“El maltractador que mata els seus fills busca infligir com més mal millor a la mare, que patisca la resta de la seua vida”

“El que pretén l’assassí és que la mare patisca la resta de la seua vida”. Així explica Sonia Brines, psicòloga clínica, la motivació d’un maltractador que acaba matant els seus fills: “Decideix que els fills no formen part d’ell, sinó que són de la seua parella o exparella”.

Dimarts, un home, denunciat per violència masclista, posava fi a la vida de les seues dues filles, de 2 anys i 6 , a Castelló. Amb aquestes dues víctimes, ja són 27 els menors assassinats per violència masclista des del 2013. L’home se suïcidava posteriorment llançant-se per la finestra.

Sonia, que treballa en l’àrea d’Igualtat d’una localitat valenciana atenent dones maltractades i impartint formació en centres educatius, apunta que amb aquest tipus d’accions el maltractador no està pensant fer mal als xiquets, sinó causar el màxim dolor possible a la mare: “La crueltat arriba al punt que sap que matant-lo infligeix el més gran dels mals, en aquest cas psicològic, a la seua parella o exparella, és una cosa que l’acompanyarà la resta de la vida”.

Així doncs, explica que, si en qualsevol situació de pèrdua cal elaborar un dol, “en aquests casos la construcció del dol és molt més complexa, perquè és més difícil desprendre’s del dolor, amb un record que sempre estarà ací acompanyat de retrets: ‘Si jo no haguera aguantat, els meus fills estarien vius’. O al revés”.

Casos de denúncies diàriament

La psicòloga reconeix que tots els dies passen per l’àrea d’Igualtat casos de maltractament, físic o psicològic. La raó, que ha abaixat el nivell de tolerància respecte fa uns anys i que, per tant, la detecció és més precoç: “Abans era molt difícil veure dones denunciant assetjament psicològic, cosa que ara sí que es produeix”. En aquest sentit, insisteix que, quan es produeix un cas de maltractament físic, normalment va precedit d’un maltractament psicològic prolongat i continuat. I el mateix passa amb l’edat de les denunciants, que cada vegada són més joves, “i això es deu, en gran manera, a la tasca pedagògica que es du a terme als instituts. No solament denuncien que són víctimes, sinó que han sigut testimonis de casos de maltractament”.

Escoltar la víctima

“I què es fa quan algú es presenta a denunciar? Escoltar, perquè quan ve algú ja fa temps que pateix maltractament”, indica Sonia, i compara la situació per la qual travessen amb l’estrés posttraumàtic que pateix qui ha viscut un accident d’aviació. L’habitual és que aqueixa dona haja sigut víctima d’una gran opressió en tots els nivells: “Té sentiment de culpa i, moltes vegades, es creuen mereixedores del que els passa, amb la qual cosa assumeixen el rol a què els relega la víctima, i es veuen cada vegada més menudes”. “Busca humiliar i arraconar” la seua parella o exparella.

“El que ha de fer la víctima és restaurar vincles familiars i refer la seua vida, i això no és fàcil, i menys en casos de dones majors que han viscut una vida de maltractament amb la seua parella”, manté Brines. Així, recorda que encara que aconseguisca trencar, el record i l’amenaça romanen en el pensament, “la tortura psicològica prossegueix”.

No hi ha un perfil del maltractador

Pel que fa al perfil del maltractador o la víctima, Brines descarta que hi haja un perfil definit: “N’hi ha de tots els tipus en tots els àmbits de la societat, l’única cosa que sembla clara és que sí que tenen una visió sobrevalorada de l’home i infravalorada de la dona”. També assenyala que pot haver-hi agreujants com l’alcohol o l’estrés, però que aquests elements no formen necessàriament part del patró. “Recorde el meu primer cas, una dona que em va contar que la primera vegada que li va pegar el seu marit va ser perquè la sopa estava molt calenta, la següent perquè estava molt freda, la tercera perquè n’era poca... per al maltractador la raó és el de menys, qualsevol excusa li serveix”, conclou la psicòloga.

Augmentar i millorar les eines de control

Per a lluitar contra aquesta xacra cal millorar les mesures de detecció primerenca i augmentar i perfeccionar les mesures de control dels maltractadors: “Si bé és cert que les ordres d’allunyament se les solen saltar els agressors contínuament, també és veritat que cada vegada hi ha més eines que faciliten la denúncia”. Així, Brines anima els qui patisquen situacions de violència masclista a acudir a les àrees d’Igualtat dels ajuntaments o als Centres Dona 24 hores (el número de telèfon per a denunciar casos de maltractament és el 016).