La inspecció sanitària multa al CEU de València amb 16.000 € per embalsemar irregularment més de 650 cadàvers

La inspecció sanitària de la Generalitat ha multat amb 16.000 euros la Universitat Cardenal Herrera CEU per haver permés durant anys que els embalsemaments de més de 650 cadàvers amb finalitats d’investigació en la seua facultat les fera una persona sense la titulació adequada, segons ha confirmat la Conselleria de Sanitat. Els inspectors confirmen així la denúncia d’un extreballador —acomiadat prèviament— que va posar en coneixement aquesta pràctica, que ell mateix feia i que era totalment irregular. La ràpida actuació del departament que dirigeix Marciano Gómez contrasta amb la del Col·legi de Metges de València, que no ha considerat plantejar aquesta pràctica de la universitat privada com a intrusisme laboral.

Fonts de la universitat valenciana han confirmat a elDiario.es que els seus serveis jurídics estudien la possibilitat de presentar al·legacions.

Fonts de la Conselleria de Sanitat van explicar que el 16 de desembre de 2025 es va presentar, per registre davant la inspecció sanitària, una denúncia per part d’un extreballador de la Universitat Cardenal Herrera CEU en relació amb la realització de pràctiques irregulars de conservació de cadàvers amb finalitats docents en aquesta universitat. Tècnics de la Secció d’Ordenació i Inspecció Sanitària van fer una visita d’inspecció a les instal·lacions del CEU Cardenal Herrera el 17 de desembre de 2025 i van alçar les actes corresponents. Els inspectors van estar en tot moment acompanyats per personal directiu del centre universitari.

«Es va confirmar per part dels representants de la Universitat presents en la visita d’inspecció que la persona encarregada de fer les tècniques de conservació dels cadàvers era la persona denunciant, que no disposa de la titulació de metge, tal com exigeix la normativa», van manifestar des de Sanitat. Per això, es va incoar l’expedient sancionador corresponent, «i es va establir una multa de 16.000 euros».

En la mateixa inspecció, els tècnics de la Conselleria van confirmar que les instal·lacions i la dotació de la sala autoritzada per a l’ús de cadàvers amb finalitats docents o científiques «mantenen els requisits pels quals es va emetre informe favorable per a la seua autorització el 12 de juny de 2012, d’acord amb la normativa vigent». A més, van afegir, «disposa d’un registre de pràctiques de conservació de cadàvers, així com de tota la documentació que ha d’acompanyar el finat».

Les mateixes fonts de la Conselleria de Sanitat van assenyalar que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el 4 de juliol de 2025 la Guia de Consens sobre Sanitat Mortuòria, «en què es preveu que altres professionals, a més dels metges, puguen fer pràctiques de tanatopràxia». «Per part seua, el personal que efectue la tanatopràxia o haja de decidir sobre la necessitat de sotmetre el cadàver a refrigeració o congelació haurà de ser graduat o llicenciat en Medicina o tenir amb la qualificació professional de Tanatopràxia ajustada al Reial decret 140/2011, del 4 de febrer, pel qual es complementa el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals mitjançant l’establiment de quatre qualificacions professionals de la família professional Sanitat; o disposar del certificat de professionalitat especificat en el Reial decret 1535/2011, del 31 d’octubre, pel qual s’estableix un certificat de professionalitat de la família professional Sanitat inclòs en el Repertori Nacional de Certificats de Professionalitat».

En aquest sentit, la Conselleria de Sanitat treballa a hores d’ara en la modificació de la normativa de la Comunitat Valenciana per a adequar-la a aquesta guia.

El tècnic de laboratori i denunciant de la irregularitat en l’embalsamament de cadàvers va ser acomiadat el mes de juliol passat. El treballador vincula el seu acomiadament —contra el qual ha recorregut— amb la seua declaració com a testimoni davant el Jutjat d’Instrucció número 1 de València tres mesos abans, en el marc d’un procediment sobre la donació del cos d’un difunt usuari d’una residència.