Miquel Francés: “La televisió sobreviurà en la mesura en què faça bé el servei públic”

La televisió pública necessita crear continguts de proximitat per fer servei públic. I també per connectar amb l’audiència que s’identifica amb aquesta proximitat. Així ho veu Miquel Francés, professor titular de comunicació audiovisual de la Universitat de València, director del Màster oficial en Continguts i Formats Audiovisuals, i responsable del Taller d’Audiovisuals de la institució acadèmica. Des de dijous, a falta que el seu nomenament es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, és el president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, ens gestor d’À Punt Mèdia. elDiario.es conversa amb ell moments després que les Corts Valencianes el ratifiquen com a president de l’òrgan en tercera votació, amb el suport del PSPV, Compromís i Unides Podem.

Com ha vist la votació?

S’ha deixat molt per a última hora, com tots els òrgans que havien d’elegir-se. Després de dues legislatures, les conjuntures polítiques es tiben. Això ja havia passat per un organisme independent, el Consell de l’Audiovisual, i al final ha eixit, però la resta dels organismes, no. A més, ha coincidit amb els plens finals, amb canvis de majories en la votació, ha sigut el final del final de la legislatura. Malgrat això, l’important és que a partir del 28 de maig hi haja una governança clara, que es puga governar amb solvència.

El contracte programa no podrà negociar-se fins passades les eleccions, no?

El contracte programa és una de les primeres mesures que hem de veure com solucionar. El meu nomenament [i el de la resta dels consellers] s’haurà de produir d’ací a poc i constituir el Consell Rector la setmana vinent. Una de les coses en què hem de començar a treballar és que aquest contracte programa, que ja té dos anys de retard, el reinicialitzem i el posem al dia. Hi ha una sèrie de procediments que no es podran iniciar fins que no tinguem una governança decidida.

El Consell Audiovisual sí que va poder examinar el seu programa per valorar la seua candidatura, però en les Corts Valencianes a penes va tindre un quart d’hora per a explicar-lo en comissió. Quin és el seu model?

Un model sostenible de televisió de servei públic. Sobretot en el canvi de paradigma en què estem, que vam iniciar en la predigitalització el 2005, amb les primeres lleis d’audiovisual; després va vindre l’ERO i la fosa a negre de Canal 9... Quan vam obrir [À Punt] ja estàvem en una altra fase, la multidifusió havia arribat. En el primer període de la Corporació, Enrique Soriano i Mar Iglesias [els seus antecessors en la presidència del Consell Rector] han hagut de donar vida al model pel qual s’ha optat, de societat mercantil.

La societat com a tal està consolidada, però cal avançar en aquesta llei d’acompanyament per a millorar la dualitat existent i que hi haja un procés més unificat. Cal mirar quines coses han funcionat, atés que ja estem prou de temps per a analitzar-ho; hi ha coses redundants com la doble fiscalització de l’IVA, els contractes programes i el mandat marc... Ara cal avançar en tot això. Entrem en una fase de postdigitalització, tenim moltes finestres a atendre: l’audiència és hiperfraccionada, hi ha pantalles diferents i la suma de totes és l’audiència. L’audiència ja no és la televisió clàssica, per tant, cal enfortir la plataforma, el player, i es treballa en aquesta línia.

També estem en l’any de les oposicions, ara es farà una plantilla, cal treballar molt bé en aquesta plantilla, ajustar-la als nous temps de treball, a una formació obligatòria anual i permanent. És el que fem en l’acadèmia, cada dia cal actualitzar-se. Cal treballar en una sèrie de recursos com la intel·ligència artificial, que cal aplicar-los a la sostenibilitat de la producció; haurem de negociar amb els sindicats i els treballadors aquestes noves formes. I sobretot, cal treballar en la dieta mediàtica, en la distribució dels continguts, però el focus ha d’estar posat en la qualitat, no omplir continguts per omplir hores. Hem de treballar braç a braç amb l’Administració pública per fer servei públic.

Sobre la llei que comenta, cal fusionar la Corporació i la societat mercantil perquè no siguen dos ens diferents?

Bé, unificar-les o mirar altres models. Han de tindre una línia de treball més unitària. Pot ser que el model que tinguem no siga el millor. M’agradaria treballar amb una comissió independent que treballara en aquesta línia, això passa en altres televisions. Tindre dos òrgans per separat no és el més encertat, però hem d’estudiar-ho.

A quines televisions autonòmiques hauria de mirar À Punt?

Totes les televisions autonòmiques estan com nosaltres. Tal vegada la televisió pública espanyola està en un moment més preocupant. Estem en un canvi de paradigma de consum de continguts i qualitat d’aquests, molt diversificat en tipus d’emissions... No tinc cap referència: hem de construir les coses, veure el que no funciona i ajustar-ho en la mesura de les possibilitats. Els dividends digitals acaben en aquesta dècada, tindrem ones limitades, això vindrà en paral·lel a altres eines, que ens obri a nous fluxos de treball. I no són anys fàcils de governança, estiga la conjuntura política que estiga. El repte d’aquest canvi, el 2030, implica qüestions de finançament, legislació, continguts... En la mesura en què fem bé el servei públic sobreviurem.

Pel que fa al servei públic, què hauria de millorar À Punt? Vosté ha treballat, per exemple, en molts continguts de divulgació científica.

Cal aprofundir en divulgació, en ciència, de manera atractiva, perquè la ciutadania s’hi identifique i estiga a gust. Comunicar ciència, cultura o antropologia en la diversitat cultural no és fàcil. Per exemple, cal comunicar les comarques, la Comunitat Valenciana buidada dia a dia, no quan hi ha un incendi. Es poden fer moltes coses. No tot és fer ficció, que és important, cal avançar en coproduccions, concursos externs, obrir més la producció col·laborativa, la producció associada amb diputacions, institucions, amb Forta (La Federació d’Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics)... està per recórrer. Cal obrir més públics i vies de finançament: ajudes europees, enfortir-nos en l’àmbit de les institucions, col·laborar amb Televisió Espanyola, que tindrà un centre.

Quina relació té amb el director general, Alfred Costa? Com veu el model televisiu que planteja?

Crec que en la part executiva, en la faena diària de la societat mercantil, ha fet una faena molt important. Tinc bona relació amb ell, crec que podem treballar bé, amb la màxima confiança i suport. La direcció i la presidència hem de fer un dia a dia. En aquest cas, el llenguatge i el registre de tots dos coincideix per les nostres trajectòries i la nostra visió, anar a les convocatòries, buscar projectes... Crec que en els últims anys s’ha avançat bastant en el model de televisió, en el player per a la ràdio [la plataforma per a pòdcasts] i en la televisió a la carta, per poder penetrar en aquestes audiències. Crec que el contacte entre el Consell Rector i la Direcció General és necessari.

À Punt necessita més pressupost?

La televisió està mantenint-se, però cal buscar més recursos. Hem d’enviar més antenes, més mitjans, més formats, que la ciutadania s’identifique amb això. Vam tancar en el pitjor dels casos, quan la ciutadania ja s’identificava amb això, i hem hagut de començar de zero, amb Internet, i tornar ací és molt difícil. Estem en aquest procés. Aquest estiu cal treballar molt fort en un servei multicanal, en línia, tant amb vista als continguts com amb vista als treballadors; és un model molt important per a treballar sinergies.

I la plantilla és suficient?

Estem en aquesta línia dels 400, quasi 500, que veurem com queda enguany. És prou? Sí. Més enllà de la plantilla està la producció pròpia de la casa, externalitzada, i l’aliena. Estem en bon camí. Canal 9 tenia un 51% de producció aliena amb costos elevadíssims. Ara s’ha capgirat, primerament amb Empar Marco, que no ho va tindre fàcil, i després amb Alfred Costa. Ara hem de formar un equip que treballe amb una nova mecànica de grup laboral. Per a mi és important aconseguir un flux laboral que s’adapte a la nova producció de continguts. Cal canviar costums, maneres de fer... Si hi ha eines que ens estalvien costos, cal dedicar més temps a la creació de continguts i a la qualitat d’aquests. Hem de fer una estructura d’empresa pública potent i sostenible. Cal buscar recursos i mitjans per al canvi de model energètic, eines d’edició, replantejar els perfils...

Amb les oposicions plantejades és possible?

Per a fer-ho està la formació permanent. Cal anar adaptant-se als temps. Cal partir amb una base, una relació de llocs de treball, i a partir d’ací treballar en la formació de continguts i tecnològica, per a altres eines, en la mesura en què puguem cada any. Cal que un canal modern treballe en un altre model.

Quin percentatge de producció pròpia és desitjable?

Si tenim una televisió de proximitat, el model de producció pròpia ha de tindre una proporció bastant elevada. Hem d’anar més enllà d’un terç. Això implica directes, informatius, reportatges. Podem fer ficció, documentals, però per a això està la producció independent.

Tenim una producció molt esclerotitzada, hi ha quasi dos centenars de productores, amb associacions empresarials, i molts programes de producció externalitzada que estan molt bé. Crec que hem d’enfortir un pla anual de formació permanent, i un protocol amb el sector audiovisual valencià, amb l’Institut Valencià de Cultura, la Ciutat de la Llum, marquem unes pautes de treball, protocols d’ajuda. Això està per fer i és un gran repte. Cal marcar unes regles de joc periòdiques, ordinàries i, sobretot, internacionalitzar moltes coses de les que fem.

Vaja, que el mercat no marque el que emet la televisió pública.

L’audiovisual d’ací té coses molt interessants, molts premis, i no ho podem oblidar. L’important és reduir la producció aliena i treballar amb la Forta i la producció associada i col·laborativa amb institucions. Per exemple, en divulgació científica i sanitària, continguts de promoció de la salut... Són coses que d’un dia per a un altre no ixen, però que hem de treballar. També a generar nous talents, que la gent que passa pels centres de formació puga fer més certàmens de disseny de continguts; cal saber captar el talent jove, propiciar aquestes trobades, i estar braç a braç amb el sector audiovisual i amb la Forta.

I l’audiència? Una de les crítiques a la televisió és que es veu poc.

El mercat ara és un altre. L’audiència entra per altres vies. GK, la gestora d’audiometria, treballa sobre Kantar Media i cal revisar l’audiometria, l’univers és molt reduït, mirem només aparells de televisió. Hem de tindre una audiometria interna, mesurador propi; Amazon o Netflix en tenen. Hem d’estar vigilants als moviments que ocorren. El que és clar és que, si fas continguts que s’identifiquen amb la proximitat, tens quota de pantalla fixa, cosa que una televisió majorista no té. Cal treballar aquests formats i tindre feedback per a programar.