Les parelles nidificants del corriol camanegre creixen fins a un 20% en els últims cinc anys a les platges de València i Castelló

Les parelles nidificants del corriol camanegre han crescut entre un 10 i un 20 per cent en els últims cinc anys a les platges de Castelló i València, segons ha informat SEO/BirdLife, dins de la continuació del projecte de renaturalització encetat el 2020.

Malgrat les pluges intenses patides durant els mesos de primavera que van produir pèrdua de nius i retard en l’època de cria de l’espècie, SEO/BirdLife ha pogut constatar l’èxit de les nombroses accions desenvolupades dins d’aquesta tercera fase del projecte ‘Xarxes ciutadanes pel corriol camanegre’ per a la conservació de l’espècie a la Comunitat Valenciana.

Les accions conjuntes de recuperació d’hàbitat, delimitació de zones crítiques de nidificació, creació d’oasis de biodiversitat, treball en xarxa amb administracions públiques, associacions civils i centres docents, a més de la sensibilització ciutadana, han permés que les platges dels dos litorals en què s’ha treballat, inclosa l’Albufera, hagen acollit un total de 71 parelles nidificants de corriol camanegre i cinc parelles de corriolet.

Enguany, i per primera vegada en 32 anys, també han aconseguit criar dues parelles de mongetes en una de les platges d’Almassora en què SEO/BirdLife està treballant des de l’any passat.

“Gràcies a l’èxit de les mesures posades en marxa durant els tres últims anys i a la gran implicació i col·laboració de totes les administracions públiques, associacions civils i centres docents, SEO/BirdLife continua treballant perquè, a escala municipal, tots els ajuntaments costaners del litoral valencià incorporen en la seua gestió de platges les lliçons apreses i es fomente un ús compatible de les platges”, ha assegurat María Antón des de la Delegació de SEO/BirdLife a la Comunitat Valenciana.

Tercera fase del projecte

Seguint la línia traçada el 2020 amb l’inici de la primera fase del projecte “‘Renaturalitzant platges per al corriol camanegre’, desenvolupada amb l’ajuda Mediambiental de la Fundació Bancaixa i CaixaBank, i la seua continuació el 2021 i el 2022, el projecte ha aconseguit incrementar la xarxa de platges amb una gestió que recupera l’hàbitat de nidificació i alimentació del corriol camanegre i redueix les molèsties que pateix, millorant la connectivitat ecològica entre platges d’espais naturals protegits i platges urbanes, i conservant la biodiversitat dels sistemes dunars.

En aquesta tercera fase, la creació d’un total de set oasis de biodiversitat ha permés renaturalitzar diversos trams de platges urbanes. Aquests oasis no sols són noves àrees de nidificació potencials, sinó que també funcionen com a refugis de biodiversitat i com a recurs educatiu, laboratori a l’aire lliure, dirigit a la societat gràcies a la implicació directa de la seua creació per associacions civils i centres docents.

La xarxa ciutadana pel xatrac ha permés involucrar diferents administracions, associacions civils i centres docents en la presa de decisions i en la gestió compartida de les platges. Amb els seus esforços s’han renaturalitzat 32.800 metres de trams de platges i s’han creat més de 1.300 metres d’oasis de biodiversitat que s’uneixen als 550 metres ja creats el 2021 en platges urbanes de Castelló.

Al mateix temps, s’han restaurat 15.700 m² de cordó dunar amb flora autòctona i endèmica, com la silene (Silene cambessedesii) o la mala herba del cotó (Otanthus maritimus), catalogades en perill crític d’extinció“ i perill d’extinció, respectivament a la Comunitat Valenciana.