Ser 'influencer' hui: entre la dictadura de l’algorisme i l’assetjament en xarxes

Les condicions laborals dels influenciadors o ‘creadors de contingut en la xarxa’ estan encara per determinar. Per a part de la ciutadania, la seua activitat és un misteri i hi ha nombroses reticències a considerar-ho un ofici, malgrat que ja hi ha milers de perfils a Espanya que monetitzen la seua activitat en xarxes i que l’han convertida en la seua principal font d’ingressos. En un context de digitalització massiva, l’absència de reconeixement porta parella l’absència de negociació entre plataforma i creador, el reconeixement de riscos laborals o malalties i la falta d’una regulació clara sobre continguts.

La Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València acaba de publicar el document “Ser influencer hui: possibilitats i obstacles d’una nova font d’ocupació”, un informe que alerta dels riscos de la falta de regulació en el sector i un dels primers estudis que aborda l’activitat de xarxes socials com a faena. Coordinat pel responsable de la Càtedra, el professor Adrián Todolí, l’estudi remarca l’opacitat de les plataformes sobre el funcionament dels algorismes, que deixa els que doten de contingut la xarxa en uns llimbs. Els creadors de contingut tenen diverses maneres d’obtindre ingressos per la seua faena: monetitzar el contingut a través de publicitat de la plataforma, el pagament per subscripció o mecenatge, les negociacions amb les marques i la participació en campanyes de màrqueting i una tercera fase, que es dona en els que tenen més impacte, a què s’arriba pel fet de promocionar i vendre la marca pròpia creada per l’influenciador.

Els influenciadors amb dedicació exclusiva “perceben molt poca autonomia en el ritme i el procés de treball, que està imposat pels algorismes de les plataformes de les xarxes socials (horaris de publicació, freqüència de publicació i el tipus de publicació)”. Tots saben que els algorismes condicionen la visibilitat i la rendibilitat de les seues publicacions, però no per quines regles es regeixen: “La sensació general és que, independentment de la plataforma en què es publica el contingut, l’algorisme de càlcul no és bastant clar”, apunta l’estudi, que recull casos en què diverses valoracions negatives es tradueixen en el fet que plataformes com YouTube no monetitzen el contingut o que una publicació cridanera d’un tema polèmic quede fora del recompte d’ingressos. La falta de transparència en les plataformes és una constant que remarca l’estudi i acaba imposant els seus ritmes al dels creadors de contingut.

La proposta estatal de regulació proposa incorporar l’activitat en xarxes socials a la Llei audiovisual, que data del 2010 i la reforma de la qual està en tramitació per a adaptar-la a la normativa europea. Ja el 2021 una modificació legislativa va obligar els creadors a indicar de manera clara quan una publicació era un anunci o col·laboració comercial, posant fi així a la publicitat encoberta com a recomanació personal. El document recorda que la normativa actual “obliga els que usen algorismes o decisions automatitzades que afecten drets d’altres a informar sobre la lògica de funcionament de l’algorisme” i proposa que l’Administració augmente el control en l’aplicació d’aquesta normativa.

Un altre dels factors més preocupants per a la faena de creador de contingut és la pressió d’estar connectat contínuament a les xarxes socials, una percepció que segueix el mateix patró que el del control d’ingressos, apunta l’estudi. Els creadors estan exposats constantment a la valoració externa i a molts els genera problemes amb l’ansietat, especialment agreujats quan es donen situacions d’assetjament, que, si s’ha de jutjar pels testimoniatges dels participants, no són anecdòtiques.

Com a extra, l’estudi afig la complexa fórmula de tributació, que s’enrevessa a mesura que augmenten els canals per a monetitzar l’activitat. L’estudi apunta que gran part dels treballadors no declaren tots els seus ingressos procedents de la seua activitat en xarxa per desconeixement, no per mala voluntat: “La majoria de les persones que exerceixen aquest ofici han tingut dificultats amb la declaració dels ingressos fets, i, a més, la gran majoria dels nanoinfluenciadors i microinfluenciadors no declaren aquests ingressos (pel que sembla per desconeixement, no per mala intenció)”, indica.

De les entrevistes dutes a terme, l’informe recull com a queixa principal que no hi ha una partida en què es poden declarar les diferents maneres de rebre ingressos, com els pagaments en producte que reben per a la promoció o les despeses derivades de l’activitat –viatges o tractaments, en el cas dels que es dediquen a l’estil de vida–, que, com que estan tan vinculats a si mateixos, sovint es rebutgen com a desgravacions i es consideren despeses personals. La major part dels influenciadors estan registrats com a autònoms i compten amb els serveis d’assessoria comptable o agències.

L’informe recomana als que vulguen dedicar-se professionalment a la difusió de continguts en xarxes socials associar-se amb altres creadors per augmentar el seu poder de negociació amb les plataformes i crear canals per denunciar els casos d’assetjament, especialment cap a dones. A més d’insistir en la regulació estatal sobre continguts i transparència, recomana més protecció per als nanoinfluenciadors i microinfluenciadors, aquells amb menys públic, atés que alguns són menors d’edat. “Aquesta protecció s’hauria de brindar tant amb relació a les plataformes, però també a les agències de màrqueting, que utilitzen el desconeixement i la il·lusió d’aquests treballadors per no pagar-los segons l’esforç i el temps invertit. També es considera rellevant establir una regulació clara i fàcil d’exigir per a protegir els drets d’autor d’aquests influenciadors pel contingut creat”, en un espai indeterminat dels drets d’autor.

En la presentació de l’estudi, Todolí també va destacar la falsa aparença de llibertat en aquesta nova font d’ocupació: “Falta transparència en el funcionament de l’algorisme, no hi ha regulació en les condicions laborals ni protecció davant de l’assetjament”, va insistir el coautor de l’informe i director de la càtedra.