L’odissea de signar la hipoteca en valencià: el banc hi accepta a contracor i el notari tradueix al castellà la lectura

La signatura d’una hipoteca requereix una burocràcia que a molta gent se li fa densa i no pensa més que a liquidar tota la paperassa, però hi ha qui vol que un document d’aquest calibre estiga en la seua llengua, com pot ser el valencià, al qual té dret. No sempre és fàcil aconseguir-ho.

Aquest ha sigut el cas d’Amparo Gasent i José Ángel García, que volien que la seua hipoteca renegociada estiguera en valencià, però hi han trobat uns quants obstacles i no ha eixit tan bé com els hauria agradat. Per això han acabat formulant una reclamació davant l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana.

Segons relaten en la reclamació, quan es van posar en contacte amb la notaria de José María Cid Fernández, a Alboraia, on se signava la hipoteca, van demanar que la hipoteca es redactara en valencià; asseguren que la notaria hi va mostrar reticència i va posar en dubte la validesa del document en aquesta llengua. Per això va demanar un document de l’entitat bancària –Liber Bank– en què s’especificara que acceptaven aquesta escriptura en valencià. Davant aquesta situació, la parella es va posar en contacte amb el Col·legi Notarial de València: “Ens van remarcar que la nostra petició no era gens habitual, però ens van confirmar el nostre dret”. Finalment, la notaria va accedir a preparar el document en valencià, que és una de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Arribat el dia de la signatura de la hipoteca, el dimecres 3 de juny, l’entitat bancària els va comunicar que no era possible fer l’escriptura en valencià, “ja que el departament jurídic, encarregat de redactar les minutes, està a Toledo, seu central de l’entitat, i no disposaven de recursos per a acarar la documentació”. Aquesta negativa va fer que els clients rebutjaren signar en castellà, i van advertir que farien ús de tots els seus recursos per a exercir el seu dret. Així doncs, després de consultar el Síndic de Greuges i l’Oficina de Drets Lingüístics, l’entitat bancària va cedir i va acceptar signar en valencià.

Ja en la notaria d’Alboraia, on es formalitzava l’escriptura, el notari va afirmar que no llegiria en veu alta el document perquè estava en valencià, per la qual cosa finalment la lectura la va fer en castellà. La parella lamenta la situació, tant perquè no es va llegir literalment el document a signar com el comentari jocós sobre la traducció que afirmen que va fer el notari mateix.

Defensa del notari

Després de la primera negativa a fer declaracions el notari José María Cid Fernández s'ha defensat afirmant que “en cap moment em vaig resistir al fet que l'escriptura estiguera en valencià ni vaig posar en dubte la validesa de l'escriptura redactada en valencià”, encara que sí que va demanar que el client li assegurara que el banc la signaria en valencià, sobre el que tenia dubtes per tindre la seua seu a Toledo.

Afig que el diumenge 31 de maig va enviar per correu electrònic una doble versió del document en valencià i en castellà perquè el client poguera acarar-lo. Per a l'endemà, el dia de la signatura, destaca que els clients es van presentar amb els seus dos fills menors d'edat, per la qual cosa “com ja l'havien llegit a la seua casa, vaig aplicar l'article 193.2 del reglament notarial, segons el qual 's'entendrà que aquesta és íntegra quan el notari haguera comunicat el contingut de l'instrument amb l'extensió necessària per al total coneixement del seu abast i efectes, ateses les circumstàncies dels compareixents'”. Amb això conclou que “s'ha complit escrupolosament” amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre encara que destacant que “que en el seu article 13 parla de 'La redacció dels documents públics', però res diu de la lectura d'aquests; a més justificava el seu procedir assenyalant que ”no sóc valencianoparlant, perquè sóc de Madrid“.

El valencià en el notariat

El Col·legi Notarial de València confirma la consulta feta per la parella i el seu dret a redactar l’escriptura en valencià. Afig que “no és un fet tan poc habitual”, ja que en totes les notaries i en el col·legi mateix es mostren cartells especificant que els clients tenen dret a tindre la seua documentació en valencià, i que per a això disposen també d’un servei gratuït de traducció.

Des del Col·legi Notarial indiquen que la Llei del notariat, en l’article 25, expressa que “el notari no està obligat a fer una lectura literal, sinó comprensiva per als signants”, i que el notari “pot entendre que s’ha de fer en castellà”.

No obstant això, el text de l’article 25 de la Llei de notariat afirma que “els instruments públics es redactaran en llengua castellana”, així com també que “els notaris donaran fe d’haver llegit a les parts i als testimonis instrumentals l’escriptura íntegra”.

Pel que respecta a l'Estatut d'Autonomía de la Comunitat Valenciana a l'article 58.2 s'afirma que: “els Notaris hauran de garantir l’ús del valencià en l’exercici de la seua funció en l’àmbit de la Comunitat Valenciana de conformitat amb les normes d’este estatut. Igualment garantiran l’aplicació del Dret Civil Foral Valencià, que hauran de conéixer”.