La investigació de la UDEF que va acabar amb l’exconseller del PP Serafín Castellano: una delació clau i un servidor substituït

L’exconseller del PP Serafín Castellano va ser detingut gràcies a una delació d’un dels principals components del càrtel del foc que va permetre als investigadors policials estirar el fil de la trama corrupta. Castellanoà va arribar a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a reconéixer els fets –que va rebre regals a canvi d’adjudicacions públiques d’extinció d’incendis– a canvi de rebaixar substancialment la pena. Si bé Anticorrupció li demanava inicialment 21 anys de presó, l’expolític del PP va assumir després del pacte penes d’un any i nou mesos de presó pels delictes de falsedat en document públic, suborn, prevaricació i malversació i 10 mesos de presó pel delicte d’associació il·lícita, a més d’inhabilitació i el pagament de la responsabilitat civil. Castellano, juntament amb l’empresari Vicente Huerta, també va assumir el pagament d’una indemnització conjunta i solidària de 900.000 euros, ja depositats davant el jutjat. Es tracta del quart conseller del Govern autonòmic de Francisco Camps condemnat per corrupció.

L’inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que va encapçalar les perquisicions va relatar dilluns, com a perit davant el tribunal de la secció primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, els detalls de la investigació del càrtel del foc. La instrucció de la causa va determinar que Serafín Castellano va obtindre regals de la trama per un valor almenys de 163.736 euros, sent conseller de Governació de la Generalitat Valenciana entre el 2007 i el 2014. Fonamentalment caceres i rifles, al més pur estil de la pel·lícula La escopeta nacional de Luis García-Berlanga.

El representant de la Fiscalia Anticorrupció va afirmar en el judici que es tractava d’un “reg de regals sistemàtics a funcionaris i autoritats”. La llista de presents estava detallada en un arxiu d’Excel que consta en el sumari de la causa. Un altre inspector de la UDEF, que va declarar en la mateixa sessió del judici, va confirmar que “aquesta mena de regals” a càrrecs públics i funcionaris “era una cosa molt habitual” per part d’Avialsa.

Per part seua, l’encarregat de dirigir les perquisicions va relatar en la vista que, gràcies a l’accés a la base de dades policial d’armes, van poder corroborar “amb una certa versemblança i dades objectives” que Castellanoà tenia registrat el rifle semiautomàtic Browning que li va regalar l’empresari Vicente Huerta, el propietari de l’empresa Avialsa, una firma que va obtindre 151,5 milions d’euros en adjudicacions públiques de la Generalitat Valenciana, segons un informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.

“Manipulació comptable” de la trama

La trama va arribar a tindre contractes de l’Administració valenciana amb increments de fins a un 235,92% a conseqüència de pròrrogues o modificacions indegudes sense cap mena de justificació. Les perquisicions, tal com va declarar l’inspector de la UDEF, van acreditar que les empreses de la trama van fer “facturacions espúries encreuades” i “manipulació comptable”, un concepte que designa les “factures per serveis o productes que no existeixen com a tals”.

A preguntes de l’advocada de l’estat, el perit va explicar que, quan els agents de la Policia Nacional van escorcollar l’empresa Avialsa, “va haver-hi problemes” amb el servidor informàtic de la mercantil que emmagatzema els correus electrònics. L’investigador va aventurar en el judici un possible “intent d’ocultació documental”. “Era la sensació policial”, va matisar l’inspector, amb àmplia experiència en altres causes com ara l’operació Malaya’, el cas Palau o el cas Pujol.

Les perquisicions van partir de la delació inicial de Francisco Alandí, mà dreta de l’empresari Vicente Huerta en l’empresa del càrtel del foc. De fet, segons va afirmar l’agent de la UDEF, Alandí va ser “condició sine qua non” per a l’arrancada de la investigació. Alandí, gerent d’Avialsa, figura com acusat en la causa. “Sempre que se li va requerir alguna cosa no hi va posar cap obstacle”, va declarar el perit. El talp del càrtel del foc va declarar dues vegades en seu policial, com a testimoni: el 9 d’octubre del 2015 i el 20 de novembre del mateix any.

Alandí “va obrir l’aixeta”

Entre altres documents, Francisco Alandí va aportar rellevants correus electrònics i actes de les reunions en què les empreses implicades es repartien el mercat d’adjudicacions públiques. També va aportar dades que van permetre obrir noves vies d’investigació, fins i tot en països com Portugal i Itàlia, on presumptament s’havia estés el càrtel del foc.

Quan els investigadors van escorcollar les dependències d’Avialsa, el servidor informàtic havia desaparegut. Només hi van trobar un altre servidor “amb uns mesos d’antiguitat”, segons va postil·lar l’advocada de l’estat en el judici. “Recorde que teníem la sensació policial que hi havia hagut algun canvi [del servidor] relacionat amb la denúncia feta per Alandí”, va abundar l’inspector de la UDEF.

Malgrat les traves, els investigadors van poder reconstruir la trama i van elaborar uns 36 informes policials que van apuntalar l’acusació. Alandí, va assegurar el perit de la Policia Nacional, “va obrir l’aixeta” inicialment i, amb la documentació que va aportar, la UDEF va poder contrastar les dades amb informes de l’Agència Tributària i amb “altres vies”.

L’autor de la delació va ser destituït del seu lloc en l’empresa a l’inici de la investigació, el desembre del 2012. Alandí és un dels quatre acusats que han declinat reconéixer els fets que se’ls imputen per a negociar una rebaixa de penes.