La nova aritmètica en les Corts Valencianes: Vox, a l’oposició; el PP, obert a pactar amb tots

Un i un sempre són dos, però en un parlament amb 99 diputats i quatre grups polítics hi ha moltes maneres de fer càlculs per a obtindre el resultat que es busca. L’aritmètica parlamentària canvia en les Corts Valencianes després de la ruptura de Vox amb el PP. Els de Carlos Mazón afronten el repte de governar en minoria i pactar llei per llei, decret per decret, amb el focus posat en els pressupostos de la Generalitat Valenciana, que començaran a elaborar-se al setembre i es negociaran l’últim trimestre.

La temptació és que les coses continuen igual. Els números són els números i les afinitats continuen ací, plasmades en el programa electoral. El PP afronta la ruptura com una oportunitat de pactar a tort i a dret i no sembla massa preocupat per la pressió del partit. Vox, que acaba de trencar la baralla, creu que ha fet el correcte: és el moment de marcar agenda en el parlament i rendibilitzar les seues propostes electorals, moltes de les quals comunes amb el PP.

El síndic de la ultradreta, José María Llanos, advertia divendres: “Estem en l’oposició, no podem garantir cap estabilitat”. I després confirmava les afinitats amb els populars. “Lògicament, les estadístiques estan ací: és més senzill posar-se d’acord amb el PP en les qüestions en què puguem negociar que amb el Botànic (PSPV-Compromís), amb qui, per descomptat, mantenim una línia roja política de negociació”, va dir. I va afegir: “Si el govern de Carlos Mazón fa les coses bé, tindrà el nostre suport. Si no les fa bé, segons el programa de Vox, doncs, evidentment no el tindrà”. Llanos era un dels parlamentaris més disposats a la ruptura del Consell, perquè creu que podran marcar perfil, com demanaven els seus militants.

Els populars insisteixen que volen esgotar la legislatura, com ha reiterat Mazón en les últimes hores. Per a aquesta finalitat, a deu diputats de la majoria absoluta, el president col·loca la seua mà dreta com a portaveu parlamentari. Juanfran Pérez Llorca, número dos del PP valencià, serà ara el principal negociador en les Corts, una tasca que ja fa un any que exerceix en el partit i el parlament: va ser l’un dels artífexs del pacte que va fer president Mazón i considera aquesta etapa com a “apassionant”.

Si Vox no vol una mesura, buscaran el suport del PSPV i Compromís; si l’esquerra rebutja un pacte, buscaran la ultradreta, i si es requereix una majoria de tres cinquens, llançaran totes les xarxes. El nou síndic donava així la mà, passant la responsabilitat a l’oposició: “El Partit Socialista i Compromís sempre han posat l’excusa que amb Vox no hi ha res, doncs, ara ja els ha de caure la careta. Si de veritat volen apostar pel canvi, per continuar millorant la qualitat de vida de totes les valencianes, ara tenen la seua oportunitat”, va manifestar.

Amb tot, l’esquerra, que s’alegra de l’eixida de la ultradreta, no ho posarà fàcil al president. “Mazón ha assumit tot el marc de l’extrema dreta en totes les lleis que s’han fet”, considera Joan Baldoví, portaveu de Compromís, en una afirmació compartida per la secretària general del PSPV, Diana Morant. Els valencianistes volen que Mazón comparega dilluns per a explicar els canvis en el seu govern i se sotmeta a una moció de confiança. Sobre els futurs pactes, Compromís insisteix que són com “aigua i oli” i els socialistes, en el fet que la línia roja és Vox. Amb els seus vots no nomenaran ningú de la ultradreta en cap institució. La ministra de Ciència creu que l’eixida de Vox és “una estratègia tàctica i de pur maquillatge”.

Alhora, els partits pressionen la presidenta de les Corts, la ultradretana Llanos Massó, perquè deixe la presidència per coherència. Si l’acord amb el PP està trencat, també ho està perquè ella encapçale la cambra i siga la segona autoritat valenciana. En Vox no preveuen esta qüestió en cap parlament autonòmic.

Malgrat el renou de les últimes hores, la ruptura sobrevinguda no sembla haver sigut traumàtica entre els ja exsocis del Govern valencià. S’espera un enduriment de la posició de Vox, que tracte d’arrancar mesures al PP. I els populars, per part seua, s’obrin a tothom. L’afinitat que a la Comunitat Valenciana hi havia entre populars i ultradreta no sembla haver-se trencat amb la decisió de Santiago Abascal. Com tots reconeixen, tenen molts punts en comú que no tenen per què decaure.