L’auge del comerç en línia fa créixer els residus electrònics i d’embalatges a Espanya

Espanya ha millorat notablement en la reducció de les deixalles urbanes, però el creixement del comerç electrònic en les dues últimes dècades llastra els avanços. Segons un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i la Fundació BBVA, mentre que els residus urbans s’han reduït un 32%, els residus electrònics s’han més que duplicat entre el 2009 i el 2018, i els envasos i els embalatges han crescut un 12%.

L’augment és un fenomen compartit per la resta dels països de la Unió Europea, que s’explica per la digitalització i la generalització del comerç en línia, segons l’informe conjunt de les entitats. El document indica que Espanya ha passat de generar més quantitat de residus urbans per capita que la mitjana europea (653 kg per habitant) el 2000 a reduir aquesta xifra en un 32,5% i situar-se més d’un 10% per davall de la mitjana europea el 2021 (472 kg per habitant).

Espanya és, segons el text, el país que més ha reduït els seus residus. La bona evolució es deu especialment a la reducció dels residus químics (-68%), de fusta (-69%), tèxtils (-50%) i plàstics (-50%). Amb tot, al país li queden deures per fer: les taxes de reciclatge no arriben a la meitat dels residus, i la taxa d’ús circular de materials és “molt modesta”, ja que frega el 10%. Aquest indicador, indiquen els experts, ha empitjorat amb el pas del temps i ha perdut 3,3 punts percentuals entre el 2010 i el 2022, mentre que a Europa s’ha incrementat.

L’informe troba disparitat en les taxes de reciclatge per tipus de residus. Segons indica, des del començament del segle les taxes de reciclatge espanyoles han augmentat considerablement, especialment en el cas dels residus urbans (99%) i determinats residus com ara envasos i embalatges (76%), residus electrònics (8% des del 2010). El document conclou que cal augmentar la investigació per a reduir els residus i millorar el reciclatge de materials. Així mateix, recull que l’economia circular “també requereix canvis culturals en els consumidors i els seus hàbits de consum, cosa que pot impulsar el desenvolupament de nous models de negoci basats en l’anomenada economia col·laborativa o en el lloguer d’uns servicis determinats en compte de la propietat del bé que els presta”.