El Govern valencià canvia la llei de protecció del territori per no fer públics els grans projectes

El Govern valencià del PP i Vox avança en la modificació de les lleis de protecció del territori aprovades pel Consell del Botànic. Després d’anunciar la modificació de l’instrument que impedeix la construcció de nous habitatges en la costa, el ple del Consell de dimarts ha aprovat un decret que reforma d’urgència la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) i reduirà la transparència en els grans projectes.

La modificació elimina l’obligatorietat de la consulta prèvia en la presentació dels anomenats projectes estratègics, les grans inversions industrials, urbanístiques o d’oci que vulguen instal·lar-se en sòl valencià. L’executiu autonòmic decidirà “cas per cas” si ha de fer-se o no la consulta pública prèvia, en “els termes previstos” en la legislació, amb l’objectiu d’“acurtar i agilitzar terminis”, segons ha explicat la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas.

El Consell de Carlos Mazón defensa aquesta mesura, que retalla la transparència en projectes milionaris, en què cal, per a evitar una “sobreexposició de projectes”, que requereixen “confidencialitat” per a desenvolupar-se, així com a acurtar els terminis i “evitar moviments especulatius” en relació amb el sòl on s’hagen de projectar. El PP defensa que la consulta pública pot provocar que els propietaris dels terrenys desitjats per una empresa n’apugen el preu de manera desproporcionada, que un altre agent compre aquesta superfície o espantar els inversors, a qui volen posar “catifa roja”.

Segons la titular de Medi Ambient, la decisió estalviarà entre un i tres mesos a l’executiu autonòmic. Passarà a ser el Consell, i no la conselleria competent, qui avalue si el projecte ix a la llum o no. Pradas ha matisat que si no es fa el tràmit previ, “no eximirà dels posteriors” d’informació pública i audiència als ajuntaments dels instruments de planejament i gestió que “porta aparellat” cada pla territorial. La mesura s’introdueix especialment per als casos d’inversions “milionàries”, que estan “acostumades a una seguretat jurídica”, en què hi ha una forta competència entre regions, i té l’objectiu d’“evitar qüestions que el que facen siga espantar que es puga produir la inversió”. “Volem posar la catifa roja a les inversions que vinguen a crear ocupació i que ho facen de manera totalment sostenible”, ha emfatitzat.

El Govern del Pacte del Botànic ja va reformular la Lotup per agilitzar inversions com la de la gigafactoria de bateries a Sagunt. El 2022, el Consell va introduir la figura dels Projectes Territorials Estratègics (PTE) derivada de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, amb què “es pretén afavorir i facilitar la implantació d’activitats industrials d’alt component tecnològic i innovador sense renunciar en absolut al seu encaix territorial i ambiental adequat”. Aquesta figura, de caràcter excepcional, oferia a inversions de transformació econòmica “més flexibilitat per a la implantació en tant que hem d’avançar cap a models de clústers més integrats, i més pròxims espacialment quant a la concentració de les diferents cadenes productives”. D’aquesta es val ara el Consell del PP per a reduir la publicitat prèvia. Amb l’argument de fomentar la inversió, la transparència es veu en risc.

El decret també inclou ampliar el termini de regularització d’activitats industrials i terciàries en sòl no urbanitzable a través de les denominades declaracions d’interés comunitari de regularització. En la regulació encara vigent, només eren objecte d’aquest procediment les activitats industrials, a què ara s’afigen les del sector serveis. “En un sistema productiu com el valencià, fortament terciaritzat, no tenia sentit deixar fora d’aquesta possibilitat de regularització aquesta mena d’activitats”, ha defensat Pradas. D’aquesta manera, projectes com el polèmic Port Mediterrani podrien intentar la seua regularització.