El moviment feminista i les institucions valencianes reclamen la fi de la pandèmia masclista

Sabates roges, cadires buides o siluetes amb forma de dona, una per cada víctima mortal de violència masclista. Com en tantes altres dates, el 2020 deixa una jornada reivindicativa atípica en el dia per l’erradicació de les violències masclistes a què els col·lectius feministes s’han adaptat per reivindicar una societat lliure i igualitària. Enguany deixa arrere les concentracions multitudinàries i les manifestacions massives, que deixen pas a concentracions simbòliques, actuacions en les xarxes socials i iniciatives de suport des de casa. El 2020 han sigut assassinades a Espanya per les seues parelles o exparelles 41 dones i tres menors, un total de 1.074 des del 2003. Del total, cinc dones (tres a València, una a Alacant i una altra a Castelló) han sigut assassinades a la Comunitat Valenciana enguany i 136, des del 2003.

L’Assemblea Feminista de València ha adaptat la performance de les sabatilles roges, ideada per Elena Chauvet el 2009, a la plaça dels Pinazo de la capital valenciana, mentre que la Coordinadora Feminista de València ha organitzat una altra performance a la plaça de l’Ajuntament unes quantes hores després. L’objectiu de totes, visibilitzar la “pandèmia masclista”, i recalcar: “Davant la violència patriarcal, la lluita, organització i autodefensa feminista”. Els col·lectius recorden que les violències masclistes interseccionen amb altres formes de violència –racista, institucional, LGTBIfòbia, pobresa, discapacitat– i generen situacions de vulnerabilitat extrema per a les dones. La pandèmia, recorden, ha suposat una vulnerabilitat afegida per a les dones en situació precària, per a les treballadores de sanitat i serveis socials –exposades constantment al virus–, per a les que es veuen obligades a conviure amb el seu maltractador o per a les prostituïdes, que viuen diàriament en una situació permanent de violència. El coronavirus sí que ha entés de gènere.

Les institucions coincideixen a assenyalar que “el silenci” davant d’aquestes violències “te’n fa còmplice” i a assenyalar als agressors, interpel·lar-los i recordar-los que no tenen cabuda en una societat democràtica.

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, recordava després dels minuts de silenci institucional que la violència masclista “no és una xacra” sinó “el resultat del patriarcat”. Per part seua, la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, animava les institucions a ser la “veu” contra la violència masclista: “En aquests moments de negació de la violència masclista per alguns partits polítics, hem de ser la veu de les víctimes i recordar que el dia contra la violència masclista ha de ser tots els dies”. Mentrestant, el parlament valencià ha rebut representants de l’associació Alana, un col·lectiu de dones supervivents, que ha entregat el manifest de diversos col·lectius a la representació de la cambra.