L’Observatori Ciutadà de l’Aigua, “completament paralitzat” tres anys després d’haver-se constituït

Un dels compromisos del cinqué seminari de Govern del Botànic celebrat al gener del 2018 va ser la constitució de l’Observatori de l’Aigua de la Comunitat Valenciana. Aquesta entitat es va presentar el 8 de novembre del 2018 en una jornada en què va participar la consellera de Medi Ambient llavors, Elena Cebrián, i que va comptar entre els ponents amb la presidenta de ‘L’Observatoire parisien de l’eau’, Graciela Schneier-Madanes.

El Govern valencià va definir l’Observatori Ciutadà de l’Aigua, en un informe datat al març del 2019, com un “espai de concertació i reflexió” la missió del qual és “contribuir a la definició i la millora d’un model de gestió pública eficaç, transparent i participativa, adaptat a les noves condicions climàtiques, que garantisca els drets humans fonamentals a l’aigua i al sanejament, respectant la integritat dels ecosistemes aquàtics”.

L’objectiu de l’Observatori és l’anàlisi i el diagnòstic, amb la participació de la ciutadania, de la situació actual de la gestió de l’aigua en el territori valencià i dels diferents models de gestió. I des del punt de vista operatiu, es concep com un instrument de vinculació entre les administracions públiques amb competències en la gestió de l’aigua i les organitzacions cíviques relacionades amb l’aigua i els seus usos urbans.

Sense cobertura jurídica

No obstant això, des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública denuncien que l’Observatori ja fa dos anys i mig que està paralitzat després de la celebració de dues reunions el 8 de novembre de 2018 i el 12 de març de 2019: “Hui dia no té una cobertura jurídica i està completament paralitzat per falta de voluntat de la Conselleria”.

En aquesta legislatura, la Xarxa ha mantingut diferents reunions amb el departament de Transició Ecològica i s’han intercanviat diversos documents per dotar de validesa jurídica aquest organisme: “No obstant això, des del mes de gener passat, en què la Xarxa va facilitar la seua proposta a la Conselleria, no s’ha tornat a celebrar cap reunió. El punt de divergència estava en el caràcter jurídic”.

Així doncs, mentre el departament que dirigeix Mireia Mollà “proposava la creació d’una mena de Consell de l’Aigua amb representants de diferents sectors”, la Xarxa defensava “la filosofia original de l’Observatori” com un organisme consultiu, independent i de participació, constituït per representants de la societat civil “sense interessos econòmics, en què les administracions estiguen previstes com a observadores, col·laboradores i assessores”.

Des de la Conselleria expliquen a elDiario.es que aquest observatori és una iniciativa de la legislatura passada que no està creada formalment: “El compromís de la consellera és crear-lo i donar-li la importància que té”, ja que forma part dels continguts de la llei valenciana de l’aigua que està redactant-se. De manera paral·lela, apunten que es va treballar amb la Xarxa per estudiar la possibilitat de crear-lo per mitjà d’un decret, “però la pandèmia ho va retardar tot”.

Recuperació de la gestió pública de l’aigua

La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública reclama des de fa anys la gestió pública de l’aigua en el territori valencià, el reconeixement efectiu dels drets humans fonamentals a l’aigua potable i al sanejament i la protecció dels ecosistemes aquàtics com a garantia de la disponibilitat de l’aigua de qualitat. “La provisió d’un bé limitat, fràgil i essencial per a tot tipus de vida, incloent-hi la humana, no pot estar sotmesa als criteris del lucre privat, sinó que s’ha de guiar per principis de caràcter social, com l’accés universal, l’assequibilitat i la solidaritat”, apunten.

Des d’aquesta perspectiva, la gestió del cicle urbà de l’aigua “ha de ser eficaç, eficient, sostenible i disposar de mecanismes de transparència i participació pública que garantisquen la rendició de comptes per part dels gestors i es permeta el control ciutadà”.

Aquest col·lectiu lamenta que “no s’ha avançat ni una passa” en els objectius de l’Observatori, “incomplint no sols la posada en marxa, prevista com la mesura 72 de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic, sinó també el compromís del segon acord del Botànic, en el punt 8”. Es refereixen en concret a l’elaboració de l’Estratègia Valenciana de l’Aigua per a recuperar el bon estat de rius, llacs, aiguamolls, estuaris, aigües costaneres i aqüífers i garantir-ne l’aprofitament sostenible, així com a la creació del Centre Valencià del Cicle Urbà de l’Aigua, reforçant les estructures i les entitats públiques actuals amb l’objectiu de millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament i sanejament i el reforç de la capacitat de depuració i reutilització, a més de facilitar mecanismes de transparència i assessorament als municipis sobre la gestió del cicle integral de l’aigua.

“A aquesta legislatura li queda ja poc de temps per a donar compliment als compromisos adquirits”, per la qual cosa des de la Xarxa insten el departament que dirigeix Mireia Mollà a “posar-se a treballar sense demora per assolir aquests objectius”.