L'aterratge d'emergència a València vist des de dins: “Estàvem espantats i el personal de British Airways no ens va explicar res”

El passat 5 d'agost, dènou passatgers del vol BA-422 de British Airways que feia el trajecte entre Londres i València van haver de ser atesos després que la cabina de l'avió s'omplira de fum -tres d'ells van ser traslladats a l'hospital- i el passatge haguera de ser evacuat per les eixides d'emergència i les rampes flotants en l'aeroport valencià de Manises després d'una hora i 55 minuts de viatge. Aquesta circumstància, que es va produir durant la maniobra d'aterratge, va causar el pànic entre els 175 ocupants de l'aeronau, un Airbus A321-200 de la companyia britànica. Els passatgers van detectar el fum blanc uns deu minuts abans de l'aterratge associat a un “olor horrible”.

Aquest diumenge, 8 de setembre, el portal The Aviation Herald ha publicat la carta d'un dels ocupants d'aqueix vol, Gayle, en el qual narra la seua experiència i denúncia que British Airways “està tractant d'enganyar als passatgers amb frases vagues de 'encara investigant' i esperant que oblidem el succeït”. Lamenta que, després del succés, hi ha hagut “zero” atenció al client i “encara menys compassió”.

Gayle relata el succeït a partir del moment en el qual va saltar l'alarma: “Durant els últims deu minuts de vol es va produir un gran soroll, i després el fum blanc i els vapors van començar a entrar en la cabina”. “Era com estar en un club, dempeus en la pista de ball, quan una màquina de fum comença a funcionar... excepte perquè estàvem en un avió, que continuava volant”. El passatger que anava acompanyat per una altra persona en el viatge, narra com no podien veure dos seients davant seu. A partir d'aqueix moment, “la tripulació de cabina va deixar de comunicar-se amb els passatgers”.

“Sobtadament, l'avió va iniciar un descens extremadament brusc” i, malgrat que la tripulació es va equipar amb el material contra incendis, per als passatgers no van caure les màscares: “Ara sabem que això es devia al fet que, en cas d'incendi, el desplegament de les màscares d'oxigen augmentaria el risc d'una explosió”. No obstant això, aquesta circumstància no se li va explicar al passatge, que estava “confós i espantat”. “És comprensible, va ser completament surrealista”.

“Alleujats i desesperats per baixar”

Gayle assegura que es van sentir “alleujats” quan van tocar terra i “desesperats” per baixar de l'avió. “Però durant altres deu minuts, mentre la cabina estava plena de fum, vam ser confinats, ja que la tripulació de cabina no va poder obrir les portes per la raó que fora”. El so de diversos camions de bombers en l'exterior va provocar que el pànic reapareguera, amb famílies “intentant tranquil·litzar als seus fills”.

Quan les portes es van obrir, se'ls va dirigir per les mans, “no per les veus” de la tripulació, perquè es llançaren per les rampes d'evacuació. En eixir “i respirar aire de debò”, comenta aquest passatger, molts dels ocupants de l'aeronau de British Airways “ploraven, estaven desorientats, cridaven terroritzats, reien de forma nerviosa o deambulaven sense rumb en estat de xoc”.

La sensació de preocupació pel que poguera succeir (una explosió) semblava evident. “La tripulació de terra ens va dirigir a zones allunyades de l'avió i després d'uns deu o vint minuts van arribar els autobusos per a portar als desconcertats passatgers a la terminal”. Després, després de passar pel control de passaports, “completament surrealista”, els viatgers de l'Airbus 321-200 van quedar sense comunicació “durant quasi quatre hores”, sense informació ni tan sols sobre el seu equipatge.

Denúncia així mateix que, malgrat estar exposats al fum de la cabina, “tòxic i espés”, no els va realitzar cap revisió mèdica: “Ni tan sols ens van donar una botella d'aigua a l'arribada o en les hores posteriors”. I mentrestant, British Airways publicava una declaració “dient que estava donant suport als passatgers”, la qual cosa qualifica de “descarada i repugnant cínica mentida corporativa”.

Els fets que coneixen

Gayle explica que coneixen “ara” i no per British Airways, “que encara està investigant”; el pilot va aterrar “a cegues” perquè la cabina de comandament “es consumia completament amb el fum blanc que omplia l'avió”; se li va aconsellar a l'aeroport de Manises que tancarà abans de l'arribada del vol sinistrat; al personal de l'aeròdrom se'l va informar que l'avió estava “en flames”; el mateix avió va tindre incidents amb fums tòxics en dues ocasions al juny. “Un capità es va negar a volar en el nostre avió en els mesos anteriors perquè sabia que era una cambra de gas”, assenyala. El 6 d'agost es va traslladar un nou motor des de Prestwick fins a València per a substituir al que s'havia incendiat per una fallada d'un rodament; es va aconsellar a la tripulació “que no parlarà amb els passatgers o els mitjans sobre l'incident”; i l'avió (G-MEDN) segueix en servei “operant com BA1488 de Londres (Heathrow) a Glasgow”.

Gayle insisteix que tant ell com altres passatgers es van queixar al personal de cabina en notar una “olor química desagradable” abans de l'enlairament. “Volem constantment exposats a fums tòxics generats pels mateixos motors”, uns nivells que són “perillosos i han conduït a la immobilització dels avions, a evacuacions d'emergència”. Finalment, denúncia que que no s'usen millors sistemes de filtració pel seu cost: “Els diners són més importants que la seguretat”.