Un informe de Sanitat apunta que Marina Salud deu 113 milions a la Generalitat Valenciana per les liquidacions de l’Hospital de Dénia

Un informe tècnic de la Conselleria de Sanitat del Govern Valencià desaconsella la pròrroga de la concessió de la gestió privada de l’hospital de Dénia. El document, elaborat per tècnics de Sanitat durant la legislatura passada, qüestiona que la gestió privatitzada dels hospitals en general i de Marina Salud en particular resulte més eficient, i apunta nombroses deficiències del servei.

L’informe, difós per Compromís, va ser subscrit per la sotsdirectora general de Recursos Econòmics, Rosa Aurora Folch, pertanyent a l’equip de l’exconseller Miguel Mínguez (PSPV), i presentat el gener passat, un mes abans que l’executiu que presidia Ximo Puig comunicara a la mercantil la fi de la concessió, pas necessari per a recuperar la gestió pública. L’executiu de PP i Vox que dirigeix Carlos Mazón advoca per fer una auditoria dels serveis abans de prendre qualsevol decisió.

L’anàlisi de la Conselleria de Sanitat dona un deute de 113 milions d’euros de l’empresa concessionària amb la Generalitat Valenciana en concepte de liquidacions –l’ajust entre el que paga la Generalitat i el cost del servei, amb les compensacions corresponents, que determina el cost real–. En concret, segons les liquidacions aprovades, a què es resten els expedients d’enriquiment injust, el saldo net a favor de l’Administració ascendeix a 61,9 milions d’euros en el període 2009-2016 i s’estima que l’empresa deu 51,2 milions d’euros de les liquidacions no resoltes de les anualitats 2017 a 2020. A la data de realització de l’informe falten per avaluar les liquidacions dels tres últims anys.

El contracte de concessió incloïa el compromís de construir un nou hospital que hauria de dotar-lo de l’equipament necessari per a posar-lo en condicions de funcionament, l’adequació de l’antic hospital de Dénia (La Pedrera) com a Hospital Sociosanitari i la reforma del Centre d’Especialitats, que no s’ha produït. L’informe recull el pla d’inversions de Marina Salud, en què s’indica que “la construcció del nou Centre de Salut a Dénia no s’ha dut a terme encara, ja que no es té constància per part de Marina Salud de la cessió per part de l’Ajuntament a la Conselleria de Sanitat de cap terreny per a la ubicació d’aquest”, segons Sanitat.

L’informe apunta a l’opacitat de l’empresa amb les dades. A més dels indicadors de qualitat sanitària, que són més baixos que en els centres públics, segons destaquen els tècnics, assenyala que no s’ha facilitat l’equip de què disposen, només el muntant total. “L’empresa no ha disposat d’un inventari d’actius que permeta identificar individualment els equips”, recull el text. Entre el 2009 i el 2021, segons els comptes anuals de Marina Salud (empresa adquirida per Ribera Salud), la despesa en personal s’ha duplicat, ha passat de 32 milions d’euros a 63.

La concessionària, segons els comptes recollits en el document, declara uns beneficis mitjans de més de 2,43 milions anuals per al període 2009-2021. “Sembla que tot estiga pensat només per a mantindre els sous milionaris de la direcció”, critica el diputat de Compromís Carles Esteve, que assenyala que el director executiu de Ribera Salud, Alberto de Rosa, “guanya 33.000 euros al mes com altres 10 directius de la concessionària”,

“Les xifres de l’informe són clares pel que fa a la ineficiència del model privatitzat: la prima a pagar per part de la conselleria s’ha arribat quasi a duplicar i, a pesar que l’empresa ha rebut 1.605 milions d’euros per 15 anys de concessió, continuen tenint les pitjors ràtios de professionals sanitaris, un metge d’atenció primària per cada 1.552 habitants o un pediatre per cada 1.000 xiquets i xiquetes, tot i que la resta dels departaments tenen un metge de capçalera per cada 1.210 pacients i un pediatre cada 722 xiquets i xiquetes de mitjana”, assenyala el diputat de Compromís.

Un estalvi qüestionat

L’informe dubta que hi haja un estalvi real; més aïna, afirma, es beneficia de més flexibilitat administrativa i de les característiques de la població que atenga. “La pretesa superioritat en termes d’eficiència de la gestió privada de les concessions davant dels departaments de gestió directa, lluny de poder verificar-se, s’assenta bàsicament en els avantatges d’un marc jurídic més flexible que propicia uns costos més baixos de personal i aprovisionament, abans que en més eficiència relativa en la gestió dels recursos”, indica el document. “El pretés estalvi en la despesa és justificat per la fórmula de gestió, amb un règim laboral i contractual amb què compta l’empresa privada davant de la pública, que li permet maximitzar els recursos amb un cost inferior”, exposa. Entre aquests, recorda, hi ha tractaments que són assumits directament per Sanitat: prestacions de farmàcia, oxigenoteràpia, pròtesis i transport sanitari.

Entre les particularitats, diu el text, es dona més densitat de població, menys dispersió territorial dels centres i l’alt component de població forana; una estructura assistencial que motiva més derivació dels casos més complexos i costosos a altres departaments de salut i, principalment a altres concessions, que, hui dia, són gestionades pel mateix grup empresarial; un departament de salut gestionat per una entitat privada, amb unes condicions laborals amb més dosis de flexibilitat per a l’empresa, però també amb més exigències per al treballador (menys cost mitjà del treball efectiu del personal, doblatge de torns, sistema de contingents més exigents, etc.) que el del sistema públic i la subcontractació de prestacions, diu el text.