Vives, la Universitat de València i el trinquet Pelayo

València. Borja, Centelles i Cabanilles són els cavallers de la noblesa valenciana que protagonitzen ‘Leges ludi’ (Lleis del joc), un dels capítols de l'obra ‘Diàlegs’, de Joan Lluís Vives. En l'imaginari del màxim representant de l'humanisme a Espanya, els tres amics realitzen un recorregut per la ciutat de València. La xarrada és amena. En l'actualitat i “per a contribuir a la nostra recreació i passatemps”, assenyalava Cabanilles, és probable que departiren sobre futbol, del qual pràcticament tothom entén. A la València coetània de Vives (1493-1540), l'esport de masses era el Joc de Pilota. I de pilota valenciana van parlar llargament. De les seues particularitats, anècdotes, diferències amb altres jocs com el ‘Jeu de paume’ francés i, sobretot, de les que haurien de ser les lleis del joc més apropiades.

Als quinze anys d'edat, Vives va entrar a estudiar a la Universitat de València. Dos anys després, el seu pare l'enviava a la Universitat de la Sorbona, a París, potser per a ampliar els seus coneixements, tal vegada per por de l'actuació de la Inquisició en una família de jueus conversos que havia sigut descoberta practicant la seua religió original o pot ser que per totes dues raons. Posteriorment, la vida de Vives transcorreria a Bruges amb un parèntesi de tres anys a Anglaterra, on va forjar amistat amb Thomas More. El cas és que Joan Lluís Vives és, probablement, l'alumne més il·lustre de la Universitat de València. Almenys l'únic l'estàtua del qual presideix el Claustre de l'Edifici la Nau, el més antic d'aquesta entitat docent que en 1981 va ser declarat Bé d'Interés Cultural.

La Universitat de València celebra aquests dies la ‘Benvinguda al nou curs’. I entre els diferents actes, sent Vives el seu ‘fill pròdig’ i la pilota valenciana un senyal d'identitat d'un poble, s'han programat dues sessions que tindran lloc aquest dijous dia 10 d'octubre i dissabte que ve al trinquet Pelayo de València. El recinte del Cap i Casal, situat en el número 6 del carrer amb el mateix nom, mereix un altre capítol a part. Inaugurat en 1868, en diuen alguns estudiosos que es tracta de la instal·lació esportiva coberta en ús més antiga d'Europa. En l'esport dels valencians és conegut com ‘la catedral’.

La del dijous al trinquet Pelayo sol ser una sessió protagonitzada pels joves valors de la pilota i les primeres figures que per alguna raó han travessat una baixa de joc i a poc a poc van recuperant el seu nivell. Aquest dijous, no obstant això, es trenca amb aquesta norma no escrita i s'ofereix un cartell propi d'una cita rellevant: De la Vega i Santi jugaran contra Salva Palau i Jesús. De la Vega, Santi i Jesús gaudeixen de la condició de primers espases mentre que el joveníssim Salva Palau està en camí de consolidar-se encara que des de fa un temps es tracta amb els millors professionals de la modalitat d'escala i corda. El nét del mític Juliet d’Alginet té estirada.

Ja el dissabte, el dia gran del trinquet Pelayo, el principal reclam és la presència del campió individual i per tant número u de la disciplina del joc per dalt corda, Soro III. L'escaleter de Massamagrell formarà al costat de Félix, ‘mitger’ de referència que pugna per ser el millor en la seua posició amb Javi, que precisament serà el seu rival. Aquest últim estarà acompanyat de Francés, pilotari de aire tècnic que és molt del gust dels afeccionats de paladar exquisit.

Atés que totes dues sessions estan dirigides principalment al col·lectiu universitari, els alumnes de la Universitat de València podran accedir gratis al trinquet Pelayo només mostrant el carnet d'estudiant. Aquest privilegi atorgat dins del marc de la benvinguda al nou curs compleix amb un segon objectiu: promocionar la pilota entre els més joves; oferir una opció d'oci diferent, sana i atractiva com a espectadors d'un esport en què no hi ha rivals ni enemics. En la pilota es reconeix i aplaudeix els mèrits de tots dos costats, rojos o blaus, independentment de les preferències per la victòria dels uns o els altres.

Fins no fa gaire, el perfil de l'afeccionat que acudia a un trinquet era el d'un home d'edat avançada. Des de fa uns anys, la tendència està canviant. El principal assoliment ha sigut la normalització de la presència de la dona en l'escala o les galeries. El fet de traslladar les partides més importants a la fi de setmana (en la pilota valenciana es poden presenciar partides professionals tots els dies en diferents trinquets), quan la majoria dels mortals gaudeixen del seu temps de festa, també ha permés que la mitjana d'edat es reduïsca fins als 51 anys segons mostra un estudi demoscòpic coordinat pel sociòleg Víctor Agulló que es va presentar el mes d'abril passat i que es va realitzar des de la Càtedra de la Pilota, entitat promoguda per la Generalitat Valenciana però que gestiona la Universitat de València.