Investigadors valencians inicien el primer estudi sobre com es produeixen els biaixos de gènere en atenció primària

La probabilitat que una dona patisca una pràctica mèdica desaconsellada és huit vegades superior a la d’un home. El 2017, un 73% dels pacients que van anar a atenció primària van rebre almenys un dels deu tractaments innecessaris per al seu cas estudiats, dels quals el 5% van tindre efectes adversos. El sobrediagnòstic i el sobretractament tenen conseqüències directes sobre la salut dels pacients, encara que la majoria siguen casos lleus, però també impacte directe sobre el sistema nacional de salut. D’una banda, s’assumeix un cost econòmic innecessari; de l’altra, el cost d’oportunitat: un sistema saturat no pot permetre’s deixar sense atendre persones que el necessiten.

El grup d’investigació Atenea de la Fundació Fisabio, dependent de la Conselleria de Sanitat del Govern Valencià, ha iniciat aquest mes un estudi per a determinar el biaix de gènere en el sobrediagnòstic i el sobretractament, unes pràctiques mèdiques que es produeixen per inèrcia en un sistema que treballa amb menys recursos dels que necessita. “La sobreutilització és la prestació de serveis sanitaris en circumstàncies en què el risc potencial de causar mal al pacient supera els possibles beneficis”, defineix José Joaquín Mira, catedràtic de psicologia de la salut i coordinador de la investigació juntament amb Concha Carratalá. L’equip ha obtingut una subvenció de 430.000 euros de la Conselleria d’Innovació i tindrà quatre anys per a abordar la investigació.

Arran d’una recerca prèvia, l’equip analitzarà si hi ha un biaix de gènere associat a la sobreutilització de recursos mèdics. La finalitat és elaborar recomanacions per als professionals d’atenció primària amb vista a una atenció més bona al pacient i a optimitzar el funcionament del sistema de salut públic, tant en estalvi econòmic com per a alliberar recursos assistencials.

L’atenció primària, recorda Mira en conversa amb elDiario.es, és la porta d’entrada al sistema sanitari i condiciona els itineraris assistencials per als pacients. Un error de diagnòstic pot tindre conseqüències per a la salut dels usuaris del sistema, per la qual cosa resulta especialment convenient reduir aquells en què hi ha marge, com els biaixos de gènere. L’anàlisi se centra en les pràctiques qualificades com a ‘no fer’, contraindicacions que els protocols subratllen en l’atenció, segons les indicacions de Sanitat dels últims anys, però que per ineficàcies del sistema es continuen cometent. La saturació de l’atenció primària –pocs minuts per consulta i pacient– i la pressió dels ciutadans sobre els metges en la consulta és un factor que intensifica aquesta sobreutilització de la prova diagnòstica. I segons la informació preliminar, les dones pateixen més aquestes pràctiques que els homes, tot i ajustar l’estimació a la proporció en què acudeixen al metge.

Els experts plantegen centrar la investigació en quins factors associats al sexe –biològics– i quins factors associats al gènere –socials i culturals– influeixen en aquestes pràctiques, prescripcions i tractaments. Segons afirma Mira, aquesta anàlisi no s’ha fet amb anterioritat i pretén obrir una porta per a reduir les deficiències del sistema, combinant l’anàlisi epidemiològica amb la investigació qualitativa per a elaborar propostes pràctiques. “Hi ha un biaix que afecta la salut de les dones que no s’ha estudiat i es pot corregir”, subratlla el catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

L’estudi parteix d’una investigació prèvia de la sobreutilització de recursos assistencials elaborada entre el 2017 i el 2021 per professors del mateix grup. Aquesta sobreutilització de recursos diagnòstics, preventius i terapèutics està present en totes les especialitats i en tots els sistemes sanitaris, i amenaça la seguretat dels pacients i la sostenibilitat dels sistemes sanitaris, afirma l’informe previ.