Ignacio Blanco: “Sumar ha aconseguit vincular a una proposta de país els millors intel·lectuals d’esquerres de l’Estat”

Ignacio Blanco (Algemesí, 1974) va ser diputat d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes en la huitena legislatura i militant de l’organització durant 20 anys. Fins al 2015 va ser un dels parlamentaris més actius de la cambra, centrant la seua tasca d’oposició a fiscalitzar els contractes del Govern del PP en la seua última majoria absoluta. Va denunciar la manipulació informativa de Canal 9, els contractes de la Fórmula 1 o els sobrecostos de les obres de Santiago Calatrava, l’arquitecte de capçalera del PP.

Centrat des de llavors en la seua faena com a funcionari en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, allunyat de la primera línia política, a Blanco li va cridar l’atenció el projecte de Yolanda Díaz encara quan estava sense materialitzar i va començar a participar-hi amb algunes aportacions, en contacte amb altres companys. Poc després de les eleccions autonòmiques del mes passat, l’entorn de la vicepresidenta del Govern, en què conviuen vells coneguts de l’exdirigent d’EUPV, li va proposar encapçalar la llista al Senat per València.

“Aquest és un moment crític”, apunta el candidat en conversa amb elDiario.es, poques hores després que el seu nom figurara en les llistes. “Estic ja un temps apartat de la primera línia política i he agafat aire per a tornar a implicar-m’hi. L’última campanya la vaig viure des de la barrera i vaig sentir en alguns moments que podria fer alguna cosa més; ara en tinc l’oportunitat”, afirma Blanco, que insisteix: “Després de les eleccions que han donat com a resultat una onada de dretes i extrema dreta que amenaça les nostres llibertats i els nostres drets, i davant unes generals que poden tindre el mateix resultat, o no, crec que cal posar el muscle. Crec que Sumar ha aconseguit una cosa històrica: posar d’acord totes les forces d’esquerra de tot l’Estat espanyol ”que tenen voluntat de confluir. Tots i totes estem cridats a fer-hi la nostra contribució“.

L’exparlamentari, especialitzat en cooperació, insisteix en el component unitari de la candidatura com a espai capaç de disputar els plantejaments de l’extrema dreta. En l’àmbit valencià, el projecte va de bracet de Compromís i incorpora altres referents d’Esquerra Unida i de Podem, socis de l’Acord del Botànic, que a poc a poc van anar allunyant-se del nucli dels partits en el terreny orgànic. És el cas de Naiara Davó, exportaveu de Podem, o Llum Quiñonero, exdiputada de també d’aquesta formació. “És l’acord de les diferents forces d’esquerres que hem anat coincidint, en l’oposició al PP primer, després en la construcció d’un govern de recuperació de drets, regeneració democràtica i avanços socials. Ara cal tornar a arromangar-se en una tessitura crítica. Com més difícils són les coses, més fa falta la unitat, que crec que és el gran valor d’aquesta candidatura”, sosté Blanco.

“El que importa és la realitat de fer confluir moltes organitzacions d’esquerres, de trajectòries diferents, en candidatures d’unitat que estiguen en condicions de donar la batalla a la dreta i l’extrema dreta i als drets i les llibertats que estan en risc”, apunta.

El candidat remarca el procés programàtic, els suports i la participació en el projecte de Díaz: “Sumar ha aconseguit vincular a una proposta de país els millors intel·lectuals d’esquerres de l’Estat, com Yayo Herrero, César Rendueles o Agustín Moreno. En cadascun dels camps temàtics hi ha gent que està teoritzant, però que en la pràctica demostra com es poden fer les coses, defensant els serveis públics i els drets humans. És un salt qualitatiu. En el seu moment les diferents organitzacions d’esquerres han tractat de tindre espais d’elaboració programàtics, atraure capital intel·lectual, de la universitat... però crec que mai hi ha hagut una experiència tan potent com la que ha desenvolupat Sumar”.

El projecte programàtic encara ha de polir els últims aspectes, traslladar les conclusions dels grups de treball al programa electoral, que recull propostes d’“un sentit comú col·lectiu”. En el Senat, encara conscient de la reforma necessària per a ser una cambra territorial, el representant valencià es compromet a exercir la “defensa de drets democràtics, i dels nostres interessos legítims com a poble: el finançament autonòmic és clau, les inversions no són les que està projectant el govern de l’Estat... Hem de lluitar contra l’ampliació del port de València i intentar fer sentir la nostra veu en aquest fòrum”.

L’exdirigent d’Esquerra Unida anticipa una campanya “complicada” en què “hi ha una crida al bipartidisme molt clara, especialment en el cas de Pedro Sánchez”, però considera que “la gent sap el paper que ha tingut Yolanda Díaz, l’aportació dels diferents partits que componen Sumar en les seues realitats autonòmiques i sap la diferència entre un govern monocolor del PSOE, que és impossible perquè no donaran els números, i opcions plurals molt més a l’esquerra que no renuncien als seus principis”.

Sobre l’auge de l’extrema dreta, el candidat es mostra “preocupat” pel resultat de les eleccions municipals i autonòmiques passades. “Em preocupa, m’alarma, m’horroritza... com a la immensa majoria de la gent demòcrata. Que l’extrema dreta presidisca les Corts Valencianes, que haja accedit a grans ajuntaments, amb un programa polític de destrucció de la democràcia, contra fonaments de la democràcia i dels drets humans, contra col·lectius amenaçats... la preocupació és de la major part de la societat. Confie que es manifeste en les urnes el 23J”, apunta, manifestant preocupació per la difusió del discurs dels partits ultres. En aquest sentit, l’exdiputat, que ha viscut les polítiques del govern progressista des de dins, com a funcionari, fa un diagnòstic dels resultats: “El Botànic ha fet una gran faena en les polítiques inclusives, però molta gent no ho percep. Es poden analitzar les causes, les possibles fallades en el relat... ens enfrontem a dinàmiques de creació de l’opinió pública molt poderoses, que no són fàcilment contrarestables amb els mitjans d’un gabinet de premsa a l’ús”, indica.

“El resultat crec que no es deu a causes pròpies o singulars de la Comunitat Valenciana, sinó a causes generals que es donen en tot l’Estat i que tenen a veure amb la capacitat de la dreta de generar un discurs molt simple, molt primari, que apel·la els baixos instints, assenyala l’enemic intern i ataca col·lectius més vulnerables fent-los culpables de tots els possibles mals, i amb això ha aconseguit connectar”, lamenta, al mateix temps que contextualitza: “És un fenomen que succeeix a Europa, al Brasil... fins i tot als països nòrdics, que tenim com a referent, l’extrema dreta avança, la dreta fa seguiment i una part de l’esquerra no sembla massa ferma en la defensa de les posicions. Per això cal que fem arribar el nostre discurs, que encertem a l’hora de comunicar per poder connectar amb la gent. Si després d’una pandèmia, una guerra, una crisi econòmica brutal, sabent que hi ha moltes necessitats per cobrir, tenim unes bones xifres d’ocupació perquè ha abaixat l’atur, han augmentat la contractació indefinida i el salari mínim interprofessional, si això s’esdevé és per l’acció en el Govern de Yolanda Díaz, malgrat els atacs”, sentencia.