Lectura d’un text familiar i música de benvinguda: així són els batejos civils que València estrena el 8 de maig

“Un naixement és l’inici d’una trajectòria vital en què es donen cita sentiments, circumstàncies i moments únics. I des de les administracions públiques hem de garantir la llibertat i la igualtat de cada nova vida, cosa que ha d’incloure el dret a celebrar un acte que oficialitze el naixement, independentment si els pares o els tutors professen una fe o no”.

L’alcalde de València, Joan Ribó, va explicar així la posada en marxa de les anomenades cerimònies de benvinguda a la ciutadania, una mena de batejos civils que, igual que els casaments, oficiaran tant el primer edil com la resta dels regidors i regidores. De fet, Ribó mateix farà la primera cerimònia el dia 8 de maig, el primer dilluns hàbil del mes, atés que l’1 és festiu.

En termes legals, la protecció de les persones que arriben al món està recollida en la Constitució Espanyola i en la Convenció sobre els Drets de la Infància de l’Organització de les Nacions Unides. A més, la possibilitat de fer actes de caràcter formal i protocol·lari, sense efectes jurídics, per part dels ajuntaments s’assenta sobre la promoció d’activitats culturals, el desenvolupament de la participació ciutadana i el desenvolupament de valors cívics en l’àmbit de la comunitat veïnal, com recull la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Segons el protocol aprovat per l’Ajuntament, les cerimònies de benvinguda se celebraran en el palau dels Jardins de Monfort el primer dilluns de cada mes, excepte festius, en horari d’11.30 a 14.00 hores, excepte en el mes d’agost i en la setmana de Falles. Per poder accedir a celebració davant l’autoritat municipal, almenys una de les persones sol·licitants haurà d’estar empadronada a la ciutat, i les xiquetes i xiquets protagonistes de la cerimònia no hauran de tindre una edat superior a dos anys en la data de presentació de la sol·licitud (encara que es preveuen excepcions per a casos especials, com l’adopció, segons s’assenyala en el protocol aprovat).

Les sol·licituds es faran de manera presencial en l’oficina situada en el palau dels Jardins de Monfort o a través de la seu electrònica municipal. Haurà d’aportar-se el certificat de naixement de la xiqueta o xiquet, i el llibre de família o la resolució judicial per la qual es concedeix la tutela del o la menor. També caldrà incloure el DNI, passaport o NIE de la persona o les persones sol·licitants (les dues persones que detenen la pàtria potestat, tret del cas de les famílies monoparentals, o persones tutores de la xiqueta o xiquet) i, si hi haguera padrins o padrines de l’acte, cosa que és facultativa, també s’aportaran els seus DNI, passaports o NIE. Finalment, s’estableix que l’Ajuntament comprovarà d’ofici els requisits d’empadronament de la menor o el menor, els pares, mares o tutors.

La competència per a la celebració de les cerimònies és de l’Alcaldia, que podrà delegar en les regidores i regidors de la corporació, segons estableix la Llei reguladora de les bases del règim local. El calendari de celebracions, que comprén les dates i les hores hàbils de cada any s’aprovarà mitjançant resolució d’Alcaldia, i es publicarà en la pàgina web municipal. Aquesta cerimònia, assenyala l’acord aprovat per la Junta de Govern, constitueix “un acte protocol·lari sense efectes jurídics, la finalitat del qual és donar la benvinguda a un nou membre de la família i de la ciutat”. Per tant, l’acte de benvinguda “no té efectes legals ni suposa cap privilegi o preferència del xiquet o xiqueta en l’accés als serveis municipals”.

L’estructura de la cerimònia

La celebració de la cerimònia de benvinguda s’estructura en quatre parts. En la primera, l’alcalde, o la regidora o regidor delegat, donarà la benvinguda a les persones assistents a l’acte. Seguidament, es llegiran alguns articles i principis legals, relacionats amb la protecció de la infància i els seus drets fonamentals, com poden ser la Constitució Espanyola (1978), la Convenció de Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1990), o la Declaració dels Drets de l’Infant (1959).

En tercer lloc s’ha previst la intervenció directa de les mares o els pares de les criatures, els seus familiars o els tutors legals, que podran “refermar el seu compromís amb la protecció i defensa dels drets fonamentals del menor o la menor”. Per fer-ho, tal com assenyala el protocol aprovat, es podrà llegir algun text o es reproduirà alguna música seleccionada per la família de la xiqueta o xiquet a qui es dona la benvinguda. L’acte conclourà amb la signatura de la Carta Municipal Ciutadana i el lliurament de la còpia signada per les parts als pares, mares o tutors legals.