La ‘paraula de Déu’ també s’escriu en valencià

El desembre del 2022, Enrique Benavent prenia possessió del seu nou càrrec com a arquebisbe de València en substitució del controvertit Antonio Cañizares. L’exbisbe de Tortosa marcava distàncies des del principi amb el seu antecessor –ja a l’octubre, quan es va fer públic el seu nomenament, va utilitzar el valencià, la seua llengua materna, en la seua carta de presentació a l’arxidiòcesi, una llengua que Cañizares no usava mai–, i en una de les seues primeres intervencions com a arquebisbe ja es va encarregar de dir que l’Església “no és un partit polític”, en contraposició a la manera d’actuar de Cañizares, que no hi havia decisió del Govern o informació sobre l’actualitat política i social espanyola sobre la qual no expressara el seu polèmic punt de vista (homosexualitat, feminisme, divorci, avortament, migracions, Catalunya...).

Una de les decisions adoptades per Benavent (nascut a la localitat de Quatretonda, a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida) que ha cridat l’atenció més –probablement pel que suposa de rupturista amb la manera d’actuar del seu predecessor, Antonio Cañizares– ha sigut l’edició en valencià, per primera vegada des de l’arquebisbat de València, dels Evangelis. Amb aquesta mesura, es pretén “transmetre la fe i la paraula de Déu” en la llengua que els feligresos vulguen.

D’aquesta manera, tal com publicava fa uns dies el diari Levante-EMV, s’han distribuït 5.000 exemplars entre les parròquies, col·legis catòlics i fidels de l’Evangeli per a cada dia 2024 en format de butxaca, sobretot en les zones valencianoparlants, com la Ribera, la Safor, la Marina i fins i tot la ciutat de València.

El vicari episcopal i rector de l’església de l’Assumpció de Torrent, Jesús Corbí, que s’ha encarregat de la difusió dels textos evangèlics, relatava a Europa Press que els textos utilitzats per a dur a terme l’edició han sigut els de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el Llibre del Poble de Déu, els textos de la missa d’À Punt, la Bíblia Valenciana Interconfessional, a més de les aportacions dels filòlegs de la diòcesi.

Es tractava d’editar uns textos litúrgics “més ajustats” a la normativa valenciana actual i que així fora un valencià “consensuat”. Sobre si el consens es basa en les normes de l’Acadèmia, el rector ha indicat que, “d’alguna manera, l’AVL dona la seua paraula, encara que no siga l’última i definitiva, però la base és aquesta”.

Demanda dels feligresos

Segons relata el rector del Sagrat Cor de Patraix i director de la delegació diocesana de Litúrgia, Edgar Esteve, en declaracions a Europa Press, aquesta idea sorgeix per “la voluntat dels espectadors de la missa en valencià que es retransmet cada diumenge en À Punt de tindre els textos per a poder seguir” la celebració i perquè els membres de les parròquies que parlen en valencià “puguen resar cada dia en la seua llengua”.

“Hi ha molts instruments per a resar en castellà i l’objectiu era transmetre la fe i la manera més efectiva per a fer-ho era a través de l’Evangeli: evangelitzar amb tots els instruments que tenim, i la llengua n’és un”, explicava el sacerdot valencià, que comentava que també s’han introduït comentaris elaborats per un grup de sacerdots i laics de l’arxidiòcesi, perquè resulte “més fàcil la seua aplicació a la vida del creient”.

“Volem donar continuïtat a l’acció i que siga present per a tots els que ho necessiten i, d’alguna manera, anar veient la necessitat. Hem de començar des de la base, primer amb les eucaristies i, si hi ha demanda, l’Església sempre respondrà a les necessitats del poble de Déu”, ha asseverat Esteve.

“Normalització” de resar en valencià

El rector sosté que aquest projecte s’ha desenvolupat quan s’ha vist la “necessitat”: “Molts col·legis religiosos, on cada matí es fa una pregària abans d’iniciar les classes, ho demanaven i la difusió de la missa d’À Punt ha sigut molt important per a la normalització de resar en valencià”.

La retransmissió de les misses en la televisió pública À Punt han suposat “un gran impuls” a la litúrgia en valencià que ha fet que per a moltes persones siga una cosa “normal” i no “estranya”, assenyalava Corbí. Es tracta, en definitiva, d’una demanda defensada per una part “minoritària” de l’Església, una petició de fa “molt de temps”.

No obstant això, assenyala que és un procés “llarg” que “ha d’anar fent-se amb normalitat i sense estridències”. “Aquesta és la nostra pretensió, perquè en altres èpoques l’ús del valencià va ser conflictiu i problemàtic”, ha sentenciat Corbí, que destacava la “sensibilitat més gran” del nou arquebisbe, Enrique Benavent.

Crítiques de Vox

L’expresident Ximo Puig celebrava la notícia amb una publicació en xarxes socials en què escrivia: “Per fi, Evangelis en valencià. Hi ha institucions que es comprometen amb la nostra llengua. A altres els costa més. Un pas avant de l’arquebisbe Enric Benavent, un valencianoparlant ben conscient”.

El portaveu de Vox en les Corts Valencianes, José María Llanos, contestava a aquesta publicació també a través de xarxes socials: “En paraules del Quixot: ‘Amb l’Església hem topat’. És estrany que felicite Ximo Puig, el catalanista, l’arquebisbe de València. Per favor, que algú informe a Sa Eminència que ja estan traduïts al valencià els textos bíblics des del 1984!!! Ací som valencians, Eminència”.

Mentre que el també diputat de la formació ultradretana Jesús Albiol replicava: “Lamente que l’Església universal entre al joc polític de l’esquerra. Per favor, Sa Eminència, no desvirtue la seua missió evangelitzadora”.

Benavent, que fa ús del valencià de manera habitual en els seus textos i homilies, ja va voler despolititzar l’arxidiòcesi en la seua estrena com a purpurat quan va voler deixar clar que, malgrat que resulta “legítim” que molta gent es comprometa amb la política, l’Església no “és un partit polític”.