El Bloc ratifica la gestió política del partit i del Pacte del Botànic, però recela del canvi a Més Compromís

En política les emocions són un factor crucial a tindre en compte, encara que puguen fluctuar en qüestió de dies. L’aspecte sentimental va eixir a relluir dissabte en el recinte de Fira València, on el fins ara Bloc Nacionalista Valencià encara el huité congrés i la refundació ideològica amb el lema “revolució valencianista”. L’estructura directiva ixent, majoritària en delegats i en suports, planteja la necessitat d’obrir el valencianisme polític per eixamplar la seua base social, per teixir un projecte que siga capaç de construir majories en l’esquerra. Com ja va passar en el congrés del 1996 d’Unitat del Poble Valencià, el valencianisme polític començava la nova aventura amb un canvi de nom.

Entre finals dels noranta i principis dels dos mil bona part dels actuals dirigents es van sumar al Bloc, que abandonava les sigles UPV i s’embarcava en la tercera via valenciana. La refundació va servir com a germen de la coalició Compromís, que arribaria quasi una dècada després i hui és la segona força del Govern autonòmic després de vint anys d’hegemonia conservadora.

El VIII congrés del Bloc buscava imitar la refundació de vint anys arrere. El punt fort de la ponència estatutària era el canvi de nom a Més Compromís, que va sorgir d’una consulta telemàtica amb suport escàs de la militància –un 30% de participació– i que s’ha salvat amb el vot favorable del 55% dels delegats assistents al congrés. La qüestió sentimental, la inclinació a la vella marca, fins i tot fins a una bretxa generacional són els arguments per a explicar l’ajustat percentatge que dona suport a l’inici de la nova etapa. En declaracions posteriors al seu discurs, la coordinadora ixent i aspirant a revalidar el càrrec, Àgueda Micó, explicava el rebuig d’aquest 43% com “una qüestió més emocional” i defensava que la modificació de la denominació del partit “pot servir estratègicament per a ocupar un espai electoral més ampli” i ser una força de canvi útil, que és la finalitat última de la ponència i que el seu coordinador polític, Vicent Marzà, ha subratllat en tot el procés.

Els afins a la coordinadora resten importància al descontentament i creuen que s’anirà diluint amb el temps. “L’anirem assumint com a propi”, valoren alguns, més o menys entusiastes amb la proposta. La qüestió, apunten, és enfortir el partit. En altres territoris, els partits nacionalistes o en defensa de l’autogovern han anat canviant de marca política constantment. Bascos, catalans, gallecs o balears han fet ballar les seues sigles en l’última dècada, tant a l’hora de sumar-se a confluències com en solitari, i el seu espai polític no s’ha vist alterat. Alguns dirigents lamentaven que el congrés que busca ampliar el valencianisme polític quedara eclipsat per una qüestió endogàmica, però confien que el temps i la gestió en el govern autonòmic servisquen per a enfortir-se.

De la seua banda, la branca crítica que encapçala Àlex Ruiz i integra corrents com Bloc i País creu que el partit hauria de reflexionar si té prou suport per a encarar el canvi i aconseguir arrelament de la marca. Aquesta candidatura insisteix a remarcar el caràcter nacionalista de la formació com a senyal d’identitat. Uns quants delegats criticaven dissabte que no hi ha hagut procés de debat i que en 30 segons per intervenció no pot argumentar-se un canvi tan dràstic. El suport tan ajustat anticipa un resultat similar en les votacions de l’executiva de diumenge, consideren.

Aprovada la gestió política amb una majoria àmplia

Malgrat que el canvi de nom va protagonitzar la divisió i va apagar l’eufòria, la gestió de la coordinadora política i la seua proposta d’estatuts ha sigut ratificada amb una majoria àmplia. L’informe de gestió, un balanç dels últims cinc anys de treball en el partit, però també del govern autonòmic i els municipals, va ser secundat per 366 delegats, el 77% dels participants –encara que d’acreditats n’hi havia prop de 600– i la ponència estatutària global ha sigut ratificada pel 78% dels delegats presents en la votació, 306, només amb 71 vots en contra. El suport majoritari postula Micó com a favorita de la formació per a revalidar el lideratge i evidencia els suports a la gestió del Govern del Pacte del Botànic, en què el Bloc dirigeix les conselleries d’Educació i Economia Sostenible. L’aposta per reforçar Compromís, pels governs de coalició i per les polítiques d’esquerres, amb accent en l’escut social, és més que evident.

A més de passar a dir-se Més Compromís, el partit valencianista integrarà el feminisme, l’ecologisme i l’antifeixisme en els seus estatuts, amb una ponència avalada per la pràctica totalitat dels delegats i defensada pel diputat en les Corts Valencianes Fran Ferri. Abans de la intervenció, el congrés ha mantingut un minut de silenci en repulsa a l’agressió homòfoba de la Nit de Sant Joan.

Integrar o no sempre ha sigut la qüestió en els debats orgànics dels partits polítics. L’existència d’una branca crítica en el congrés de refundació, del qual el partit aspirava a eixir unit, suavitza l’entusiasme per la nova etapa. Les travesses en els corredors del recinte firal apunten que el corrent que propugna conservar l’“essència” nacionalista podria tindre un 30% dels suports, que li donaria pes important en l’estructura executiva. No obstant això, malgrat la divisió tan clara respecte de la marca política, el 67% de les esmenes a les ponències han sigut pactades entre totes dues candidatures, la gestió de la direcció de Micó va tindre el suport de prop del 80% dels representants i el debat intern no sembla excedir de la qüestió identitària i sentimental. Però la política sempre es mou en l’àmbit emocional. El temps i els processos electorals marcaran la resta.