El llibre ‘Salud y sistema sanitario en la Comunidad Valenciana’ xifra en un 10% les retallades del PP en despesa sanitària després de la crisi

“Si la despesa en sanitat representa una via fonamental per a disminuir les desigualtats, el resultat és evident: les desigualtats socials s’han accentuat entre unes comunitats i altres, i també ho han fet en la societat valenciana”.

Aquesta és una de les principals conclusions del llibre Salud y sistema sanitario en la Comunidad Valenciana, obra de María Eugenia González Sanjuán.

L’autora hi fa una radiografia completa de l’evolució de la sanitat pública valenciana fins a l’any 2018, així com dels principals indicadors de salut dels valencians, i constata que hi ha una bretxa social en matèria sanitària, ja que els més vulnerables tenen una salut més deficient, especialment en el cas de les dones.

Segons relata, “la salut es degrada conforme decreix el nivell d’estudis i la posició en l’escala de les classes socials”, una bretxa a què s’afig la que es produeix entre homes i dones, i es constata que al llarg dels anys “les dones en situació de pobresa són el col·lectiu amb una salut més deficient”.

Les retallades aplicades pel PP arran de la crisi del 2007 van contribuir a accentuar aquesta bretxa. González posa en evidència que la dotació pressupostària del sistema sanitari valencià es col·loca a la cua d’Espanya.

“El pressupost presenta una tendència alcista fins al 2004, es desaccelera a partir de llavors i és negatiu l’increment interanual en el trienni 2011-2013, i per a aquest any és un 10% inferior al precedent”.

D’aquesta manera, la despesa per habitant passa de 1.150 euros el 2010 a 995 el 2013. L’any següent s’inicia una recuperació progressiva que comporta que la xifra de despesa per habitant del 2018 siga la més alta aconseguida, amb 1.296 euros, un 265% més que l’any 1995.

“Clarament, la Comunitat ha anat ocupant els últims llocs en el rànquing de les 17 comunitats autònomes: el dotzé el 2016 i 1017, l’antepenúltim el 2010 i 2014, el penúltim el 2009, 2011 i 2015, i l’últim el 2007, 2008, 2012 i 2013”, revela l’obra.

A més, destaca dos punts d’inflexió en la història de la sanitat valenciana, “la controvertida gestió privada dels serveis sanitaris públics, l’anomenat Model Alzira”, del qual analitza diversos estudis, i “les mesures que el Govern d’Espanya adopta en plena crisi” que van suposar “una reculada en el dret a l’assistència sanitària”.