Mislata, un municipi valencià que té una desena de carrers dedicats a personatges del carlisme i del nacionalcatolicisme

Més d’una desena de noms vinculats al carlisme, al tradicionalisme i al nacionalcatolicisme, alguns dels quals van ser considerats “màrtirs” del “terror roig” segons la causa general que va dur a terme la dictadura franquista després de la Guerra Civil, perviuen hui dia en la nomenclatura dels carrers de la localitat valenciana de Mislata.

Es tracta concretament dels carrers de Víctor Pradera, Bisbe Irurita, Vázquez de Mella, José Selva Mergelina (marqués de Villores), Manuel Simó, Antonio Aparisi y Guijarro, Antonio Molle, Tomás Sanz Juan i María Rafols, dels quals Compromís ha fet una investigació documental, i altres de qui s’apunta, com Marcos Porta Esteve i Felipe Bellver, dels quals es tenen indicis, però no documentació.

Però aquesta és la llista que ha confeccionat Compromís, que ha denunciat aquesta situació del nomenclàtor de la llista de carrers local assenyalant especialment com a responsables els governs socialistes, l’actual i els anteriors (el PSPV hi ha governat durant tota la democràcia, excepte el període 2001-11, en què ho va fer el PP). La coalició valencianista afirma que els diferents governs locals no han volgut aprofundir en el coneixement de l’origen d’aquests noms i que s’ha mirat cap a una altra banda, cosa que ha permés aquesta pervivència de noms vinculats tant al carlisme i el tradicionalisme, com al nacionalcatolicisme i, d’aquesta manera, al franquisme.

La coalició assenyala que aquest fenomen –que els porta a assegurar que és la localitat espanyola amb més noms carlistes als seus carrers– es deu al fet que després de la Guerra Civil, durant els anys 40, l’agrupació de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Mislata “estava molt identificada amb el corrent nacionalcatòlic tradicionalista (el sector que provenia del carlisme) i no tant amb els falangistes”. A causa d’això, en aquesta època es va donar nom a carrers nous i es van canviar de nom molts altres amb els seus referents ideològics.

A part d’aquests noms més desconeguts, també se’n van atorgar uns altres de més estesos per tota Espanya com Generalíssim Franco, Mola, Sanjurjo, Calvo-Sotelo, Millán Astray, José Antonio Primo de Rivera, 18 de Juliol, etc., que no van tardar a ser retirats durant els primers anys de la democràcia. No obstant això, adverteixen que “a Mislata el sector tradicionalista va retre homenatge als seus correligionaris en molts dels carrers que encara romanen amb aquests noms, hui caiguts totalment en l’oblit i irrellevants per a la ciutadania de Mislata”.

De la mateixa manera, la formació critica que la Comissió Tècnica de Coordinació adscrita a la Conselleria de Qualitat Democràtica que ha elaborat el Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura. Les crítiques es corresponen al fet que únicament proposa retirar els noms aportats des de la Comissió Tècnica de Mislata, que són els de Víctor Pradera, Antonio Molle i Bisbe Irurita, tots considerats “màrtirs” pel franquisme.

 “Cap nom franquista en l’espai públic”

El govern municipal, amb majoria absoluta del PSPV-PSOE, per part seua, respon a les crítiques afirmant que “a Mislata no hi ha cap símbol o monument que faça referència al franquisme en els espais o edificis públics de titularitat municipal i està complint-se la llei”. 

Per això, l’equip de l’alcalde Carlos Fernández Bielsa afirma que s’ha fet una faena per a depurar els noms de la llista de carrers amb l’objectiu de complir la Llei de memòria democràtica, i que per a això es va constituir una Comissió Tècnica de Memòria Històrica “formada per dos funcionaris de carrera del grup A de l’Ajuntament i un historiador de reconegut prestigi”, aquest últim precisament qüestionat per Compromís. Aquest estudi es va enviar a la Direcció General de Qualitat Democràtica el 2 d’agost de 2019 perquè els mateixos tècnics de la Generalitat dictaminaren, i van concloure amb l’exclusió dels tres noms esmentats abans.

El govern local explica que després de la resolució de Direcció General l’Ajuntament “està en procés de fer complir la llei i la petició de la mateixa Comissió Tècnica i, després d’obrir expedients, en els pròxims plens municipals s’aprovarà el canvi de nom d’aquests carrers”.

El govern local assenyala que “el grup Compromís per Mislata, com la resta dels grups de la corporació, ha sigut informat de totes les resolucions en les comissions informatives corresponents, i ha rebut tota la informació i documentació que ha requerit”.