La ‘gran aposta’ del Govern valencià per l’ FP: l’oferta pública cau davant el creixement de places en la privada

“Reforçarem el paper de la Formació Professional dual millorant la seua inserció en el mercat laboral i ampliant els seus plans curriculars perquè els programes educatius responguen als problemes reals de les empreses i les pimes”. Aquestes paraules les va pronunciar l’expresident Carlos Mazón el 13 de juliol de 2023 en les Corts Valencianes durant el seu discurs d’investidura com a nou cap del Consell, tal com consta en el Diari de Sessions del parlament autonòmic.

No obstant això, aquesta ‘aposta’ del Govern del PP —llavors amb Vox— no s’ha correspost amb els fets, segons es desprén de les dades facilitades davant una pregunta parlamentària del diputat del PSPV José Luis Lorenz sobre la implantació i la supressió de cicles formatius en els últims cursos. Així doncs, mentre en els dos últims cursos planificats pel Govern del Botànic (format pel PSPV, Compromís i Unides Podem) va augmentar l’oferta pública de Formació Professional a la Comunitat Valenciana, per a aquest curs s’han eliminat nou unitats.

El curs 22/23 es van crear un total de 221 cicles: 93 de Grau Superior presencial, 58 de Grau Mitjà presencial, 28 d’FP Bàsica, 19 de Grau Superior semipresencial, 17 de cursos d’especialització i sis de Grau Mitjà semipresencial, mentre que no es van habilitar noves unitats de cursos d’especialització semipresencial.

El curs següent, el 23/24, últim planificat pel Botànic, es van habilitar 153 noves unitats: 60 en graus superiors presencials, 44 de Grau Mitjà presencial, 23 de Grau Superior semipresencial, 18 en cursos d’especialització i huit en graus mitjans semipresencials; no es van crear noves unitats en FP Bàsica ni en cursos d’especialització semipresencials.

Aquestes dades contrasten amb l’oferta pública de Formació Professional en la Comunitat Valenciana per a aquest curs, en què s’han eliminat nou unitats en total. D’aquesta manera, mentre que s’han creat quatre unitats en graus superiors semipresencials, tres en cursos d’especialització semipresencials, dues de Grau Mitjà semipresencial i una en cursos d’especialització, se n’han eliminat deu de Grau Mitjà presencial, set de Grau Superior presencial i dos d’FP Bàsica.

“Aquestes dades demostren la ‘gran aposta’ del Partit Popular per la Formació Professional, a què es va comprometre Mazón i en el que no han fet res”, apunta el diputat autonòmic del PSPV José Luis Lorenz, que explica que el Govern valencià encara no li ha facilitat dades del curs 24/25. “Mentre l’interés social per l’FP creix, amb un augment de la demanda, la Conselleria redueix l’oferta pública; la Generalitat es plega als interessos de la concertada i continua apostant per les privatitzacions, tant en educació com en sanitat”, es lamenta el parlamentari socialista.

L’oferta privada d’FP continua creixent

Segons les dades recollides en un estudi elaborat per CCOO-PV, més d’un terç dels cursos de Formació Professional es desenvolupen en centres valencians de titularitat privada i, a més, l’oferta es concentra en els cicles que tenen una inserció laboral més elevada. A més, en l’últim any, la privatització es va incrementar en un 10% respecte del curs anterior.

Així doncs, de les 196.660 places de Formació Professional (FP) en tots els nivells i modalitats oferides per la Conselleria d’Educació en el territori valencià, 68.518 s’imparteixen en centres de titularitat privada, és a dir un 34,84% de l’oferta total.