La Llei de canvi climàtic obliga a protegir la Xarxa Natura 2000 de l’Albufera amenaçada pel port de València

Dic nord del Port de València amb les grues al fons.

El 13 de maig passat el ple del Congrés va confirmar la nova Llei de canvi climàtic impulsada pel Ministeri de Transició Ecològica. La ministra mateixa, la socialista Teresa Ribera, va afirmar que “és una llei que el país necessita i que s’havia postergat massa temps” i va afegir que “hi ha amenaces i riscos que no distingeixen colors polítics, però que sí que s’encrueleixen en els més vulnerables: la nostra generació té la gran obligació d’afrontar el canvi climàtic i no volem deixar un model de creixement insostenible abocat al col·lapse”.

Aquest discurs contrasta amb l’actitud que ha adoptat en tot el que fa referència amb la polèmica ampliació del port de València. La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, va notificar el 6 de maig passat al Ministeri de Transició Ecològica i a l’Autoritat Portuària de València (APV) que les mesures cautelars associades a la revisió i l’actualització del pla d’ordenació i recursos naturals (PORN) de l’Albufera xoquen amb l’ampliació del port de València per l’afecció que pot tindre en la zona marina declarada Xarxa Natura 2000 i que, per tant, ha de paralitzar-se.

Precisament, la Llei mateixa, en l’article 24.3 afirma que “en el termini de tres anys des de l’aprovació de la llei, es presentarà a la Conferència Sectorial de Medi Ambient una avaluació de la representativitat a mitjà i llarg termini de les xarxes d’espais naturals protegits i espais de la Xarxa Natura 2000, en els diferents escenaris climàtics possibles, amb la finalitat que, per part de les administracions competents, es disposen les mesures oportunes perquè aquestes xarxes continuen complint en els terminis esmentats els objectius de conservació d’hàbitats i espècies per a les quals van ser dissenyades”.

A més, el punt 4 afig que “l’Administració general de l’Estat i la de les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seues competències respectives, inclouran en l’actualització i la revisió dels plans o instruments de gestió dels espais naturals protegits i espais de la Xarxa Natura 2000 un apartat sobre adaptació d’aquests al canvi climàtic amb, almenys, un diagnòstic que incloga un llistat d’espècies i hàbitats especialment vulnerables, objectius, accions i indicadors de progrés i compliment, així com un pla de connectivitat amb altres espais protegits”.

No obstant això, la resposta del ministeri al requeriment de Mollà va ser que “de conformitat amb el que es preveu en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, correspon a l’òrgan substantiu valorar la necessitat de sotmetre un projecte a avaluació d’impacte ambiental” i que en aquest cas “ha de ser, per tant, l’Autoritat Portuària del Port de València (APV) la que valore si les actuacions que tinguera previst dur a terme exigeixen d’una avaluació ambiental ad hoc”.

Una condició, la d’òrgan substantiu, que l’APV va obtindre per mitjà d’una resolució emesa pel mateix Ministeri de Transició Ecològica amb data 30 de març de 2021 per la qual es rectifica l’atribució a Ports de l’Estat de la condició d’“òrgan substantiu” i es designa en lloc seu les autoritats portuàries com a responsables.

D’aquesta manera, el departament dirigit per la socialista Teresa Ribera ha derivat tota la responsabilitat respecte a l’ampliació en l’APV, malgrat que la mateixa Llei d’avaluació ambiental 21/2013 considera que l’òrgan ambiental, és a dir, el ministeri, pot exigir d’ofici una declaració d’impacte ambiental.

La Llei de canvi climàtic, a més, marca una retallada per al 2030 d’un 23% en les emissions de gasos respecte del que es llançava el 1990. Aquest any, per al qual resta menys d’una dècada, el 74% de l’energia generada a Espanya haurà de vindre d’origen net i el 42% de tota l’energia consumida haurà de ser de font renovable. Quant a l’eficiència, es marca un mínim del 39% per al 2030. Després caldria una accelerada en dues dècades per assolir aquest ‘objectiu zero’ d’emissions.

Uns objectius que semblen contradictoris amb una ampliació portuària que suposarà duplicar la seua superfície mitjançant una nova terminal de 134 hectàrees, així com la seua capacitat per a moure i emmagatzemar contenidors (actualment en gestiona 5 milions a l’any) i incrementar exponencialment la seua activitat quant a trànsit de vaixells i vehicles pesants. I tot això amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 basada en una llei del 1986 i en un projecte que s’ha modificat substancialment respecte del que va obtindre aquesta DIA.

La consellera Mollà va insistir fa poc que les mesures cautelars de revisió del PORN de l’Albufera estableixen la “prohibició de fer actes que suposen una transformació sensible de la realitat física i biològica o hagen de dificultar o impossibilitar l’assoliment dels objectius de la declaració d’espai natural protegit”, segons el que s’ha fixat en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits i va recordar als membres del consell d’administració de l’APV, que “qualsevol actuació que contravinga aquesta norma –en referència a les mesures cautelars recollides en l’acord del Consell de 18 de desembre de 2020– es fa sabent-ne la injustícia i fent-se’n personalment i directament responsable”.

Etiquetas
Publicado el
28 de mayo de 2021 - 23:40 h

Descubre nuestras apps

stats