La privatització de la FP creix un 10% en l'últim any: un de cada tres alumnes valencians estudia ja en centres privats

De les 196.660 places de Formació Professional (FP) en tots els nivells i les modalitats oferides per la Conselleria d’Educació en el territori valencià, 68.518 s’imparteixen en centres de titularitat privada, és a dir un 34,84% de l’oferta total. Això suposa un increment del 10% respecte del curs passat, en què la privatització dels cicles formatius se situava al voltant d’un 25%, cosa que demostra una tendència creixent des que el PP va accedir a la Generalitat Valenciana i es va fer càrrec d’Educació.

Això es desprén d’un estudi elaborat per CCOO-PV sobre l’oferta publicoprivada de l’FP, que apunta que aquestes dades situen la Comunitat Valenciana al capdavant de la privatització del sector en tot l’Estat, només per darrere del País Basc (44%), Madrid (38%), Aragó (36%) i Catalunya (35,6%).

Segons les dades recollides pel sindicat, les cinc famílies amb índex més alt de privatització són Sanitat, amb un 53,16%; Imatge i So, amb el 46,52%; Comerç i Màrqueting, amb un 36,48%; Imatge Personal, amb el 33,96%; i Administració i Gestió, amb un 31,64%.

Precisament, en algunes d’aquestes famílies es troben els cicles amb les taxes més altes d’inserció laboral, com són els casos del Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria, amb prop del 95% d’inserció laboral al cap de sis mesos d’acabar els estudis i que aquest curs s’ofereix en un 48% en centres de titularitat privada.

L’altre cicle formatiu amb més ocupabilitat és el Grau Superior d’Administració i Finances, amb una taxa d’inserció del 90% i que s’ofereix en modalitat privada o concertada en un 33%.

Entre 6.000 i 10.000 euros per titulació

El cost d’estudiar un cicle formatiu en un centre privat valencià se situa entre 3.000 i 5.000 euros per curs, cosa que es tradueix en el fet que la titulació —els dos anys— requereix una inversió entre 6.000 i 10.000 euros.

Entre els més cars estan el d’Imatge per a Diagnòstic i Medicina Nuclear, amb un cost anual entre 4.000 i 6.000 euros; el cicle d’Animació 3D i Videojocs, molt demanat per l’alumnat, està entre 3.500 i 5.500 euros per curs; i el d’Assessoria d’Imatge Personal i Corporativa pot costar entre 3.000 i 4.000 euros per curs.

Aquestes dades, sostenen des de CCOO-PV, mostren “una greu situació de desigualtat” quant a les oportunitats que té l’alumnat per a accedir a una formació que garantisca la seua inserció laboral posterior.

El sindicat reivindica que s’ha de paralitzar la “tendència creixent de privatització” de la Formació Professional i denuncia que l’Administració “afavoreix” el negoci d’aquestes empreses —“en molts casos, la inversió es fa des de fons voltor, que han sabut veure ràpidament la rendibilitat del sector”—, mitjançant l’autorització de l’oferta dels cicles “més sol·licitats per l’alumnat i amb més inserció laboral”.

CCOO-PV també posa el focus en la formació en línia, “molt rendible per a les empreses privades, que, amb una inversió mínima, poden exercir l’activitat docent, sense un control real i, per tant, sense garanties que s’oferisca una educació efectiva”.

L’FP “no pot ser un negoci”

Els criteris per a autoritzar unitats d’FP, sentencien, han d’establir-se en els consells territorials de la Formació Professional tenint en compte la necessitat de salvaguardar els serveis públics, les possibilitats de desenvolupament dels territoris i la sostenibilitat.

“L’FP no pot ser un negoci per a uns pocs, ha de ser una font generadora de futur per a la societat valenciana i per a la joventut en particular”, reivindica Xelo Valls, secretària general de CCOO-PV Educació. El sindicat reclama a la Conselleria que amplie l’oferta de cicles formatius en centres de titularitat pública, que pare de reduir les plantilles docents de l’FP pública i que incremente els esforços a garantir l’accés universal i a millorar la qualitat de la Formació Professional de la Comunitat Valenciana.