Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Les dones valencianes cobren de mitjana un 21,6% menys que els homes

Acto de la asociación de mujeres empresarias por la igualdad salarial.

Laura Martínez

0

La diferència entre els salaris d’homes i dones continua sent notable. Les últimes dades disponibles, corresponents a les retribucions del 2018, indiquen que a la Comunitat Valenciana l’anomenada bretxa salarial és del 21,6%. És a dir, una dona cobra, de mitjana, una cinquena part menys del salari respecte d’un home.

L’evolució de la desigualtat salarial és encara una incògnita. Un informe de la Conselleria d’Economia Sostenible assenyala que entre el 2015 i el 2018 “s’ha reduït en més de quatre punts, el doble que la mitjana espanyola, que ho ha fet en dos punts percentuals”, però els col·lectius professionals tenen por que la pandèmia hi passe factura. Segons els informes dels sindicats, el salari mitjà d’una dona a la Comunitat Valenciana és de 19.235,72 euros i el dels homes, 24.537,07 euros, fet que deixa una diferència superior a 5.300 euros per “treballs del mateix valor”.

L’Associació d’Empresàries i Directives de València alerta que la pandèmia agreujarà aquesta desigualtat, atés l’empobriment de les dones durant el 2020. Per a Eva Blasco, portaveu, “les xifres no mostren cap reducció significativa” d’aquesta bretxa de gènere, una situació que “tot apunta” que la crisi derivada de la COVID-19 “agreujarà encara més”. Segons l’Organització Internacional del Treball, en el primer semestre del 2020 els salaris de les dones es van reduir en un 15% davant d’una reducció d’un 11% en els salaris dels homes, mentre que l’atur va augmentar un 4% per a les dones.

L’estudi d’Economia Sostenible indica que la desigualtat salarial “fortament condicionada” per la “diferent” incidència de la jornada parcial en dones i homes i s’incrementa en funció de l’edat. En concret, a partir dels 50 anys, ja que des d’aquesta edat fins als 59 anys és del 26,19%. La bretxa es redueix en professions altament qualificades, però fins i tot en els llocs de responsabilitat n’hi ha. A més, en les professions qualificades les dones cobren un 20% menys que els homes, de mitjana, en els mateixos llocs de treball. 

Sobre les causes d’aquesta millora relativa, el sindicat UGT es mostra crític. En la seua anàlisi, el sindicat indica que “la bretxa per raó de sexe per a les dones en aquests dotze anys s’ha reduït com a conseqüència de la caiguda de la taxa d’activitat per als homes. És a dir, la realitat d’elles no ha millorat, sinó que ha empitjorat la d’ells”. Així doncs, indiquen, la mitjana de la població ocupada del 2019 i del 2020 continua sent inferior a l’assolida el 2008, i s’ha incrementat la bretxa en aquest any conseqüència de la pandèmia: “S’han perdut respecte del 2008 prop de 200 mil ocupacions. Fins i tot aquest any de la pandèmia s’han perdut quasi 70.000 ocupacions, de les quals 20.000 eren ocupades per dones”.

Segons l’Enquesta de Població Activa, que tots dos estudis utilitzen com a font, durant el 2020 la taxa d’atur s’ha incrementat dos punts fins a situar-se en el 16,4%, lleugerament superior en el cas de les dones, que mantenen la temporalitat en el 27%, mentre que en termes globals ha passat al 25% i per als homes frega el 7%.

El pes de les atencions és essencial per a comprendre l’equació, segons detalla l’estudi d’Economia Sostenible. El 20% de les dones amb jornada parcial la sol·liciten per raons d’atencions, mentre que en els homes és del 4%. A més, l’ocupació parcial involuntària respecte del total d’ocupació parcial a la Comunitat Valenciana se situa al voltant del 50%.

L’estudi destaca que “atesa l’existència de bretxes de gènere en el mercat laboral, així com les relacionades amb les tasques de les atencions i les faenes de casa, calen polítiques públiques que contribuïsquen a eliminar-les, a la igualtat efectiva en les tasques d’atencions i domèstiques, a més de canvis en l’organització i el disseny del treball en les empreses”. Per fer-ho, considera que el salari mínim interprofessional puga ser un “instrument eficaç”, com va indicar el Parlament Europeu i diverses expertes en la comissió de reconstrucció de les Corts Valencianes.

Etiquetas
stats