“Parlen de corrupció, però on estaven per a combatre-la?”

Va ser secretari general del PSPV-PSOE entre els anys 2008 i 2012. Jorge Alarte (Alaquàs,1973) torna a la primera línia política, després d’un període en què s’ha mantingut en un segon pla i en què ha centrat l’atenció en l’activitat professional com a advocat. Persona molt pròxima al candidat a president i líder del PSOE, Pedro Sánchez, aspira a una plaça de senador per la circumscripció de València i aposta per un canvi en les eleccions generals del 20 de desembre.

No sé si pot dir-se que havia deixat la política, encara que la seua candidatura té l’aire d’un retorn.

La política no l’he deixada mai, perquè la política no es deixa. Però aquesta sí que és una manera de tornar a la primera línia o, almenys, a la responsabilitat pública, en aquest cas per a ajudar el meu partit a guanyar les eleccions i, per descomptat, ajudar a fer que Pedro Sánchez siga el pròxim president del Govern d’Espanya.

És candidat al Senat, però un apostaria que vosté hauria preferit ser candidat al Congrés dels Diputats.

Amb tota la sinceritat, estic molt a gust on estic. La meua candidatura es va produir per una conversa amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, que a més és el secretari general del meu partit. M’ho va proposar i em va semblar una bona manera d’ajudar. Estic on estic i estic a gust en allò més important, que és ajudar a explicar l’Espanya que volem per al futur i contribuir a un govern de futur per al nostre país. Espanya viu un moment difícil en què tots hem de fer muscle.

Es discuteix si el Senat ha de desaparéixer o no, però sembla que hi ha bastant coincidència en el fet que aqueixa cambra s’ha de reformar. En què ha de consistir aqueixa reforma?

És el més apassionant d’aquesta responsabilitat, convertir el Senat en una cambra de representació territorial. Encara que hi ha una cosa molt més important per al Senat: aconseguir que els ciutadans pensen, perquè siga veritat, que és útil. Aqueix és el repte. Nosaltres hem fet una sèrie de propostes que Pedro Sánchez ha anat avançant. La primera de totes és que alguns temes concrets que afecten l’estructura territorial es discutisquen en el Senat en primer lloc, no com a cambra de segona lectura. És a dir, que siga allí on estiga l’espai públic per a reflexionar. Parle del finançament autonòmic, tan important per a nosaltres, els valencians. Parle de competències de les administracions locals i del model territorial de l’Estat. I per descomptat hi ha gestos molt importants. Em sembla d’un gran valor simbòlic, i per això alguns estan a la defensiva, que el Senat tinga la seu a Barcelona. Els símbols construeixen política i també transformen la realitat. L’últim repte pel que fa al Senat és el sistema d’elecció. Es discuteix permanentment si els senadors han de ser elegits directament pels ciutadans en les urnes o pels parlaments i les assemblees de les comunitats autònomes. És un debat obert, en què de moment no hi ha consens i sobre el qual continua oberta la discussió. Això és el més apassionant. Vosté sap que conec tota l’Administració: he estat alcalde uns quants anys i conec l’Administració autonòmica. Això em dóna una bona perspectiva.

Tot això implica una reforma constitucional. Serà la pròxima legislatura la de la reforma de la Constitució?

Sens dubte. La Constitució del 1978 ha implicat que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país hagen tingut una etapa de llibertats i drets incomparable en la història d’Espanya, a més que els territoris hagen pogut sentir-se en la seua singularitat i identitat. Nosaltres, els valencians, també. Aqueix element és el punt de partida per a transformar-la. La Constitució és de l’any 1978, jo sóc del 1973. Ha passat temps i cal evolucionar. L’Espanya de huí és diferent i la nostra aposta és molt clara i definida en aqueix sentit.

El PSOE ix a guanyar o a salvar els mobles en aquestes eleccions?

A guanyar, sens dubte. Mire, ho aprofite per a dir-li-ho. Conec bé Pedro Sánchez; és una persona amb determinació i coratge i amb un compromís important. No li ho posen fàcil, però ni per un segon li ha passat pel cap conformar-se de ser segon o tercer. El PSOE és un partit de govern i serà l’únic partit amb capacitat de posar fi a l’època de Rajoy i d’obrir un temps de consens, de diàleg i de transformació. I he dit l’únic.

Causaran tensions els resultats de les generals sobre el Pacte del Botànic que ha portat Ximo Puig a la presidència?

No estic preocupat per l’enteniment amb la resta dels partits polítics de l’esquerra, els signants del Pacte del Botànic. Per a nosaltres l’adversari és la dreta i, sense cap mena de dubte, Mariano Rajoy. Per descomptat, quan parle de la dreta, també parle del subproducte de la dreta espanyola, que s’anomena Albert Rivera i que, a vegades, és pitjor dreta que la més recognoscible. La preocupació ha de ser, per al Govern valencià i per als socialistes, que isquem reforçats d’aquestes eleccions. Si el PP creu que ix reforçat d’aqueixes eleccions i continua sent el partit més votat, tindrem un repte i una dificultat per a afrontar. No obstant això, des de l’optimisme i la confiança en el president Puig i el Govern de la Generalitat, crec que és molt prompte per a fer qualsevol avaluació. El Consell es va constituir el mes de juny passat. Per tant, cal tenir fortalesa, unitat i compromís en el procés de canvi en la Generalitat.

Hi ha hagut una gran transformació electoral, sociològica i política des de l’època en què vosté s’enfrontava al PP i presentava les primeres iniciatives contra la corrupció en casos com Gürtel. Fins a quin punt ha estat clau la denúncia de la corrupció en els canvis que s’han produït?

Observe el tema de la corrupció en aquests moments amb una certa perplexitat. Escolte que tothom en parla. És una cosa contínua, permanent, tots els polítics parlen de la corrupció. I em pregunte on estaven al març i a l’abril del 2009, quan alguns vam encetar la tasca de denunciar-la i els de dins i els de fora no acabaven d’entendre què féiem. Ara és més fàcil, perquè el CIS ja diu que és una de les principals preocupacions. Diguem que té mèrit, però en la mesura que en té enfrontar-se a un tema com aqueix en aquestes noves circumstàncies. Per a mi, és sorprenent que Celia Villalobos en companyia de Pablo Iglesias munte aqueixa mena de tête à tête. Em pregunte quantes vegades s’ha alçat Celia Villalobos en la Junta Directiva Nacional del PP per preguntar al senyor Rajoy pels missatges a Bárcenas. Pel que fa a Pablo Iglesias, no sé on estava al març del 2009... Que ho explique ell. El compromís contra la corrupció no val que siga només de paraula. Sempre em pregunte on estaven quan no era tan fàcil combatre aqueix problema de la democràcia espanyola.