“Per a tindre la capacitat de ser una força hegemònica i poder encapçalar governs necessitem una estructura municipal sòlida”

Fernando Navarro (Castelló, 1993) és secretari general de Podem a Castelló, únic regidor de la formació morada a l’Ajuntament, amb competències en Transició Ecològica. Amb la candidatura ‘Un Podem al capdavant’, després del procés d’avals, és el tercer candidat que competeix per la Secretaria General de Podem en la III Assemblea Ciutadana Valenciana.

Per què va decidir presentar-s’hi?

Les persones que hem llançat la candidatura ‘Un Podem al capdavant’ fa molts anys que treballem en Podem i feia setmanes que pensàvem com ens comportàvem davant l’assemblea ciutadana valenciana. Vam tindre converses amb els que impulsaven les candidatures, però finalment vam considerar que, atés que el predebat de l’assemblea estava enquistant-se massa i no obrint-se als reptes estratègics que tenim aquests mesos per davant, era interessant presentar una candidatura per tractar de posar el focus del debat del procés congressual, d’una banda en la necessitat d’arrelament municipal sobre propostes orgàniques concretes; d’altra banda sobre la necessitat de tindre un rol en la política més exigent, estirar el Botànic II cap a polítiques més transformadores.

Considera que aquest primer any no s’ha estirat prou cap a les polítiques que planteja Podem?

Hem fet un esforç gran per adaptar-nos al nou rol de govern. A escala autonòmica i municipal. Crec que ha sigut un primer any d’adaptació lògica, però el coronavirus ens obliga a ser més ambiciosos i influents. Tenim reptes decisius per al futur de la nostra comunitat: la modernització i l’adaptació a criteris climàtics del nostre model productiu, la necessitat d’avançar a una societat més redistributiva... Això es fa més urgent amb la crisi econòmica. I en certa manera hi ha sinergies legítimes en el PSOE que el porten a veure amb certa prudència aquesta necessitat de canvis estructurals i nosaltres hem d’estirar el PSOE més que mai.

En els diferents nivells en què Podem té responsabilitats, estan complint les expectatives?

Crec que és prompte per a fer aquesta avaluació. Les expectatives de fa 6 mesos a la realitat han canviat bastant. Vam nàixer per una base social desconnectada del PSOE per la seua gestió de la crisi del 2008 i és la que ens atorga el nostre poder polític i institucional. No ens val fer una gestió continuista d’aquesta crisi; la pressió per a Podem és més alta.

Com veu que el vicepresident segon de la Generalitat es posicione en el procés?

És legítim que prenga partit. Està inscrit en Podem des del principi. Està, des que el vam cridar per encapçalar les primàries, tractant d’implicar-se en l’estabilització del partit i pot prendre part per qui considere.

Vist el procés d’avals i les tendències i projectes que planteja cada candidatura, veu possible arribar a un acord entre candidatures? Tenen por que el procés puga ser tan tibant com el del 2017?

Crec que és desitjable que hi haja una candidatura d’unitat. Significarà que la futura executiva i el consell ciutadà incorporaran totes les sensibilitats. Aquests dies que parlem tant d’unitat hem de recordar que la unitat està bé, però ha de partir des del dret al reconeixement de les diferències. Crec que en Podem ja hem perdut molta gent aquests anys i cada vegada que hi ha un procés l’organització es tiba i s’estressa molt. Crec que és possible la unitat, perquè no estem veient diferències estratègiques irreconciliables entre l’equip de Naiara Davó i Pilar Lima, hi ha dos equips que volen dirigir. Si es fa un esforç per sintetitzar aquests dos equips i prioritzar les capacitats i els millors perfils, encara s’és a temps d’arribar a un acord des de la negociació, el debat i sense imposicions.

I des de la seua perspectiva, se senten pròxims a alguna candidatura o veuen possibilitat d’integració?

Nosaltres ens sentim molt prop de tothom, perquè militem en Podem. Tenim un marc ideològic i intel·lectual marcat per una preocupació sobre la construcció de les forces hegemòniques, sobre com relacionar-nos amb la identitat valenciana, sobre com Podem pot arrelar el projecte estatal amb proposta pròpia valenciana, que és el que ens diferencia.

En l’última Assemblea es va posar l’accent a federalitzar Podemos i que Podem tinguera autonomia, que no fora tan dependent de Madrid. En aquests tres anys, s’ha fet algun pas en aquest sentit?

Menys dels que haurien sigut desitjables. Quan vam llançar la proposta d’‘Aprofundir el canvi’, vam posar l’accent en aquesta necessitat d’arrelament territorial. Crec que s’hi ha avançat poc, a escala estatal tampoc s’ha posat el focus en el desplegament de l’organització autonòmica... És cert que fins fa pràcticament res no s’havia estabilitzat el segon cicle electoral de Podemos i ara vull pensar que s’ha generat unanimitat en la necessitat de tindre propostes regionals adaptades i sòlides.

El suport d’Àngela Ballester a la candidatura, poc després de ser destituïda de la Vicepresidència Segona, i el programa que reclama una identitat més autònoma us col·loca sota la perspectiva crítica... Us sentiu com una branca crítica en Podemos?

No som una branca crítica amb les últimes decisions estratègiques de la direcció estatal. Crec que hi ha unanimitat a valorar-les com a correctes, perquè han permés implementar polítiques que mai abans s’havien tingut al país. Si en algun moment va haver-hi discussions sobre els horitzons estratègics, i en aquell moment Pablo Iglesias podia encarnar-ne una, la realitat, i així s’ha vist en l’assemblea estatal, és que ningú discuteix que les decisions estratègiques que s’han pres han sigut encertades. No ens considerem una candidatura crítica estatal, senzillament tenim una sèrie de plantejaments sobre com s’ha de donar la consolidació autonòmica i municipal diferents de la resta.

I amb la direcció autonòmica?

Tots tenim diferències. Crec que no hi ha una proposta estrictament continuista. Jo vaig estar en l’equip d’Estany; Ferran, que ara forma part de la candidatura de Naiara, també... No hi ha una proposta continuista de la direcció prèvia. Nosaltres plantegem que no podem caure en el conformisme de pensar que tot estem fent-ho bé i especialment en els últims mesos de gestió de la crisi de la pandèmia. És cert que el Govern de la Generalitat ha sumat èxits, però també errors, però en Podem no ens podem permetre que el Govern de la Generalitat estiga satisfet d’aconseguir la hibernació de l’establishment econòmic previ a la crisi. Fa mesos ens estàvem plantejant anar cap a un model econòmic que no basara la seua competitivitat en la precarietat i en la depredació del territori, que no condicionara tant la viabilitat del territori, i això hui és més necessari que ahir.

Totes les candidatures reivindiquen d’una manera o altra la necessitat de reforçar el territori i les organitzacions locals. S’ha deixat de banda els ajuntaments?

Completament.

A què creu que es deu?

Això ho he dit en espais interns i no tinc problema a dir-ho públicament. Nosaltres vam haver de negociar un govern municipal i el partit no va estar acompanyant-nos en les línies estratègiques. Estem ja un any de gestió en el govern i pràcticament no hem tingut faena coordinada amb altres nivells per a multiplicar la capacitat de gestió. És cert que tots els partits tenen una coordinació molt millorable. Però nosaltres, en què les eleccions del 2019 van ser una derrota municipal, no podem permetre’ns aquest nivell d’interinitat constant d’allò local. Fins ara, el focus s’ha posat en un altre lloc. I que les candidatures que semblen amb més opcions de véncer procedisquen del grup parlamentari corren el risc que la direcció no situe el desplegament municipal com a prioritat. Per a bé o per a mal, la política valenciana no té una capacitat de penetració molt gran sobre la ciutadania per molts motius, però per a tindre la capacitat que puga tindre Podemos d’estar en condicions de ser una força hegemònica, no ser una força del 12% i poder encapçalar governs i per tant, posant una marxa més a les transformacions que necessita el país, necessitem una estructura municipal sòlida. Al final, com es combaten els prejudicis, les falsedats i les inconcrecions és des del treball d’allò local. És ací que et pots guanyar els teus veïns, que fas polítiques immediates, que demostres què pot fer la teua organització. I aquesta faena no està fent-se.

I què pot fer Podemos als ajuntaments? Per què és important la seua presència?

Els ajuntaments són la primera porta d’entrada als drets de la ciutadania i tenen una capacitat de transformació enorme. Sembla que la política municipal no tinga ideologia ni rerefons intel·lectual i això em desespera bastant. Que les propostes polítiques de l’Agenda urbana 2030 centren cert full de ruta de resposta al canvi climàtic ens estan recordant la importància dels ajuntaments. Els ajuntaments van ser bàsics per a desplegar el model de pilota urbanística, depredació del territori i de casino. I els ajuntaments tenen la capacitat de protegir el territori, generar polítiques de rehabilitació urbana, de promoure un canvi en el consum energètic, com ens movem, quin comerç es fomenta i què es desincentiva, de destinar més o menys recursos a uns serveis socials més eficients que permeten que l’ingrés mínim vital arribe a més gent o no... L’ajuntament és l’entrada a l’estat de benestar i a l’estat de dret. I si no ens creiem que aquesta porta ha de ser bastant ampla perquè tothom hi entre, es deixarà moltes persones fora.

Quines són les seues propostes per a enfortir l’estructura municipal?

Vam fer-hi algunes propostes abans de plantejar la candidatura. El document organitzatiu estatal obri la porta a una estructura intermèdia entre autonòmic i municipal i pensem que és una idea encertada. Creiem en una estructura autonòmica multipolar, que no estiga centrada a València i que tinga nodes de poder a Castelló, a Alacant-Elx-Oriola. Significa que els equips no estiguen tots treballant a València, que l’estructura autonòmica es preocupe que els principals equips municipals tinguen veu en l’executiva autonòmica.

Una de les vostres propostes programàtiques inclou formació a la militància. En què es tradueix?

Hem posat el focus en la formació municipal en un sentit que ens travessa ideològicament i ens diferencia en altres espais: la importància de la batalla sociocultural que està donant-se ja al país i es continuarà donant. Podemos va tindre en els seus primers temps capacitat de construir imaginaris que mobilitzaven molt la gent i aquesta capacitat l’hem anat perdent. En un context en què la dreta i l’extrema dreta fan de l’oposició cultural i nacional un ariet i les estructures progressistes hem de donar aquesta batalla identitària i cultural. Hem d’explicar la importància de les institucions, de la nostra idea de país. Des d’aquesta faena hem d’exigir més als governs perquè arriben més lluny. Aquest desplegament del teixit social serà important en els pròxims mesos, perquè la situació política està posant-se convulsa. I aquesta batalla, si no la dona Podemos, el PSOE no la donarà i Compromís està en una posició legítima, però no està en aquesta estratègia d’eixir a confrontar amb la idea d’Espanya que està donant el bloc de la dreta.

Com a regidor competent en transició ecològica, quin paper creu que tindrà aquesta perspectiva en la reconstrucció post-COVID?

Crec que central. Semblava que l’agenda del canvi climàtic estava marcant l’agenda política en els últims mesos de l’any i ara hi ha una certa temptació de deixar els plans de descarbonització per a després. Quan el president de la Generalitat arma una comissió de reconstrucció i tracta de posar el focus en el turisme i la construcció, crec que està cometent un error polític i econòmic; quan confia que amb un keynesianisme de mínims l’economia es resol, creiem que s’equivoca. És una discussió que estem tenint en el govern local, quin paper ocupa en les polítiques de transició ecològica en el pressupost, les renovables, la conservació de la diversitat... És cert que són projectes difícils, són projectes que l’Administració no està entrenada a fer, però si no ho fem ara, probablement hi arribarem tard.

Crec que la situació és complexa i no sabem fins a quin punt la temporada turística serà roïna, si hi haurà un rebrot a l’octubre... Tot dificulta les previsions. Anem al pitjor dels casos, en què el turisme tarde a recuperar-se i vegem com podem reactivar l’economia amb sectors que sí que tenen capacitat de créixer, amb sectors sostenibles i que diversificaran el model econòmic. Estem posant focus en la rehabilitació urbana amb un fons rotatori per a rehabilitar habitatges amb criteris d’eficiència energètica i autoconsum... I és una decisió econòmica si crees un fons rotatori o si t’acontentes de fer obra civil clàssica com a resposta a la crisi. I el segon és la política agroalimentària: sobre la base d’estudis, tractem de fer polítiques de comerç que afavorisquen el menut i no el gran. Ací xocarem amb una part de l’establishment econòmic, el mateix que es va oposar a l’SDDR i que hui no és partidari que fem una estratègia de transformació agroalimentària que tracte de compensar als productors del sector primari.

Les seues companyes han posat el focus en el feminisme per a l’organització. Com creieu que es pot obrir la reflexió per a despatriarcalitzar Podem?

És una qüestió central. El feminisme ens ha ensenyat a tots i ha situat companyes en posicions protagonistes. Sense ànim de fer mansplaining, amb altres companyes hem analitzat que la dimensió feminista ha estat lluny de la primera pàgina política. Moltes conquistes del feminisme tretes de l’esfera privada a la pública en el moment del confinament han tornat a la privada i fa impossible la conciliació; les mesures de conciliació han sigut insuficients, han estat fora de l’agenda pública. Hem de tindre la capacitat d’abordar els processos interns amb més calma, menys violència i voluntat de dialogar sense atacar-nos. Quan les organitzacions es converteixen en l’estat natural primitiu on tot val, hi ha molta gent, moltes dones, que se n’aparten. És important que ocupen espais de poder, crec que s’han presentat moltes candidates dones i és una bona notícia. Les nostres companyes estan disposades a arrabassar-nos espais de poder que havien estat masculinitzats.