Podem porta al Congrés mesures per a traure les enfranquidores de calcer de l’economia submergida

Els tallers clandestins del sector tèxtil no són exclusius de les grans multinacionals que es van emportar la seua producció a Àsia. A la comarca valenciana del Baix Vinalopó, les enfranquidores de calcer fan tasques que podrien denominar-se tercermundistes: treballen en cases, fàbriques o tallers clandestins sense més seguretat que la que elles mateixes puguen proporcionar-se, sense cotitzar i amb una remuneració irrisòria.

Les treballadores del calcer, principal motor de l’economia d’Elx, es van inspirar en ‘les Kellys’ per a llançar més alt les seues reivindicacions i “deixar de ser invisibles”. Cobren al voltant de dos euros per hora, treballen recloses i amb jornades que superen amb escreix les estipulades per llei. Amb aquestes circumstàncies, l’abril passat una vintena d’enfranquidores es van constituir en associació i van començar la seua particular ruta reivindicativa que comença a veure resultats.

De moment, Podem ha decidit escoltar les seues protestes i portar-les al Congrés. La formació morada ha presentat en la cambra parlamentària una proposició no de llei perquè s’estudie l’especial precarietat d’aquest col·lectiu en la comissió de Treball. Els de Pablo Iglesias demanen que s’incremente la pressió de la Inspecció sobre aquest sector; concretament, “mitjançant el desenvolupament d’un pla específic dotant de mitjans humans i materials suficients per a abordar des de les principals empreses i tota la cadena de subcontractació el reconeixement dels drets laborals, salarials i en matèria de salut laboral de les enfranquidores”.

Com passa amb altres treballadors que no cotitzen, aquestes dones no tenen dret a prestacions socials, com la incapacitat temporal, la baixa per malaltia o el permís de maternitat. Segons un estudi de la Universitat d’Alacant, el 88% de la seua faena es fa en negre; segons l’INE, malgrat l’augment del negoci, el sector del cuir i del calcer ocupa l’últim lloc en remuneració per assalariat.

A través de les senadores Pilar Lima i Vicenta Jiménez, juntament amb el diputat Alberto Rodríguez, en la PNL demanen que es col·labore amb la Generalitat Valenciana per crear un segell de “qualitat laboral”, un distintiu que proporcione al consumidor informació sobre el producte que consumeix, en aquest cas, dirigit a assenyalar que està fet lluny de l’explotació laboral. A més, s’insta el Parlament perquè col·labore amb la Generalitat Valenciana i les principals entitats locals afectades a constituir un fòrum que aborde la cerca de solucions respecte de l’economia submergida de les enfranquidores i altres activitats relacionades, tant en matèria fiscal com laboral. Finalment, sol·liciten que l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) elabore un informe que aborde els riscos psicosocials i la salut laboral de les enfranquidores.