Naix la Coordinadora per la Protecció del Caroig perquè siga declarat parc natural

Amb l’objectiu que siga declarat parc natural per la Conselleria de Transició Ecològica, una vintena de col·lectius han impulsat la nova Coordinadora per la Protecció del Caroig. La constitució va tindre lloc en els locals d’Adene a Énguera, on es van reunir representants de més de 20 col·lectius socials i ONG valencianes, especialment de les comarques vinculades al massís del Caroig –la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents–, per reclamar la seua preservació legal.

Els antecedents de la iniciativa es remunten al 2006, quan unes quantes entitats de les constituents de la coordinadora ja van reclamar la protecció d’aquest destacat paratge natural i van elaborar una memòria justificativa que recollia arguments, documents i dades per a justificar aquesta petició. No obstant això, la proposta no va prosperar en aquell moment, amb una conjuntura social, econòmica i política diferent de l’actual.

Ara es recobra l’impuls de la iniciativa i es recuperarà la faena ja feta, i expliquen que l’ampliaran i la renovaran, amb la voluntat d’incorporar més entitats. Aquesta recuperació de la iniciativa es produeix atés que hi ha “una conjuntura en què, a escala europea i mundial, es pren consciència de la gravetat del canvi climàtic i del risc accelerat de degradació dels ecosistemes naturals”, expliquen des de la coordinadora.

Els col·lectius assenyalen que declaracions recents de la FAO, l’ONU, la Unió Europea i experts i científics demanen una defensa urgent de la biodiversitat, la conservació i la restauració dels ecosistemes naturals i la protecció especial dels ambients més destacats. És el cas, per exemple, del massís del Caroig i la seua àrea d’influència. “Un territori que té enormes valors ambientals i que la Coordinadora, sobre la base de les dades recopilades, considera que és especialment digne de convertir-se en parc natural per assegurar-ne la conservació, la millora i l’aprofitament sostenible, i que genere alhora oportunitats de desenvolupament rural sostenible, no sols compatible, sinó sustentat pels elevats valors del territori”, manifesten.

El massís del Caroig és una àrea tradicionalment aïllada i poc poblada, que posseeix un patrimoni natural ric i variat, en què ressalta el seu valor ecològic i paisatgístic. Entre les seues característiques destaca la gran extensió, de 45 km de longitud de nord a sud i 35 km d’amplària d’est a oest, però a més una despoblació alta, i s’assenyala que podria arribar a suposar l’espai natural més gran de la Comunitat Valenciana. Entre els principals espais més característics està el pic del Caroig (1.126 m), la mola de Cortes i a la part nord el profund canó pel qual passa el riu Xúquer.

Quant a la seua fauna destaquen els ramats de cabra salvatge i de mufló, també hi ha una població important de senglars, i de depredadors menuts com la rabosa, la geneta i el gat salvatge. Els depredadors de l’aire consisteixen en exemplars d’àguila calçada i cuabarrada, a més d’altres com el falcó pelegrí i els rapinyaires nocturns.

Canvi de sensibilitat política i social

Els col·lectius destaquen que “la voluntat política és clau a l’hora de determinar la qualitat i l’efectivitat de la protecció. La societat civil, representada per les nombroses i variades entitats implicades en la conservació del medi ambient, és fonamental perquè les administracions complisquen les seues obligacions”.

La Coordinadora assegura: “El context actual reclama poderosament la protecció del patrimoni natural, quan les accions humanes sobre el medi ambient estan pertorbant perillosament els equilibris ecològics i els valors dels ecosistemes més destacats, com el del Caroig. El canvi climàtic és un resultat lamentable, però no l’únic, que deriva d’actuacions humanes incorrectes que encara estem a temps de rectificar i que podrem redreçar, amb la voluntat de la ciutadania i la implicació de l’Administració”.

Els membres de la Coordinadora ja han anunciat que exigiran de l’Administració una protecció “rigorosa, de qualitat i efectiva, no únicament una protecció de paper”. Afigen: “Volem una regulació adequada de les activitats compatibles, bona participació ciutadana, base científica i recursos econòmics adients”. Per aconseguir-ho, expliquen que cal involucrar la població local perquè participe i forme part activa del procés de protecció i també per a efectuar una vigilància i una exigència continuada sobre els poders públics, per a fer realitat una protecció eficaç, que siga alhora social i econòmicament beneficiosa per als territoris afectats.

En aquest sentit, la Coordinadora exigirà a l’Administració un procés participatiu durant totes les etapes del procés de protecció: fases prèvies, elaboració de documents legals i seguiment de les actuacions posteriors a la declaració legal. També assenyala que es vigilarà que s’escolte tots els sectors i les poblacions implicades. “Serem exigents, des d’ara mateix i més enllà del moment de la protecció, a l’hora de reclamar nivells elevats de qualitat, recursos econòmics adequats i gestió eficaç, sobre la base dels millors models i més reeixits, de protecció inclusiva dels ecosistemes naturals valuosos, amb seguiment especial dels beneficis socials i econòmics per la població local i el conjunt del nostre territori”.