El parc automobilístic del número dos de Rita Barberá investigat en el cas Azud: tres BMW i dos Mini Cooper

Parc automobilístic d'Alfonso Grau.

Quatre vehicles BMW i un Mini Cooper. La investigació del cas Azud ha destapat l’alt nivell de vida d’Alfonso Grau, antiga mà dreta de la difunta alcaldessa Rita Barberá. A més dels rellotges d’or que va vendre poc abans que s’iniciara una investigació que es va saldar amb la seua condemna per suborn i blanqueig de capitals, el sumari del cas Azud, a què ha tingut accés elDiario.es, revela que Grau disposava d’un selecte parc automobilístic format per quatre BMW i un Mini Cooper.

La jutgessa instructora va autoritzar els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil encarregats de les perquisicions a indagar sobre els vehicles del número dos de Rita Barberá, que disposava d’una fitxa de client en el concessionari Automóviles Bertolín SL.

La documentació que figura en el sumari revela que Alfonso Grau va adquirir el 2004 un BMW X3 3.0D, un potent tot terreny. Quatre anys més tard, el vicealcalde llavors de València va comprar un BMW Cooper, la versió moderna del clàssic Mini de la luxosa marca alemanya. El 2010, Grau es va fer amb un BMW 530 D GT, un potent bòlid que arriba a fer 246 quilòmetres per hora i per al pagament del qual va entregar 35.000 euros en metàl·lic (a més de 53.674 euros mitjançant transferències).

Cinc anys després, poc abans que Rita Barberá perdera les eleccions municipals després de 24 exercicis seguits amb la vara de comandament, el vicealcalde es va fer amb un Mini Cooper, el còmode utilitari amb cinc portes. La seua última adquisició va ser un BMW X4 XDRIVE281, amb una acceleració de 0 a 100 quilòmetres per hora de 6,4 segons.

Per a aquest últim vehicle, adquirit per un import de 71.247 euros, Grau va entregar com a forma de pagament el Mini Cooper i el BMW 530 D GT. La documentació sobre els tres vehicles més antics va ser “destruïda” pel concessionari, segons l’acta de recepció signada per dos agents de l’UCO.

A més del parc automobilístic, centrat en la marca alemanya, Alfonso Grau tenia una notable col·lecció de rellotges de luxe que ha aflorat tant en el cas Azud com en la investigació de la Fiscalia Anticorrupció sobre els regals per part de l’empresari Urbano Catalán, amo de Transvia, que va acabar amb la condemna de l’expolític del PP a quatre anys de presó i a una multa de 25.000 euros per un delicte continuat de suborn i un altre de blanqueig de capitals.

“Documentació falsa” per a obrir un compte a l’estranger

No obstant això, no és l’única via amb què l’UCO i Anticorrupció s’han topat amb vista a recuperar els fons públics presumptament saquejats. La jutgessa instructora va autoritzar, a petició de l’UCO, una comissió rogatòria als Estats Units per a localitzar un compte en l’entitat JP Morgan a Milwaukee (Wisconsin) a nom del ciutadà nord-americà Kent Lawrence Baker i de la seua dona, una de les filles de Grau. La investigació del cas Azud sosté que l’expolític del PP es va ficar a la butxaca dos milions d’euros en mossegades de la presumpta trama corrupta.

Anticorrupció considera, de manera indiciària, que la filla i el gendre de l’exvicealcalde haurien participat en una pretesa operació de blanqueig de capitals. En la documentació intervinguda al presumpte corruptor de la trama, l’empresari Jaime Febrer, figuren unes anotacions sobre el compte als Estats Units, que hauria servit per a canalitzar les presumptes mossegades. La documentació assenyala que es tracta del “mateix compte de fa dos anys”.

Un altre compte en Citibank, a nom de María Ángeles Grau, va rebre durant uns quants anys “ingressos fraccionats en dies successius” per imports inferiors a 3.000 euros “d’origen desconegut i presumptament delictius”, segons un informe del fiscal Anticorrupció Pablo Ponce que figura en el sumari.

Sofia, l’altra filla d’Alfonso Grau, va intentar obrir un compte corrent en una sucursal bancària francesa el 2015, que se li va denegar “per aportar documentació falsa sobre l’origen dels diners”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats