La nova escena audiovisual valenciana: mitja dotzena de pel·lícules premiades s’exhibeixen a la tardor

L’última edició del festival Cinema Jove va servir d’aparador per a la cartellera de la temporada de tardor, la rentrée cinematogràfica. Les sales valencianes acullen una bateria de propostes de producció autòctona, directors i equips joves que plasmen les seues inquietuds en mitja dotzena de cintes almenys que ja fa un any que recullen premis.

La primera de la temporada és L’àvia i el foraster, cinta de Sergi Miralles que ja es va poder veure en Cinema Jove i va recollir mèrits en el Festival de Cinema d’Alacant. La seua opera prima, estrenada el divendres 13, ha generat bastant expectació, malgrat les supersticions que envolten la data de l’estrena. El film, que narra els llaços entre una dona sastre valenciana i un sastre pakistanés, aborda els prejudicis racials i la migració. S’estrena en deu cinemes a la Comunitat Valenciana, que emeten el film en versió original en valencià o en versió original amb subtítols en castellà.

També al setembre arriba al públic general Les vacances de Mara, un film sobre el costat fosc de l’amistat rodat entre Castelló i la serra d’Irta. La primera cinta d’Elena Escura, produïda per Tarannà Films, es va presentar en la Mostra de València l’any passat i es va emportar dos premis Berlanga (direcció i so). S’estrena en cinemes el 27 de setembre.

Una mica després, el 18 d’octubre, les sales rebran Valenciana, el segon film de Jordi Núñez. La cinta adapta l’obra teatral homònima de Jordi Casanovas i va guanyar el premi del públic en Cinema Jove. Rodada en valencià, ofereix una mirada a la joventut dels noranta a València, marcada pel cas Alcàsser, l’inici de la corrupció política i la ruta del Bakalao, una sèrie d’arquetips valencians l’empremta dels quals es nota en el guió. La cinta recorre la història de tres dones: una redactora de la televisió autonòmica que s’amera de la cerca de tres xiques desaparegudes; la cap de premsa d’un polític corrupte aspirant a la Generalitat i una discjòquei que es mou entre les drogues sintètiques i les discoteques de la zona.

Al final de l’any arribarà a les sales Lo carga el diablo, de Guillermo Polo, també presentada en Cinema Jove. La sinopsi destaca: “Un escriptor frustrat la rutinària vida del qual canvia el dia que accepta, en misterioses circumstàncies, transportar el cos congelat del seu conflictiu germà Simón des d’Astúries fins a Benidorm per a complir la seua última voluntat: ser enterrat a la casa on tots dos van créixer. Al llarg d’aquest trajecte, el protagonista es veurà embolicat en situacions extravagants en què haurà de bregar amb personatges molt excèntrics”. Produïda per Los Hermanos Polo Film, Japonica Films, Volcano Films i Batiak Films, aquesta comèdia negra no té data oficial d’estrena.

A la tardor es preveu també l’arribada de Tú no eres yo, el primer llargmetratge de Marisa Crespo i Moisés Romera. Sota la premissa del malson de tornar a casa per Nadal, la cinta s’endinsa en el gènere fantàstic. Aitana torna a la llar familiar després d’un llarg període i troba que els seus pares l’han substituïda per una desconeguda a qui tracten com una filla, una jove refugiada el rol de la qual en el si familiar la fa sospitar. El film s’ha exhibit en el festival de cinema de Bilbao, en el d’Alacant i en el de Saix.

Pendent de fixar una estrena, però amb el focus posat en el final de l’any, està Un bany propi, de Lucía Casañ. L’obra, estrenada en el Festival de Shanghai, rodada en valencià i castellà, ens porta a la vida d’una dona que desenvolupa la seua carrera com a escriptora tancada en el bany, una mena de Woolf precària i contemporània. “Antonia, una mestressa de casa exemplar de seixanta-cinc anys, passa els seus dies atenent els deures de la llar i els encàrrecs familiars. No obstant això, aquesta dona d’aparença afable amaga un estrany secret: està absolutament obsessionada pels banys; aquest és l’únic espai on pot dir ”ocupat“ i que la gent la deixa en pau. Entre excusats, canonades i cisternes, Antonia dona curs a la seua veritable vocació, ser escriptora”, descriu la productora. L’obra és a càrrec de PTMedia amb distribució i vendes internacionals de Begin Again Films. Compta amb la col·laboració d’À Punt Mèdia, L’Institut Valencià de Cultura i l’Ivace.

La major part de les pel·lícules han obtingut el suport d’institucions culturals, la televisió pública valenciana o els certàmens cinematogràfics que se sostenen amb fons públics. En un moment en què la cultura valenciana s’ha posat en el focus, i que alguns dirigents han qüestionat la inversió en cinema autòcton i rodat en les llengües cooficials, remarcar l’impacte que tenen les ajudes en la indústria audiovisual valenciana és fonamental. Aquesta tardor, almenys mitja dotzena de creadors tenen l’oportunitat de demostrar-ho.