Les depuradores valencianes van detectar 96 focus de contaminació l’any 2018, més de la meitat procedents de la indústria agroalimentària

L’EPSAR (Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals), organisme dependent de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, du a terme el control analític de la qualitat de les aigües residuals que circulen per les xarxes dels col·lectors valencians. Això permet identificar les zones de procedència dels abocaments que afecten el “bon funcionament” de les plantes depuradores, i també optimitzar el programa d’inspecció sobre les indústries que els generen. L’entitat es coordina amb el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona), a què informen de qualsevol anomalia detectada per a facilitar-ne la localització de l’origen. Segons la ‘Memòria de gestió 2018’ de l’EPSAR, l’any passat es van efectuar 6.724 controls en les 604 estacions de mostreig valencianes, amb un total de 54.834 anàlisis.

De la mateixa manera, han dut a terme nombroses “actuacions de seguiment i vigilància” de les tasques de neteja i desobstruccions, i també sobre la gestió dels residus líquids, tant de les descàrregues fetes directament en les depuradores com en els casos de buidatge de camions en punts “no controlats” de les xarxes de sanejament. Aquestes actuacions “incontrolades” provoquen la presència d’“agents contaminants no autoritzats per a descarregar-los” en les estacions de sanejament.

Durant l’any 2018 es van detectar i es van comunicar 3.109 incidents per abocaments d’alta càrrega contaminant en les depuradores valencianes i es van localitzar 96 focus de contaminació relacionats amb 559 incidències corresponents a indústries que van efectuar abocaments que van afectar directament 43 plantes. De les 764 incidències en què es va poder determinar el sector productiu causant dels abocaments, “més de la meitat van ser originades per activitats agroalimentàries”.

Contaminació per fungicides

Dins de les actuacions de control dels abocaments d’origen industrial en les depuradores valencianes, la memòria destaca la “localització i regularització dels focus de contaminació per fungicides procedents d’establiments dedicats a preparar els cítrics per a comercialitzar-los”. En aquest sentit, expliquen que “aproximadament” des de l’any 2010 s’han anat detectant “una sèrie d’anomalies” que han provocat la “pèrdua d’activitat dels processos biològics” durant “determinats mesos de l’any”. El possible origen d’aquests abocaments, tal com es desprén de les actuacions dutes a terme per l’EPSAR, és el sector citrícola, “atesa la coincidència d’aquestes activitats amb els períodes d’inhibició dels processos biològics de les plantes afectades”.

D’aquesta manera, després d’haver analitzat els productes postcollita emprats en les activitats citrícoles s’hi va detectar la presència de substàncies fungicides (enilconazole o imazalil, tiabendazole, ortofenilfenol...), les característiques dels quals “eren les causants d’aquesta inhibició” –les mostres en alguns casos superen fins a 4.000 vegades el límit autoritzat, amb concentracions de 200 i 400 mg/l, malgrat que el límit per a aquests residus en la xarxa de sanejament és de 0,1 mg/l. Aquests productes es fan servir en els tractaments en drencher i en les ceres aplicats a les taronges per a garantir una perdurabilitat més alta del fruit i afavorir-ne, d’aquesta manera, la comercialització tant dins d’Espanya com fora. Es van detectar incompliments en el 55% dels 152 establiments del sector citrícola inspeccionats al llarg de l’any passat i es van agafar 258 mostres amb el 50% de positius per incompliments en els límits d’abocament de fungicides a la xarxa de sanejament, amb l’enilconazole com el paràmetre que més s’hi va detectar.

L’EPSAR també va constatar la substitució dels productes esmentats abans per altres fungicides amb un risc d’afecció sobre les depuradores “semblant”. Es tracta del propiconazole, el tebuconazole, el procloraz o el fosetil-Al; tots s’estan incorporant als programes de control analític de l’entitat dependent de la Conselleria d’Agricultura.

Actualment hi ha 42 estacions depuradores “amb un risc ben seriós d’afecció per aquesta mena d’abocaments”. Les plantes principals afectades són: Algemesí-Albalat (la Ribera Alta); Almassora (la Plana Baixa); Alzira-Carcaixent (la Ribera Alta); Benifairó de la Valldigna (la Safor ); Camp de Túria I (Camp de Túria); Mancomunitat de les Valls (Camp de Morvedre); Onda-Betxí-Vila-real (la Plana Baixa); Sistema Callosa (Baix Segura) i Xeraco (la Safor ).

En resum, en les inspeccions efectuades al llarg de l’any 2018 (2.230, de les quals n’hi ha 853 que corresponen al sector agroalimentari), es van visitar 1.419 empreses; d’aquestes empreses 102 van cessar l’activitat al llarg de l’any i 82 més van ser noves activitats. En total es van agafar 1.285 mostres i es van analitzar 11.551 paràmetres.

La ‘Memòria’ reconeix que, gràcies a les actuacions de seguiment dels abocaments que poden afectar les depuradores “i de l’esforç del sector industrial valencià”, molts dels focus detectats “són regularitzats amb l’execució dels corresponents plans d’actuació de l’abocament per part de les mateixes empreses”.

Reducció de contaminació, reducció de costos

Aquest control d’abocaments té com a primera finalitat “assegurar que la qualitat de les aigües residuals en les depuradores, tant pel que fa a càrrega com pel que fa al tipus de substàncies rebudes, no supose una afecció negativa perquè puguen funcionar normalment”. Sobre aquest tema, en l’informe anual apunten que la reducció en la quantitat de contaminació tractada en les depuradores “comporta una reducció quant als costos associats al seu tractament”.

En les depuradores afectades per abocaments de metalls pesants, en què s’han fet campanyes per a detectar el focus de contaminació i per a implantar mesures correctores per part de les empreses causants, l’evolució de la qualitat del fang reflecteix clarament l’èxit d’aquestes actuacions, ja que s’ha passat de gestionar 55.110 tones de fang amb metalls pesants l’any 2005 a 6.990 tones només el 2018, fet que suposa una reducció total del 87,32% i un estalvi estimat per al 2018 de 4 milions d’euros.