L’arquitecte contractat per la trama del cas Azud per a un projecte urbanístic a Burjassot també redactava el PGOU

L’Agència Valenciana Antifrau (AVA), en funcions d’auxili judicial a la jutgessa instructora del cas Azud, ha detectat irregularitats contràries a la normativa després d’analitzar el projecte urbanístic que l’empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats en la causa, pretenia dur a terme amb el Grupo Eroski en el programa d’actuació integrada (PAI) La Capella de Burjassot. La presumpta trama va impulsar un projecte urbanístic, finalment fallit, amb un arquitecte contractat que, al mateix temps, s’encarregava de la redacció de la revisió del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de la localitat de la comarca de l’Horta Nord.

L’empresari Pere Mayor, exdirigent del Bloc Nacionalista Valencià, va pactar a través de la seua empresa Gamellons 59 SL una comissió de més de 12 milions d’euros, que no va arribar a cobrar. Mayor, quan aquest diari va informar dels detalls del projecte contingut en el sumari del cas Azud, va limitar la seua tasca a la “intermediació” i va al·legar que l’operació era “pública”.

El 2008, la consultora de Pere Mayor, que no figura com a investigat en la causa, va firmar amb una empresa de Febrer un contracte d’arrendament de serveis per a la mediació, l’assessorament i la coordinació entre les administracions. La comissió prevista suposava quasi el doble que la despesa per a la compra dels terrenys. D’acord amb la documentació analitzada per Antifrau, el benefici net previst, després d’impostos, era de 22,2 milions d’euros (sense comptar els beneficis posteriors per l’explotació del centre comercial), mentre que la comissió per a Mayor li hauria suposat uns ingressos de 12 milions.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va ressenyar una reunió entre Pere Mayor, José Miguel Cubero, representant d’Eroski, el regidor socialista d’Urbanisme llavors, José Ruiz, i dos edils de l’oposició, Jordi Sebastià i Emili Altur. També els regals que va rebre el regidor José Ruiz per part de Jaime Febrer (uns botons de puny i bitllets de loteria, segons es desprén del sumari). Una trobada després de la qual, segons la jutgessa instructora, va fructificar l’acord de dur a terme un projecte de conveni urbanístic.

L’informe de l’AVA, a què ha tingut accés elDiario.es, conclou que el conveni urbanístic entre Construcciones Valencia Constitución SL, Alcamuga SA (del Grupo Eroski) i l’Ajuntament de Burjassot, formalitzat el 2009 durant el mandat de l’alcalde socialista José Luis Andrés Chavarrías, contradeia el planejament en vigor –una reglamentació “de caràcter imperatiu”– i condicionava l’exercici de les potestats urbanístiques futures. “Això per tal com se sotmet a informació pública i s’aprova amb caràcter previ i no simultani o posterior al corresponent instrument de planejament o gestió urbanística, en contra del que recull la normativa d’aplicació”, afirma l’informe.

La justificació del conveni al·ludia a la demanda creixent de sòl on instal·lar un important centre comercial i de negocis, encara que Antifrau destaca una “contradicció”. “Per a justificar el seu ús terciari s’indica que el sector és pròxim per a justificar la falta d’idoneïtat d’ús agrícola, s’indica que el sector està allunyat del nucli urbà”, diu l’informe d’Antifrau, que també retrau que no s’acreditara “amb dades” la demanda creixent de sòl i recorda que la firma de Febrer va ser l’única que es va presentar al concurs del PAI.

A pesar que l’única via per a dur a terme l’objecte del conveni era la revisió del PGOU, els serveis tècnics “no són clars a l’hora d’indicar l’instrument oportú”: en uns casos al·ludeixen a la revisió del pla i, en altres, a la seua modificació (a través d’un pla parcial). “En conseqüència”, sosté l’informe, “no podia presentar-se ni tramitar-se un PAI, juntament amb un pla parcial que reclassificara els terrenys, de manera immediata”.

Així doncs, el projecte “prejutja” el contingut del futur PGOU, conclou l’Agència Antifrau. Estaven alterant-se, adverteix l’informe, les “determinacions” del pla general vigent del 1990, pel fet d’establir-se com a objecte del conveni la implantació d’un centre comercial en sòl urbanitzable terciari, a pesar que el sector estava classificat com a no urbanitzable en el planejament vigent llavors.

A pesar que el secretari municipal va indicar en un informe que la modificació puntual del PGOU “no era una solució viable” (advocava per la revisió del pla general), la tècnica jurídica “en cap cas va emetre un informe desfavorable”. Simplement, va indicar la inexistència de les directrius definitòries de l’estratègia d’evolució urbana i ocupació del territori, “però no les implicacions d’això”.

Els paràmetres urbanístics (superfície, índex d’edificabilitat bruta, altures o desafecció del sòl) plantejats per les entitats privades interessades en el projecte van ser acceptats i aprovats per l’Ajuntament de Burjassot “sense que es motiven en l’expedient l’adequació d’aquestes a la normativa aplicable i a les característiques del municipi i sector”, recorda Antifrau, que també destaca les “ambigüitats” dels paràmetres urbanístics en els “sobris” informes tècnics que figuren en la documentació analitzada.

A més, constaven al·legacions d’una associació veïnal sense que els informes tècnics les valoraren ni les analitzaren “de manera expressa”. L’Associació de Veïns del carrer de Blasco Ibáñez i adjacents de Burjassot no va rebre la notificació formal de l’acord del ple municipal fins a un any i huit mesos després. Es tracta, segons Antifrau, d’una irregularitat que va produir indefensió, atés que no va poder ser objecte de recurs.

D’altra banda, el contracte de serveis per a l’elaboració de la redacció del PGOU de Burjassot es va adjudicar pel consistori el 2009 a la firma CM Arquitectura, Ingeniería, Urbanismo y Medio Ambiente SL, que va lliurar el treball en tot just dos mesos, malgrat la seua complexitat i que “requereix un ampli estudi previ”. El 2012, es va aprovar la cessió de l’adjudicació a Tama Estudio SLP després del concurs, dos anys abans, de la firma adjudicatària originalment, la qual cosa suposava una causa de resolució del contracte. Antifrau considera que la cessió, que “no s’esqueia en cap cas”, va ser nul·la de ple dret.

Conflicte d’interés

L’informe de l’AVA també ha detectat la “participació connexa” de CM Arquitectura, Ingeniería, Urbanismo y Medio Ambiente SL tant en el projecte urbanístic de la presumpta trama del cas Azud com en la redacció del PGOU de Burjassot. L’arquitecte Francisco José A. F. va col·laborar en la confecció de la documentació relativa al PAI, a través de la promotora CVC, “alhora” que era redactor de la revisió del PGOU de Burjassot, cosa que suposa una “influència en el resultat de les seues configuracions” que “comporta” un conflicte d’interés, afirma Antifrau.

L’informe assegura que hi ha un “interés financer, econòmic o personal que compromet l’objectivitat, la imparcialitat i la independència” de l’arquitecte. “La persona redactora de la revisió del PGOU (contractista de l’Administració) facilitava informació a un particular interessat en una actuació urbanística (el conveni), i en la redacció del qual també havia participat, al mateix temps que indicava que acceleraria el tràmit de modificació del PGOU per a donar cobertura a l’actuació objecte del conveni, d’interés particular”, abunda l’informe.

Una situació, sosté l’informe, que “hauria d’haver-se evitat”, encara que no consta en cap dels expedients analitzats l’informe de control intern preceptiu previ de la Intervenció municipal, tal com marca la normativa.

A pesar que el 29 de març de 2011 es va aprovar provisionalment l’alternativa tècnica del PAI presentada per la firma CVC, adjudicatària inicial de la condició d’agent urbanitzador, la proposta de pla parcial modificatiu de l’empresa de Febrer va ser finalment denegada mesos després per la Comissió Territorial d’Urbanisme de València. El 2016, estant ja en concurs CVC, els terrenys es van vendre a una altra empresa, incloent-hi la cessió de la condició provisional d’agent urbanitzador.

No obstant això, l’Ajuntament de Burjassot no va tindre coneixement formal de la situació de concurs de l’adjudicatària inicial fins al 2019 i no va adoptar cap mesura sobre aquest tema fins al 2021. Així doncs, “en cap cas” seria vàlida la cessió que hauria d’haver sigut aprovada prèviament pel consistori.

En tot cas, es donava causa de resolució no sols per la “incapacitat legal sobrevinguda” de l’urbanitzador per a l’acompliment de la seua tasca, sinó per la denegació del PAI per la Comissió Territorial d’Urbanisme de València, que en feia inviable la tramitació, almenys fins a l’aprovació del text refós del PGOU per part de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat llavors, esdevinguda el 2019 amb uns paràmetres que “feien incompatible” el desenvolupament del projecte urbanístic en els termes aprovats provisionalment pel consistori huit anys abans.