar la normalitat com més prompte millor.

Aquestes ajudes s’uniran a les disposades pel Govern, que dimarts passat 23 d’agost va aprovar la declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil, coneguda com a zona catastròfica, els territoris afectats per grans incendis en 15 comunitats autònomes, totes llevat de Cantàbria i Astúries. En el cas de la Comunitat Valenciana, les ajudes corresponen als afectats pels incendis de la Vall d’Ebo, Petrer, les Useres, Begís, la Venta del Moro, Calles i Olocau.

En tots els casos, aquests incendis van assolir tal gravetat que les comunitats autònomes afectades es van veure obligades a activar els plans de protecció respectius en una situació operativa de nivells 1 o 2, tal com estableix el Pla Estatal General d’Emergències (Plegem).

En concret, les mesures de recuperació previstes en l’acord aprovat, i l’execució de les quals correspon al Ministeri de l’Interior, són les ajudes per defunció o per incapacitat absoluta i permanent, per valor de 18.000 euros; per destrucció total de l’habitatge habitual fins a una quantitat màxima de 15.120 euros, per danys que afecten l’estructura de l’habitatge habitual, fins al 50 per cent de la seua valoració tècnica i amb un límit de 10.320 euros, o per danys que no afecten l’estructura de l’habitatge habitual, fins al 50 per cent de la seua valoració tècnica i amb un límit de 5.160 euros.

També s’inclouen entre aquestes les ajudes per destrucció o danys en els estris domèstics de primera necessitat de l’habitatge habitual, per a la reposició o la reparació, amb un límit de 2.580 euros, així com per danys en elements comuns d’ús general d’una comunitat de propietaris en règim de propietat horitzontal, fins al 50 per cent de la valoració tècnica efectuada pel Consorci de Compensació d’Assegurances i amb un límit de 9.224 euros. També, les ajudes a persones físiques o jurídiques que hagen fet prestacions personals i de béns, i als titulars d’establiments industrials, mercantils i de serveis, fins a 9.224 euros.

Actuacions urgents per valor de 30 milions

Com va avançar elDiario.es, la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica que dirigeix Mireia Mollà ha traslladat també a la presidència de la Generalitat una primera valoració sobre els recursos necessaris per a recuperar les zones danyades pels incendis de Begís i de la Vall d’Ebo.

Segons la primera estimació, caldria una primera actuació urgent calculada en 30 milions d’euros (1.000 euros per hectàrea), en què també hauria de participar el Govern central, amb l’objectiu de protegir el sòl afectat i evitar-ne així l’erosió.

Entre les actuacions a fer, destaquen la construcció i la restauració de murs de pedra per a evitar l’erosió; la reposició de cartells informatius; la tala i l’eliminació d’arbres morts en la franja de 10 metres al llarg de les pistes forestals; la llaurada i la sembra de bancals perduts per a aliment de la fauna; la col·locació d’abeuradors d’aigua per a la fauna; l’obertura i el manteniment dels tallafocs, i la repoblació de zones en què la regeneració natural no siga viable per falta de llavors.

Addicionalment i en una segona fase, caldrien 50 milions d’euros més procedents en part de fons europeus per a les tasques següents: tala i estellada d’arbres que impedisquen o retarden la regeneració; eliminació d’arbres morts per raons de sanitat forestal, restauració de boscos inclosos en la xarxa Natura 2000 com savinars i pinedes negres; llaurada i sembra de bancals perduts per a aliment de la fauna; restauració de les microreserves afectades; producció de plantes i arbres per als projectes de restauració; tractaments de poda i millora dels carrascars; millora de la capacitat dels sòls per a retenció de l’aigua; creació de nuclis de dispersió de llavors que siguen aliment d’espècies de fauna, i creació de recers i paradors per a ocells.