Comunitats energètiques locals, la transició cap a un nou model “eficient i col·laboratiu”
Una comunitat energètica és una nova manera de generar, usar i gestionar l’energia a escala local, a través de la cooperació entre agents –ciutadania, administració local i pimes–, que contribueix a crear un sistema “descentralitzat, just, eficient i col·laboratiu”, així com a la lluita “contra el canvi climàtic”, que es construeix sobre la base de les aliances entre agents i a la generació d’energies renovables, tal com expliquen des de la comunitat d’energies renovables (CER) Sapiens Energia.
A més, apunten des del sector que és més rendible per als seus usuaris, que “obtenen entre un 20% i un 30% d’estalvi en la factura anual, gràcies a l’energia verda de proximitat i més econòmica”, i es redueixen les emissions de CO₂, així com “es facilita l’accés a energia a famílies en situació de pobresa energètica i es dinamitza l’activitat econòmica local i l’ocupació”.
Els membres d’aquestes comunitats es converteixen, al mateix temps, en “productors, gestors i usuaris d’energia neta i més econòmica, mitjançant instal·lacions d’autoconsum propietat seua que, al seu torn, generen impactes positius en el seu entorn social i mediambiental”.
En el cas de Sapiens Energia, es tracta d’instal·lacions d’energia solar que proveeixen municipis i àrees residencials, zones empresarials o comunitats de veïns.
Nou model energètic
La transició cap a un nou model energètic, basat en les energies renovables, és “clau” en la lluita contra el canvi climàtic i l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible (ODS 7, ‘Energia assequible i no contaminant’, i ODS 13, ‘Lluita contra el canvi climàtic’) i el Green Deal (almenys el 80% el 2050, encara que l’objectiu és arribar al 100%).
L’autoconsum és un puntal fonamental d’aquesta transició, des del model tradicional, caracteritzat per l’ús d’energies basades en combustibles fòssils, amb generació concentrada en grans instal·lacions connectades a la xarxa, a un nou sistema de generació distribuïda, basat en instal·lacions d’energies renovables repartides pel territori (energia verda i de proximitat). Així es recull i s’està promovent, tant en les estratègies i la normativa europea, com la nacional i autonòmica o en l’àmbit local.
La comunitat local d’energia renovable és “una de les figures fonamentals en l’avanç i la consolidació d’aquest nou sistema i, com a tal, ha sigut reconeguda en la recent Directiva Europea d’Energies Renovables”. A Espanya, a més de l’impuls dels decrets d’autoconsum, el Govern treballa actualment en una estratègia concreta per a les comunitats energètiques locals.
Huit comunitats energètiques locals valencianes
Segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), dependent del Ministeri de Transició Ecològica, a Espanya hi ha comptabilitzades actualment només 33 comunitats i cooperatives energètiques locals –huit de les quals en terres valencianes–, davant de 1.750 a Alemanya, 700 a Dinamarca o unes 500 als Països Baixos. A França n’hi ha 70, a Bèlgica 34 i a Polònia també 34.
Un dels actors principals són els nuclis de població, ja que concentren al voltant del 40% del consum d’energia del país i són responsables del 70% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Molts municipis s’han avançat a aquests marcs i fa anys que aposten per dissenyar estratègies i aplicar mesures d’eficiència energètica i promoció d’energies netes i reducció d’emissions.
Hi ha una ordenança de la Diputació de València per a aplicar bonificacions en l’IBI que han adoptat diversos municipis i mesures específiques per a municipis amb menys de 5.000 habitants. Altres administracions hi han aplicat mesures similars.
En el cas de l’Ajuntament de València, es fomenta l’autoconsum (individual i col·lectiu, a través d’ajudes i de bonificacions en l’IBI) i s’advoca també per les comunitats energètiques locals, amb un primer projecte al barri de Castellar-l’Oliveral.
Pla Estratègic
La Generalitat disposa d’un ‘Pla Estratègic de Comunitats Energètiques 2030’ que va convertir a la Comunitat Valenciana en pionera a Espanya en la implantació d’aquest model d’autoconsum energètic “centrat en les persones i les energies renovables”. El 2020 es va articular una línia d’ajudes específica per a comunitats energètiques, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), amb cobertura fins al 65% del cost de la instal·lació fotovoltaica, a fons perdut. La dotació va ser de 500.000 euros. Per al 2021 s’ha quadruplicat aquesta línia d’ajudes fins a dos milions d’euros.
Sapiens Energia
Dels set projectes amb suport el 2021 per aquesta línia centrada en les comunitats energètiques locals, cinc estan promoguts per Sapiens Energia: dos a Albalat dels Sorells i un a Alzira, Fontanars dels Alforins i Llíria. A més, participa en els projectes de l’Ajuntament de Canet d’en Berenguer i en el de l’Ajuntament de València al barri de Castellar-l’Oliveral.
La primera instal·lació fotovoltaica d’una comunitat energètica local al territori valencià (una de les primeres d’Espanya) es va situar a Albalat dels Sorells, damunt la coberta de la seu d’AlternaCoop –cooperativa que promou la mobilitat sostenible–, amb suport de l’Ajuntament i amb finançament de l’Ivace. Té 68,85 quilovats de potència i 23 kWh d’emmagatzematge, amb una bateria centralitzada de liti. Permet proveir d’energia renovable més de 60 llars, unes quantes empreses i edificis públics. Una part es destinarà a famílies del municipi en situació de pobresa energètica. Preveu una reducció de 76,7 tones de CO2 –equivalent a plantar 1.150 arbres en 10 anys– i suposa un estalvi econòmic total a Albalat de 10.320 euros anuals (un estalvi mitjà per família de 120 euros a l’any).
0