Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Abolir, prohibir, regular: l’abordatge de la prostitució clivella el Govern valencià

Una protesta reclama derechos y protección para las mujeres que ejercen la prostitución / Foto: cedida.

Laura Martínez

0

L’agenda política destinada a combatre l’explotació sexual de les dones ha anat agafant pes en l’última legislatura. El debat sobre els drets i les llibertats sexuals i el consentiment conflueixen amb l’agenda abolicionista d’una part dels governs progressistes, que, fins hui, divergeixen en la resposta i en la consideració de la prostitució com a violència de gènere. Les accions destinades a abolir la prostitució i l’explotació sexual a la Comunitat Valenciana han anat en augment, des de la perspectiva de perseguir el demandant i el proxeneta i tractar d’oferir recursos a les dones més vulnerables. No obstant això, en l’executiu de coalició del PSPV, Compromís i Unides Podem, el Pacte del Botànic, malgrat haver-hi consens a erradicar el tràfic, les polítiques concretes responen a filosofies diferents.

En el Govern valencià les competències en violència de gènere rauen en la Conselleria d’Igualtat, que gestiona la vicepresidenta Mónica Oltra i se centra en els itineraris d’inclusió i la perspectiva assistencial, mentre que la Conselleria de Justícia, que dirigeix la socialista Gabriela Bravo, coordina les accions policials i judicials i advoca per una agenda marcadament abolicionista. Aquest departament ha posat damunt la taula una reforma de la llei d’espectacles, un projecte enfocat a perseguir la terceria locativa –el lucre que obté un tercer per la prostitució, habitualment amb el lloguer de l’espai–, sancionar el demandant i la publicitat de prostitució, aportant més poder a la policia per a clausurar locals si es considera que “s’incita o fomenta la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol altra forma de discriminació, així com que s’atempta contra la dignitat humana o els drets de les dones”.

La branca socialista de l’executiu valencià vol liderar les accions estatals abolicionistes amb una modificació de la llei d’espectacles que, si s’aprova, seria pionera en un govern autonòmic, però que genera molts dubtes en la coalició i en alguns col·lectius feministes que rebutgen el punitivisme. Divendres, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, preguntada per la postura de l’executiu, advocava per fugir de debats dicotòmics –abolició o regulació–, escoltar la part afectada i no abocar a la clandestinitat ni a la precarietat les dones a qui es pretén protegir. “La primera cosa és procurar que una norma no perjudique la part més vulnerable”, apuntava Oltra, que insistia de no prendre “decisions despòtiques”. La titular d’Igualtat va argumentar que les mesures punitives “causen perjudicis en l’àmbit, sobretot, de dones víctimes d’explotació sexual o que exerceixen la prostitució” i va subratllar que la postura del Consell s’ha materialitzat amb la renda valenciana d’inclusió, una equiparació en ajudes públiques al salari mínim interprofessional, i programes d’orientació sociolaboral per a víctimes de tràfic. L’executiu, afirma, haurà de valorar el contingut de la proposta. El període públic d’al·legacions a la llei d’espectacles conclou el 30 de maig i, a partir de llavors, començarà el debat formal.

Un fòrum abolicionista

La Conselleria de Justícia va impulsar l’any passat un espai de treball amb agents socials, en què es van presentar diversos estudis sobre la situació de la prostitució a la Comunitat Valenciana des del punt de vista de la demanda i amb propostes legislatives. Segons les seues estimacions, cada dia 8.500 homes paguen 762.000 euros per sexe amb una de les més de 10.000 dones que estan prostituïdes en el territori autonòmic. El Govern valencià i la policia tenen localitzats 143 locals en què s’exerceix la prostitució i més d’un miler d’anuncis de pisos per a aquesta finalitat. El catedràtic de sociologia Antonio Ariño, encarregat d’un dels estudis, analitza la prostitució com a institució i com a sistema que reprodueix les asimetries de poder: de gènere, de classe, de procedència ètnica i d’edat. L’altre informe és a càrrec del catedràtic de dret penal Fernando Miró, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que indica que l’acceptació de la prostitució varia en funció de l’activitat per la qual es pregunte: es rebutja àmpliament la prostitució al carrer, però menys la considerada de luxe i exercida en domicilis compresos com a privats.

Les accions legislatives que van eixir del Fòrum Abolicionista, compost per entitats feministes, juristes, administracions i institucions acadèmiques, insten l’Administració a considerar la prostitució una forma de violència masclista i a sancionar la demanda de sexe pagat i la col·laboració, i s’han anat materialitzant en l’últim mes.

Bravo ha impulsat un model d’ordenança abolicionista que convida els ajuntaments a sancionar els demandants de prostitució. La proposta, que els ajuntaments liderats pel PSPV-PSOE incorporaran, segons va indicar la sotssecretària general i responsable d’igualtat, Ana Domínguez, proposa multes de fins a 3.000 euros per a clients, proxenetes o “els que col·laboren amb els demandants de sexe pagat com a intermediaris”. Aquesta norma considera la prostitució com una forma de violència de gènere i obri la via al fet que les dones que vulguen puguen optar a itineraris d’inclusió i ajudes públiques. Aquesta proposta és vista des d’alguns sectors com una manera de criminalitzar les dones i d’incrementar la seua situació de vulnerabilitat.

Cal abolir la llei d’estrangeria”

Fins hui, l’únic interlocutor formal entre dones que exerceixen la prostitució i l’Administració pública ha sigut el sindicat Otras. El col·lectiu advoca per una definició de la “prostitució lliure i autogestionada” com a treball sexual i, en nom d’aquesta concepció, reclama drets dignes per a les dones que l’exerceixen: seguretat social, cotització, cobertura sanitària... “un règim de treball”. “Nosaltres no busquem regulació, busquem drets”, assenyala Martina Salander, portaveu a València, que posa com a exemple el model de Nova Zelanda, considerant que les opcions regulacionistes no han tingut bon resultat.

L’associació es va reunir amb la consellera d’Igualtat i ha presentat al·legacions a la reforma que planteja Justícia, perquè, afirmen, aquestes modificacions les abocaran a la persecució i a la clandestinitat. La representant explica que estendre la definició de terceria locativa a tot benefici que ve de la prostitució perjudica les dones que viuen juntes, especialment les migrants, que viuen i exerceixen la prostitució en el mateix lloc. “Moltes xiques són migrants que treballen i viuen en el mateix lloc; les deixes en la màxima precarietat possible”, critica, al mateix temps que adverteix que, si es criminalitza l’entorn, se les empeny a la clandestinitat, “on no hi ha inspecció de policia, que és ací on es produeixen els abusos”.

Salander critica un posicionament moral del PSOE i exigeix tant a aquest partit com al Ministeri d’Igualtat i a Unides Podem que escolten les seues propostes abans d’encetar un procés legislatiu. “Si volen fer una llei, que compten amb nosaltres; si algú ha de parlar sobre prostitució, som nosaltres”, reitera, i rebutja també la consideració de la prostitució com a violència de gènere.

Per acabar amb el tràfic, la representant advoca per suprimir la llei d’estrangeria, que, a parer seu, incrementa la vulnerabilitat de les dones. “Seria més fàcil que vingueren amb un contracte que no en una xarxa de tràfic de persones. Moltes saben a què venen, però ho prefereixen a les condicions de vida que tenen”, afirma la portaveu a València, que, reitera: “Cal anar al focus del problema”.  

Etiquetas
stats