L’Ajuntament de València redueix el deute del PP un 81% i els seus veïns estan entre els que menys impostos paguen

Façana principal de l'Ajuntament de València.

“L’esquerra no sap gestionar l’economia”. Aquest és un dels mantres més repetits per la dreta i l’extrema dreta. No obstant això, almenys en el cas de l’Ajuntament de València governat per Compromís i el PSPV, haurà de buscar un altre fil argumental que estirar.

El pressupost municipal presentat fa poc per l’alcalde de València, Jan Ribó, i pel regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, unit a les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya tiren per terra aquesta afirmació recurrent, com també les reivindicacions reiterades de baixades d’impostos municipals (malgrat el que ha esdevingut al Regne Unit) per part de Ciutadans, PP i Vox, basades en una pretesa pressió fiscal excessiva.

Així doncs, els comptes municipals per a l’any 2023 superen per segona vegada la barrera dels 1.000 milions d’euros. En concret, es tracta dels més alts de la història amb 1.042 milions d’euros, un 3% més que els d’aquest exercici principalment per l’augment de les transferències de l’Estat i pels fons Next Generation.

Des de l’any 2015 en què es va produir el canvi de Govern en el consistori, els comptes municipals han pujat un 41% i al mateix temps el deute ha descendit un 71%, amb una previsió amb vista a final d’any de 230 milions d’euros, un 24,6% del pressupost, cinc punts i mig per davall del límit del 30% que marca la llei.

L’any 2012 l’Ajuntament Governat per l’exalcaldessa morta Rita Barberá (PP) va acumular un deute de 964 milions d’euros, per la qual cosa des de llavors el dèficit s’ha reduït en un 81%.

Segons el butlletí estadístic del Banc d’Espanya sobre el deute de les administracions públiques del segon trimestre del 2022, València és la gran ciutat espanyola amb el deute per habitant més baix i la segona amb menys deute financer.

En concret, davant dels 319 euros per habitant a què es redueix el deute de València, el de Madrid, Saragossa i Màlaga, totes governades pel PP, es dispara fins a 576, 945 i 464 respectivament. Barcelona, per part seua, registra un deute per habitant de 483 milions d’euros i Sevilla, de 348.

La reducció del deute s’ha aconseguit, a més, sense un increment important de la pressió fiscal, ja que la majoria d’impostos i taxes han romàs congelats en els últims anys.

De fet, la ciutat de València està entre les capitals espanyoles amb menys càrrega fiscal per habitant. Això es desprén de les dades de la liquidació dels pressupostos del 2021 que han remés 47 capitals espanyoles al Ministeri d’Hisenda. Segons la xifres facilitades pels mateixos ajuntaments, València ocupa el lloc 31 quant a pressió fiscal amb una contribució absoluta per habitant de 585,9 euros, un apartat que suma els ingressos de l’Ajuntament per impostos directes com l’IBI, Circulació, Plusvàlua o IAE; indirectes com l’ICIO i les taxes; preus públics i altres ingressos.

La llista de capitals amb més pressió fiscal l’encapçala Barcelona, segons la informació facilitada per Sanjuán, amb una contribució total de 965 euros per habitant, mentre que Madrid ocupa la segona posició, ja que trasllada a cadascun dels seus habitants una càrrega fiscal de 921 euros. Per darrere estan Tarragona, Sant Sebastià, Girona, Toledo, Segòvia, Lleida, Granada i Ciudad Real.

Entre les grans capitals de més de 500.000 habitants, València se situa en quarta posició per darrere de Madrid, Barcelona i Saragossa. De fet, en l’anàlisi detallada per impostos, València sempre se situa per darrere de Madrid i Barcelona en contribució per habitant, tal com reflecteixen les dades facilitades pel Ministeri.

Pel que fa a l’aportació mitjana de l’IBI (impost sobre béns immobles), València se situa en el lloc 21 de les capitals de província amb 290,19 euros per habitant davant dels 445 de Madrid i els 439 de Barcelona. En l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, València registra una contribució per habitant de 46,97 euros i ocupa el lloc número 35.

València, així mateix, és la gran capital que menys cobra per plusvàlues i per activitats econòmiques. En plusvàlues, per exemple, es van recaptar 42,86 euros per habitant davant dels 155 de Madrid, 115 de Barcelona, 89 de Màlaga, 51,8 de Saragossa o 44,6 de Sevilla i en l’IAE, 33,7 euros per habitant davant dels 65,9 de Sevilla, els 62,4 de Barcelona o els 39,6 de Madrid

Finalment, també en l’ICIO (impost de construccions, instal·lacions i obres) València va ingressar menys per habitant, convertint-se així en la vint-i-sisena capital amb menys pressió fiscal amb una contribució mitjana de 18,98 euros davant dels 30,8 de Madrid o els 22,7 de Barcelona.

El PP critica que l’IBI està per damunt de la mitjana

La regidora del PP a l’ajuntament de València Paula Llobet ha criticat que València tinga l’IBI urbà molt per damunt de la mitjana de capitals de província, amb un diferencial del 0,62, tot i que a València el tipus de gravamen és del 0,723.

La regidora ha fet aquestes declaracions després de conéixer la consulta d’informació impositiva municipal publicada en el Ministeri d’Hisenda. Llobet ha qualificat el regidor d’Hisenda de “triler i trampós, ja que les xifres el deixen evidència”. L’Ajuntament de València recapta més de 200 milions d’euros per IBI cada any.

“La realitat és que l’IBI és l’impost municipal més important i en la situació de crisi que ens trobem cal ser realistes, es necessita una baixada d’impostos generalitzada, entre els quals l’IBI, que serà una de les primeres mesures que farà el Partit Popular després de les eleccions de maig del 23”, ha assenyalat Llobet.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats