Mazón gestionava el control de les ITV en la Generalitat Valenciana quan la trama de Zaplana va donar el colp

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va ser el director general responsable de les inspeccions tècniques de vehicles quan els germans José i Vicente Cotino van fer efectiu el 'colp' de les ITV acreditat en el 'Cas Erial'. La tasca del seu departament era, entre d'altres, fer “seguiment i control de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles”. Davall la seua gestió, dos dels empresaris que van pagar comissions a Eduardo Zaplana van revendre l'empresa que havia rebut l'adjudicació del servei i van obtenir un benefici econòmic notable.

La sentència de la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València, que condemna l'expresident Eduardo Zaplana a deu anys de presó, acredita que l'exministre amb Aznar i el seu cap de gabinet van percebre comissions il·lícites després d'intervenir en el procés d'adjudicació de la privatització de les ITV. També que els germans Vicente i José Cotino, nebots de l'exconseller Juan Cotino, van pagar a l'exmandatari comissions per les adjudicacions esmentades i posteriorment van vendre la seua empresa. La mercantil Levantina de Obras y Servicios del grup Sedesa va vendre l'empresa adjudicatària de les ITV per 37 milions d'euros set anys després. Els Cotino van confessar haver pagat comissions a Zaplana en Luxemburg i van obtenir una plusvàlua de 86 milions d?euros entre les ITV i els parcs eòlics.

La sentència, recurrible, no esmenta ni al·ludeix a l'actual responsable de la Generalitat Valenciana, ni el vincula als fets delictius, però dibuixa un cronograma que coincideix amb el moment en què l'actual cap del Consell acabava d'arribar al departament competent en les inspeccions. Carlos Mazón va ser nomenat director general de Comerç i Consum el 2003 amb el Govern de Francisco Camps. En plena batalla política pel control del PP, el jove de Noves Generacions que havia estat enfilat per Eduardo Zaplana va obtenir un càrrec al Consell presidit pel seu rival polític. Un any després, ja el 2004 i fins al 2007, va passar a ser director general de Consum i Seguretat Industrial, segons figura al seu propi currículum, disponible en el portal de transparència.

El nomenament de Carlos Mazón va ser publicat al DOGV el 6 de setembre de 2004 com a director general de Seguretat Industrial i Consum, de la Conselleria dEmpresa, Universitat i Ciència. Un mes més tard, l'1 d'octubre del 2004, un altre decret signat per Francisco Camps aprova el Reglament Orgànic i Funcional (ROF) de la Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència, on Mazón era director general. En aquesta norma, on figuren les responsabilitats de cada departament, s'indica que la Direcció General de Seguretat Industrial i Consum, que ocupa Mazón, és competent en “l'elaboració de la normativa i els plans d'actuació, coordinació i control en les matèries de seguretat” industrial i metrologia“, l'”elaboració d'estudis, informes i propostes sobre resolució d'expedients, procediments, organització i ordenació en la matèria seguretat industrial i metrologia“ i en ”la realització d'actuacions relatives a l'autorització, seguiment i control de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles“. El 2003 les competències en seguretat industrial depenien de la Direcció General d'Indústria i Energia, aleshores sota la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, sense referències concretes en el ROF a les competències en inspecció de vehicles.

El 2005, Mazón, llavors responsable d'Indústria va assegurar que les ITV valencianes “funcionaven amb agilitat”. En una informació recollida per Las Provincias del 19 de maig del 2005, l'avui president i líder del PP valencià responia a una acusació d'una associació de tallers mecànics que demanava “major rigor” a les inspeccions tècniques. Els tallers van demanar participar en les funcions de les ITV que havien estat privatitzades vuit anys enrere. La notícia fa referència a unes declaracions de Mazón en què trau pit pel fet que la Comunitat Valenciana era “pionera” en la incorporació de la prova contra el soroll. Aquesta prova, qüestionada per un informe del Govern valencià, encaria el preu de la inspecció entre 8 i 10 euros per als conductors i és una de les que provoca el desajust de preus entre comunitats autònomes. El Govern valencià, amb la popular Isabel Bonig com a consellera del ram, va elaborar un informe que apuntava a una sobrefacturació de les proves, però una sentència del TSJ va desautoritzar l'informe del Consell donant la raó a l'empresa demandant. Mazón va tombar Bonig com a presidenta del PP valencià el 2021 amb el suport de la direcció nacional del PP al carrer madrileny de Gènova, que va forçar la marxa de la que havia estat dirigent durant gairebé dues legislatures.

Els fets provats d'Erial

Els fets provats de la sentència del 'cas Erial' estableixen un cronograma de les adjudicacions, que recull la complexitat del procés tècnic. El juliol del 1996 es crea una taula per a la racionalització del sector públic, en el marc de la qual es crea la Mesa de Contractació de les adjudicacions de les ITV, amb l'excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, com a responsable. En aquest procés van participar diferents departaments del Govern valencià.

Un dels lots de les inspeccions, el lot 1, s'adjudica a una unió de diverses empreses, entre les quals hi ha les dels Cotino. Diu la sentència: “El lot 1 es va adjudicar a l'UTE Valenciana de Revisiones SL, formada per les empreses Servicios de Excavaciones (Asedes Capital), Levantina de Obras y Servicios (LOE) i la societat Iteuve. El cànon fixat per a l'adjudicació de aquest lot va ser de 5.823.318,12 euros”. Asedes Capital formava part del Grup Sedesa, on operaven els germans i el seu oncle.

La sentència, en els seus fets provats, prossegueix: “Levantina de Obras y Servicios (LOE) va adquirir la totalitat de les participacions de serveis d'excavacions en data 8 d'octubre de 2002 i Servicios de Excavaciones, en data 10 de maig de 2002. havia adquirit la totalitat de les participacions del capital en poder d'Iteuve”, i després: “La resolució de 31 d'octubre del 2002 de José Antonio Manteca Pérez, Secretari General de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Energia, va autoritzar la subrogació del lot 1 a la mercantil Valenciana de Revisiones SL”.

La decisió assenyala que l'empresa dels Cotino, Levantina de Obras y Servicios, del grup Sedesa, va vendre les seues participacions en escriptura pública del 29 de novembre del 2004 per 43 milions d'euros, encara que finalment en va obtenir 37 milions. En aquell moment, i segons el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, Mazón feia dos mesos que estava en la direcció general competent de les ITV, encara que el text judicial no fa cap menció a la seua responsabilitat. Ni l'actual president ni el departament que gestionava apareixen citats en el text de l'Audiència Provincial de València, malgrat ocupar el càrrec. Quan al president de la Generalitat li van preguntar per la condemna al seu antecessor, es va limitar a manifestar respecte per les decisions judicials. L'oposició a les Corts Valencianes, formada pel PSPV i Compromís, va recordar a Mazón els seus vincles amb Zaplana: “És el seu fill polític”.